Guerra i pietat a Antígona: la veu dels segles

Ens proposem de resseguir aquests dos temes, guerra i pietat, que considerem claus en el mite d’Antígona, recollint les paraules més significtives que n’han dit alguns dels autors que han triat la història de l’heroïna grega per parlar dels homes, de les seves virtuts i els seus defectes. Hem basat la nostra recerca en tres obres: l’Antigona de Sòfocles, la traducció que en va fer Carles Riba en les primeres dècades del XX i la reelaboració de Salvador Espriu durant els anys 60.

GUERRA

font: Bloc de: enriquegutierrezmiranda

CARLES RIBA:
Corifeu: Set capitans, als set portals
arrengats, iguals contra iguals, han deixat
al Zeus de les fugues bronzinis tributs;
fora els dos mísers que, nats d’un sol
pare i mare, contra ells mateixos dreçant
les llances d’igual senyoria, han tingut
part en una mort l’un i l’altre.

SÒFOCLES:
Corifeu: Ἐπτὰ λοχαγοὶ γὰρ ἐφ᾿ἑπτὰ πύλαις
ταχθέντες ἴσα…ρός ἴσους ἔλιπον
Ζηνὶ Τροπαίῳ πὰγχαλκα τέλη,
πλὴν τοῖν στυγεροῖν, ὣ πατρὸς ἑνὸς
μητρός τε μιᾶς φύντε καθ᾿αὑτοῖν
δικρατεῖς λόγχας στήσαντ᾿ἔχετον
κοινοῦ θανάτου μέρος ἄμφω.

En aquest fragment d’Antígona, es pot veure la lluita fratricida, entre Polinices i Etèocles. Es pot veure, també, com, per egoisme, moren l’un en mans de l’altre, tal com va predir Èdip, el seu pare. Efectivament, Èdip prediu la seva mort després que els seus propis fills es burlessin d’ell, l’home que havia matat el seu propi pare i s’havia casat amb la seva mare.
El motiu de la guerra entre germans es tractat de manera més extensa en l’obra de Sòfocles que no pas en la de Salvador Espriu, tot i que Espriu també es basa en l’obra clàssica Els set contra Tebes. En qualsevol cas, la lluita fratricida té, en l’Antígona d’Espriu un valor simbòlic: el pecat més greu que poden cometre els homes.

PIETAT

font: mindsriddle

SALVADOR ESPRIU:
ANTÍGONA: El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de Iocasta, multiplicats innombrables i potents, que esperen des del misteri. Ella preferia Etèocles, però aquest cos és, tanmateix, el del seu altre fill. Jo el vestia i el despullava, de petit, i el bressolava perquè s’adormís. M’agafava les trenes i em feia mal… Allunya els ocells! La nit passa de pressa, aviat Tebes es despertarà. Ulls, ara no mireu. Que la terra colgui aquests trossos. On és la teva força, Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge, causant de baralles, mal aconsellat? Si no purificat per les flames, que almenys la terra t’aculli, mentre et guien per la foscor els ulls de Iocasta.

CARLES RIBA:
ANTÍGONA: Ves si em vols ser companya d’obra i de fatic.
ISMENE: Quina aventura! Cap on va el teu pensament?
ANTÍGONA: Si el cos aixecaries amb aquesta mà (mostrant la seva).
ISMENE: Què, penses enterrar-lo, quan se l’ha interdit?
ANTÍGONA: Sí, és sang meva, i teva, fins si tu no vols:
germà; i de traïdora no em convenceran.
ISMENE: Ah, temerària! Contra el que ha manat Creont?
ANTÍGONA: Però és que un dret a fer-me lluny dels meus no el té.

ANTÍGONA DE SÒFOCLES:
ΑΝ: Εἰ ξυμπονήσεις καὶ ξυνεργάσῃ σκόπει.
ΙΣ: Ποῖόν τι κινδύνευμα: ποῖ γνώμης ποτ᾿ εἶ;
ΑΝ: Εἰ τὸν νεκρὸν ξὺν τῇδε κουφιεῖς χερί.
ΙΣ: Ἧ γὰρ νοεῖς θάπτειν σφ᾿, ἀπόρρητον πόλει;
ΑΝ: Τὸν γοῦν ἐμὸν καὶ τὸν σόν, ἢν σὺ μὴ θέλῃς,
ἀδελφόν· οὐ γὰρ δὴ προδοῦσ᾿ ἁλώσομαι.
ΙΣ: Ὦ σχετλία, Κρέοντος ἀντειρηκότος;
ΑΝ: Ἀλλ᾿ οὐδὲν αὐτῷ τῶν ἐμῶν [μ᾿] εἴργειν μέτα.

A primer cop d’ull, a la vida real, hom pot pensar que la pietat és una mostra de feblesa. Quan un noi o noia plora davant algú, el seu gest és interpretat com una mostra de fragilitat. Tanmateix, espriu capgira aquesta apreciació: la compassió és virtut dels valents, dels agosarats. Efectivament, Antígona, moguda per la pietat, té el valor d’enterrar el seu germà Polinices, transgredint el decret de Creont. En canvi, la seva germana Ismene representa la covardia de qui tem per la seva vida i es fa enrere davant l’amenaça del poder: a ella no li és donat de ser compassiva; la por covarda li ho impedeix.

Thaïs Jiménez
Marina Garcia

9 responses to “Guerra i pietat a Antígona: la veu dels segles

  1. Bé, noies, heu fet una bona feina. Ben triats els textos!

  2. Michelle Iglesias

    Hola!

    Primer de tot felicitar a les companyes de segon per l’article tan treballat que han realitzar i el resultat que els hi ha quedat. Han fet un article clar i entenedor i molt ben redactat.
    Com tots sabem, el cicle tebà és el conjunt de episodis mitics que giren al voltant d’una casa reial o temple, on el protagonista es un heroi, en aquest cas Edip. Respecte el contingut de l’article, he de dir que heu triat bé els textos ja que per exemple, el diàleg entre Antígona i Ismene es clau, ja que en poques frases ens fa un breu resum de l’història i un petit incís dels sentiments que trobem en aquest cilce o capítol tebà: la covardia, l’honor, el coratge i el més important, la pietat.

    De nou, us torno a dir enhorabona noies! Fins aviat!

  3. Hola!
    Primer que tot felicitar-vos per la feina, és un molt bon article.
    Jo que he llegit L’Èdip rei de Sófocles, i conec la història del cicle mític, crec que per entendre millor aquests esdeveniments fa falta saber més coses del que passa abans d’aquesta història, que és una nissaga maleïda.
    El cicle mític comença a ser una successió de desgràcies des del moment en que Laios (el pare d’Èdip) és maleit i seguidament desobeeix l’oracle de Delfos. Totes les desgràcies que passen després són per aquest motiu, i tots els personatges són víctimes de les accions dels seus pares. He de dir que l’origen del cicle mític està en el deu Zeus.
    Comentant els textos he de dir que és molt trist com els germans moren un a mans de l’altre i que Antígona és molt valenta i dona la imatge d’una dona molt forta i segura de el que ella creu.
    Adeu

  4. Carla Pallach Ros

    Hola!
    M’ha agradat molt el vostre article. És molt interessant, a més del vostre comentari sobre el text, veure les diferentes versions dels fragments que heu presentat.
    Com ja ens vau explicar en la presentació que vau fer als de literatura universal, el mite d’Antígona correspon al cicle tebà, és a dir, el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes, una ciutat de la Grècia central, situada al costat de l’oracle de Delfos.
    Antígona és filla d’Èdip, el protagonista del cicle tebà, i quant Creont mana que no enterrin Polinices, el germà derrotat, Antígona, en un acte de pietat, li llança per sobre un grapat de terra i per aquest fet és castigada i és enterrada en vida.
    Antígona és una heroïna ja que per tal de seguir la llei divina i els seus ideals i principis, transgredeix les lleis dels homes i del seu voltant que ha imposat Creont. I en aquest acte de fe i valentia és castigada amb la mort.
    “En qualsevol cas, la lluita fratricida té, en l’Antígona d’Espriu un valor simbòlic: el pecat més greu que poden cometre els homes.”
    Crec que aquesta afirmació sobre Salvador Espriu es deu a que ell a “Antígona” va voler fer un retrat de la guerra civil a Espanya (1936-1939). Durant la guerra civil es van barallar entre germans, entre pares i fills… per aquesta raó Espriu dóna tant valor a la guerra dels Set contra Tebes, on dos germans, Polinices i Etèocles, es barallen pel poder de la ciutat. Aquesta guerra s’anomena així perquè la muralla de Tebes constava de set portes i s’hi van fer combats a cada una d’elles.

    Adéu!

  5. Cal dir que aquest article és el colofó d’una tasca molt més extensa, una mena de peregrinatge d’exposició en exposició. Thaïs i Marina, ja veieu que quan vau exposar davant dels de primer, van seguir amb atenció la vostra presentació, tal com recorda la Carla.
    Espero que, per a l’alumnat de primer, llegir el vostre treball els serveixi per escalfar motors per al tipus d’anàlisi que els tocara fer a segon i també per conèixer l’entorn LITECAT, en el qual participaran l’any que ve, quan facin Literatura catalana. També desitjaria que l’article els hagi ajudat a entendre alguns dels punts que no els van quedar prou clars durant la conferència de la Isabel Graña sobre l'”Antígona” d’Espriu.
    Montse, t’auguro un alumnat de primera l’any que ve. Tu mateixa ho pots comprovar.

  6. Hola Marina i Thaïs!

    Enguany em llegit l’obra d’Antígona escrita per Salvador Espriu. Aquesta obra ens ha fet que puguem conèixer les diferents versions que han deixat els nostres grans autors catalan. Gràcies a vosaltres, companyes, hem pugut saber les diferentes versions i com estan tractades : des del gran Sófocles fins al nostre Salvador Espriu, passant per Carles Riba.

    El que potser us ha faltat és parlar sobre la versió de França i la d’Alemanya, que vam estar parlant a classe i que també hi ha havia un transfons : La II Guerra Mundial. ( Si us recordeu a la nostra tractavam la Guerra Civil )

    Malgrat això, hem pogut conèixer l’esperit d’una dona valenta, més enllà dels prejudicis de la societat, que s’encarava al seu destí sense deixar els seus principis. És una reflexió que qualsevol persona s’ hauria de fer ,si vol lluitar pel què veritablament vol.

    Felicitats pel vostre treball i per la bona selecció de textos que heu fet.

    Laboro omnia vincit!

  7. Noies, me n’alegro que us hagi agradat el nostre article, va costar una mica de fer-lo, no pels textos sinó per problemes tècnics amb el wordpress, però al final ho vam aconseguir.

    – Michelle, m’agrada moltíssim que hagis posat l’aclariment del que és un cicle mític, car hi ha molta gent que no ho sap.
    – Cristina, vull que tinguis en compte una coseta: la maledicció no comença amb Laios sinó amb un avantpassat seu, Làbdac, que es va negar a fer rituals relacionats amb el déu Dionís (déu del vi i la vinya, fill de Zeus, els seus atributs són el raïm i la copa de vi), per això s’anomena la maledicció dels Labdàcides.
    – Carla, em sembla molt bona idea que hagis posat gairebé tota la història d’Antígona, potser així la gent comença a llegir una mica més sobre clàssiques. Enacara que les obres no estiguin fetes per un autor grec, com ha fet Salvador Espriu.
    Una cosa més, tens raó en la teva relació de la guerra entre Polinices i Etèocles i la Guerra Civil, per això em fet un video entre els companys de clàssiques i Literatura Catalana, amb la ajuda de les professores clar, en el cual mirem tots aquests punts de vista.

    Gràcies per seguir el nostre article!

  8. Hola Marina i Thaïs!

    He llegit els diferents textos que heu seleccionat , amb la finalitat que poguem apreciar de quina manera tractava els autors catalans l’obra d’Antígona. Ha estat del tot acertada. S’ha de dir, que personalment aquesta història m’ha commocionat moltíssim , ja que la lluita per la igualtat i pels propis principis és present durant tota la història i és tota una ”moraleja” que molts éssers humans hauriem de seguir , fins i tot a l’actualitat.

    Ha sigut una bona elecció inserir textos de Carles Riba, però també podrieu haver posat alguns sobre la versió francesa o Alemanya, ja que totes tres, juntament amb la catalana té un transfons molt semblants: Les Guerres .

    He de felicitar-vos pel vostra treball .

    Laboro omnia vincit!

  9. Marina i Thais!!!! Sara Martínez, antiga alumna del vostre Institut, va estrenar el 18 de Juny de 2010, a la Cooperativa La Moral de Badalona, una obra en vers català d’un antic professor del vostre Institut, que a més és pare de Sergio Gomollón…. Ahhhhh siiiiiii. Se me olvidaba. La obra se llama Antígona. Sara es filla de JAM. Yo me llamo…. Caramba, igual lo sabe Teresa…. Preguntad, Preguntad…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s