Allò que…

Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver: l’ideal servit amb ironia

En la lectura d’Allò que tal vegada s’esdevingué no ens ha de passar per alt la importància de la ironia com a recurs, com a perspectiva, com a plantejament. La reelaboració del relat del Gènesi bíblic en termes irònics permet allò que sovint practicava Oliver, tant en teatre com en poesia: la fustigació subtil i intel·ligent, no només dels vicis de la societat de l’època, sinó d’una determinada concepció del món, de l’home, de la vida i de la fe. En efecte, els dogmes religiosos (la creació universal, el pecat original) i les institucions socials (la del “pater familias”, per exemple) surten ben malparats de la ploma d’Oliver. Darrere d’aquest gest desmitificador i iconoclasta, hi batega una fe sincera en l’ideal que acompanya sempre els estirabots de l’autor: la plenitud de la llibertat humana.

Segueix el model proposat per Joan Oliver a Allò que tal vegada s’esdevingué i assaja de fer la teva defensa d’un ideal a partir de la crítica i de la ironia.

Anuncis

14 responses to “Allò que…

  1. thaisgarcialaso

    – Doncs, què passa? Fins que no mori ningú no faran res? Quanta gent ha de morir perquè prenguin consciència que el treball de recerca és molt estressant? Eh? Quanta gent?

    -> Crec que no has de qüestionar-te les lleis imposades.. Ho entendràs quan siguis més gran.

    – Quines lleis? Qui s’ha inventat aquesta bestiesa? No entenen que pot produir un mal molt terrible? I, si ells haguessin passat per aquest turment, no ens ho farien fer, segur!

    -> Has de respectar les lleis imposades.. pel govern.

    – Si jo les respecto, ja ho veus! Però ens hem de pronunciar i fer una rebel·lió, no hi ha més remei!

    -> No servirà de res.. has de conformar-te, respectar i no qüestionar-te, les lleis imposades des de dalt..

    – No em conformo ni em conformaré mai, sóc un home amb capacitat de raó i amb les meves pròpies idees. Tu ho faries, tu et conformaries?

    -Jo? jo.. jo crec que no.

    • Força bona idea, Thais; has aplicat el motiu de l’inconformisme del Caïm de Joan Oliver a una situació actual i, per a vosaltres, estudiants, molt punyent: el treball de recerca. Has donat al problema un tractament exageradament dramàtic, però l’exageració ja entrava en el teu joc de “recreació” textual.

  2. Eva: Adam, mira quin nen més maco que tenim
    Adam: Sí, però demà ja comença l’escola – dirigint-se a Caïm – Què, tens ganes d’anar al col·l,e com els nens grans?
    Caïm: Shi papa – diu mentre assenteix –
    Adam: Allà coneixeràs molts altres nens com tu i faràs molts amics
    Caïm riu

    – L’ENDEMÀ –

    Eva, mentre agafa Caïm en braços: Corre, Adam, que farem tard i avui és el seu primer dia.
    Adam, mentre agafa la motxilla de Caïm: Sí, ja vinc

    Arriben al col·le, deixen Caïm i marxen cadascú a treballar.

    Nara: Hola nens, jo em dic Nara i seré la vostre senyoreta.
    Tots els nens aplaudeixen i comencen a jugar, mentre aprenen de forma divertida els colors, les formes, els noms dels altres companys i, a mesura que passen els dies, els mesos… aprenen altres coses com són els números, les cançons, les lletres… S’ho passen d’allò més bé jugant i aprenent.
    Uns anys més tard, Caïm ja és més gran, i aquell dia serà quan començarà la primària.

    Caïm: Vinga, papa, anem cap al col·le, que tinc moltes ganes de veure als meus amics, que des d’abans de l’estiu que no els veig.
    Adam: Sí, anem, ja t’acompanyo i així marxo a treballar; la teva mare, crec que avui té festa, així que, quan surtis de l’escola, l’esperes, que et passarà a buscar.
    Caïm: D’acord
    A la tarda…
    Eva: Què, Caïm, com ha anat el col·le?
    Caïm: Molt bé, però ja m’han posat deures per a demà.
    Eva: Doncs ara, quan arribis, els fas, que si no, se t’acumularan.
    Caïm: Sí, i així després aniré a jugar amb l’Abel al carrer.

    Els anys passaven… i ja era l’últim any de primària

    Caïm: Abel, l’any que ve, a quin institut aniràs?
    Abel: No ho sé, suposo que al Porcel i tu?
    Caïm: Crec que també, però m’han dit que l’institut és més dur que la primària
    Abel: Ja, a mi també m’ho han dit, esperem que no…
    Quan ja estaven a l’ESO

    Eva: Què, Caïm, com t’ha anat el dia?
    Caïm indignat: Buff… m’han posat un examen per a la setmana que ve molt difícil. Com m’agradaria continuar estant a primària! Crec que aquesta tarda, tampoc no podré anar a donar un volt amb l’Abel, he de fer un treball per a demà passat sobre la Naturalesa.
    Eva: Doncs vinga, afanya’t, que després has d’anar a bàsquet.
    Caïm assenteix remugant

    Ja s’està acabant l’ESO, ja estan a 4t i l’any que ve els tocarà batxillerat.

    Caïm: Papa, saps fer aquest exercici de català?
    Adam: A veure?… – pensant – No, fill, ara que ja ets més gran, m’he perdut i ja no ho sé fer.
    Caïm, mentrestant, obre l’ordinador per connectar-se al msn: Quina llàstima! Hauré de preguntar-ho demà als companys de la classe.
    Adam, que s’adona que Caïm ha obert l’ordinador: Caïm, fins que no acabis tots els deures no et pots connectar!
    Caïm: Per què no? Si només em queda acabar una feina.
    Adam: Doncs fins que no l’acabis no hi ha ordinador.
    Caïm resignat: D’acord, papa – diu mentre apaga l’ordinador –

    Ja ha començat el batxillerat i té un examen molt important per a l’endemà

    Caïm a Abel: Has estudiat per a l’examen de demà?
    Abel: No, no sé com m’ho faré; jo, aquest examen, no sé com preparar-lo, no m’entra al cap i, a més, no serveix per a res; si jo no seré pas filòsof…
    Caïm: Ja, ni jo, aquest curs estem fent assignatures que no serveixen per a res i això que se suposava que es tracta d’estudis no obligatoris; per tant, no caldria ni que vinguéssim: ara podria estar perfectament a casa estudiant, en lloc d’estar aquí…
    Abel: Tens raó, però què hi farem? Si no véns, encara et quedaràs sense poder fer algun examen per faltes d’assistència.
    Caïm: Ja, què hi farem…

    Estan a segon i han de lliurar, per a la setmana següent, el TR

    Caïm als seus companys: Què, nois, com porteu el TR?
    Marina: Buff… encara em queden 2 punts i això que la setmana que ve s’ha d’entregar.
    Adrià: Doncs jo igual, em falta encara tota la pràctica
    Abel: Jo vaig bé, tot i que m’he hagut de passar totes les vacances de Nadal fent-lo; necessito vacances de veritat, ja.
    Caïm: Doncs així ho porteu com jo, i la setmana que ve, a més a més, tenim un munt d’exàmens. Jo no sé com ho podré fer tot; si és que, a més, tinc classes d’anglès extraescolars que no me les puc saltar.
    Tots els Companys: Ja…
    Caïm: I, a sobre, l’any que ve toca la uni i, després, treballar. Si és que sortim d’una cosa i n’entrem en una altra: jo necessito un any sàbatic, necessito descansar, perquè si te n’adones, quan acabem la uni, ja anirem a treballar, i ens passarem treballant tota la nostra vida i, si no triem bé, potser el que estudiem no ens servirà de res i haurem de tornar a estudiar. I no pararem fins que tinguem 65 anys o fins als 67, si s’instaurà la nova jubilació. Aleshores ja no podrem viatjar com ho faríem ara… Si és que, en aquesta vida, no tens temps per a res. Ens caldrien més vacances ara quan som joves i podem viatjar; no quan tinguem 67 anys i ja ens faci por agafar un avió, un vaixell o simplement el cotxe; llavors ja res no tindrà gràcia.
    Tots els Companys: Tens tota la raó.

    • Una bona feina, Mar: has abocat en el teu diàleg totes les queixes, reivindicacions i crítiques que corresponen a la vostra generació: la dels estudiants de secundària i de batxillerat. Controla els aspectes d’ortografia (em/hem). Ara que ja he revisat el teu text, pots publicar-lo a la pàgina principal amb una imatge.

  3. carloscuevasagraz

    En aquest llibre, “Allò que tal vegada s’esdevingué”, es fa una clara crítica a la religió tradicional i a les famílies burgeses de l’època dient, indirectament, que no feien res de res i que vivien massa acomodades. Ara, seguint aquest model, elaboraré una crítica amb ironia sobre la pujada de preu de la T-10. No ho faré en un diàleg sinó en un text explicatiu i argumentatiu.
    Com tots sabeu, la targeta del Transport Metropolità fa uns dies que ha pujat de preu fins a més de 8 euros, cosa que està bastant bé perquè incita la gent a caminar i a no agafar el transport públic. Em sembla fenomenal perquè així les persones caminaran més i la nostra població perdrà gent amb problemes de pes!
    Fora ironies, agafar el transport públic s’està convertint poc a poc en una cosa que només podrà fer la gent adinerada. Amb la crisi econòmica que s’està vivint, és una vergonya que els preus del transport públic pugin d’aquesta manera perquè sempre s’incita a utilitzar el transport públic per reduir la contaminació però, amb aquests preus…
    Hi ha moltes persones que, per anar l’escola o per anar a treballar, agafen el transport públic, ja sigui per reduir contaminació, ja sigui per estalviar diners. Però, si això segueix així, sortirà més a compte agafar el cotxe particular per anar a treballar, a l’escola o a qualsevol altre lloc que no pas agafar el transport públic. La veritat és que, amb la situació de crisi que es viu, el govern ja no sap d’on treure’ns els diners, però això s’està convertint en una vergonya perquè els ciutadans no tenim cap culpa que el país vagi així econòmicament.
    En fi, com a conclusió, el que he dit al principi: que segueixi pujant la targeta de Transport Metropolità perquè així ens convertirem en un país amb uns ciutadans esportistes i amb un cos de deu.

    • Molt bona idea, Carlos; ara corregiré el teu text i el pots publicar a la pàgina principal amb una imatge i un bon títol. Recorda, també, de signar-lo.

  4. -Que dius? Que comencem el dilluns que ve?

    +Si noi, cada cop pitjor…

    -Però si cada any em començat el dia 13 o 14!

    +Ja ho se, però no se per quin motiu aquest any ho han avançat.

    -Llavore’ns farem més hores de classe? Buff.. amb lo be que sesta a la platjeta…

    +No, em penso que farem les mateixes mes o menys.

    -Com que les mateixes no em quadra llavorns!

    +A mitjans de febrer o març no ho se ara mateix hi ha una setmana de festa.

    -Una setmana de festa? Enmig de febrer? Amb el fred que fa… no es pot anar a la platja.

    +Tu mateix, jo no t’ho aconsello… és la setmana blanca, per alguna cosa es diu aixi…

    -Doncs molt blanca no serà, perque tots els profes ens “inxaran”a deures i exàmens.

    +I perque el Treball de Recerca ja l’haurem acabat…

    -Però encara ens quedaran les recuperacions de l’any passat!

    +I la sele…

    -puff.. quin anys ens espera… 

    +I ha sobre dilluns no podré anar a la platja…

    • D’acord, Marc, però has de controlar alguns aspectes d’ortografia i de lèxic: “platgeta” amb -g, no amb -j; “hem començat” amb -h (distinció em/hem); “llavors” i no “llavorens”, etc.

  5. Marona de la Vega

    En aquest comentari, proposo veure la història de l’Edèn des d’una altra perspectiva.
    Primer de tot m’agradaria remarcar la relació entre Jahvè, Adam, Eva i Satanàs.
    Tots sabem que la Bíblia ens explica l’existència de Satanàs (àngel caigut), però jo tinc una altra versió, fruit de les meves lectures: Satanàs podria ser el mateix Déu, ja que, segons fonts consultades, Satanàs és el resultat de l’odi i els gelos vers Adam ja que Déu estava enamorat d’Eva, però les dues creacions compartien els mateixos sentiments. I, com a omnipontent que “és”, se’n va desfer. Llavors representaria una mateixa personalitat doblada en bé i mal: cel i infern.

    També, i això és plenament cert, cal tenir present que Eva (com a representació de totes les dones) va ser creada a partir d’una costella d’Adam, no pas per ser discriminada i maltractada, com passa actualment amb moltes dones d’arreu, sinó per ser cuidada i recolzada per l’home.

    Una última anotació important seria la ironia del relat de la serp. Efectivament, com que Adam va prendre la poma que li oferia Eva, a les dones ens van caure certs “càstigs”, com per exemple el de donar a llum amb dolor. Bé, doncs, m’agradaria recalcar que una persona no fa una cosa si no vol; per tant, cal veure més enllà de l’acusació a Eva d’incitar Adam al pecat. I és que, des d’una perpectiva realista i no cínica, l’home és tan culpable com la dona.

    Mar Morillo.

    • Em sembla una bona reflexió, Mar. Força més ben escrit i redactat que altres comentaris que t’he llegit. De totes maneres, he hagut d’ajustar una mica l’expressió i la sintaxi. Cal que hi facis atenció. Ara penso que el text està a punt de figurar en la nostra pàgina principal. Busca una imatge suggeridora i un bon títol

  6. Com a exercicis vaig pensar en intercanviar els personatges per tal d’esdevenir una nova versió crítica de l’obra de Joan Oliver ‘Allò que tal vegada s’esdevingué’ envers el tracte que rep la dona.

    Adam i Eva en escena. Eva entra en la cabana on Adam cuina el menjar.

    Eva: Queda molt per a menjar?
    Adam: ja esta bullint la sopa i ara posaré al foc els ocellets que Abel avui a atrapat.
    Eva: Esperaré prenent el sol al exterior.

    Després de uns minuts.

    Adam: (cridant) Eva !!! Abel!!! A menjar!!!
    Abel: Pare avui per sopar podríem menjar aquests animalons que surten quan plou i desprenen un líquid semblant al que nosaltres tenim a la boca.
    Eva: per Jhavé quin fàstic!, aquests animals només serveixen per endarrerir les marques de la meva pell que envelleix dia rere dia, jo no menjaré això, jo m’ho posaré a la cara i a les mans per estar ben maca i lluenta.
    Abel: De acord mare.

    Tirant-li el plat a la cara.
    Eva: quin fàstic de sopa, de que és?
    Adam: estimada, es una sopa de fulles de pollancre ben tendres.
    Eva: quin fàstic Adam, no vull que tornis a fer una sopa com aquesta en la vida entesos? I ara portam els ocellets.

    Adam treu els ocells del foc i els porta a taula.

    Adam: espero que hagin quedat bé, m’han portat una feinada preparar-los.

    Mengen tots tres sense parlar i en acabar Eva contenta diu.

    Eva: mmmmmmmmm! que bons Adam, aquesta nit tindràs recompensa, pots estar ben segur. Ara recull silenciosament que vull dormir una estona per tenir forces per aquesta nit, entesos amoret?
    Adam: De acord estimada, Abel, ajuda’m a recollir que desprès hauràs d’ajudar-me a fer pa per a la setmana.
    Abel: I la mare per què no ajuda?
    Eva: (des del llit) Fill jo haig de cuidar-me, haig de estar en bones condicions per poder assegurar la descendència. Per aquest motiu vaig estar creada per Jhavé. Oi que si amoret?

    FI

    • Proposes una visió dels fets prou original, Andrea, però has de tenir cura de l’expressió. Fixa’t només en el primer paràgraf, el que serveix d’introducció, i veuràs que es pot “alleugerir” de manera que resulti més comprensible. Intenta millorar aquest aspecte a partir d’ara.

  7. Desprès de més de mil anys de tradició, és el moment de posar un nou signe del zodíac “Oficuo”. Si pensem que abans eren 12 signes del zodíac, un, per mes, ara… no! Ara són 13 per 12 mesos… Potser l’any que ve ens sorprenen que ens posen un mes més al any i em de treballar també més hores cada any. Jo crec que és una qüestió molt important, com la d’haver suprimit la lletra “ll” i la “ch” del alfabet Espanyol, o que la “y” ara es digui “ye”. Pensem-ho en una època on estem vivint una crisi que està fent pujar la taxa de l’atur i moltes famílies no poden pagar una hipoteca i els han desallotjat de les seves vivendes o estan passant fam, perquè no fer uns canvis en l’astrologia o la llengua, és una bona manera de passar el temps i distreure la gent. O sinó, perquè no posem una llei antitabac que afecti a tot el sector hostaler, desprès de què fa dos anys o així que van haver de fer reformes els restaurants i bars per no perdre clientela, i poder tenir un sector pel fumador i un altre pel no fumador… si per sortir de la crisi el més important és crear-ne més i fer veure que es per la nostra salut, encara que el sector de les estufes de butà estaran ben contents, crec que mai havien venut tantes estufes pel carrer com aquest any. Però hem d’anar amb compte, perquè aquestes estufes no són bones pel medi ambient així que tampoc em d’abusar d’elles, 1 per cada 4 taules, per tant qui vulgui fumar al hivern o corre molt per agafar una cadira al costat de l’estufa o a passar fred, com diu un refrany en castellà “¡quien no corre vuela!”. Però tranquils no hem d’estar nerviosos pensem que la jubilació ara és a partir dels 67 anys, encara tenim temps per fer anar millor el país, si al govern no li corre presa… ja què ells tenen una cadireta la qual poder escalfar diàriament i un sou diferent per cada dia de la setmana.

    Noelia Hernández Lorente.

    • Força ben exposada la teva crítica, Noèlia. Has de controlar, però, l’escriptura. No pot ser que vagis alternant em/hem en l’ús de l’auxiliar “haver”, ni tampoc que no apostrofis l’article correctament. Vigila-ho!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s