Antígona

Antígona, de Salvador Espriu

 

“Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans”. Aquests mots corresponen al parlament final de l’Altíssim que tanca Primera història d’Esther, de Salvador Espriu. Tanmateix, els mots poden aplicar-se perfectament a Antígona. A partir d’aquest missatge, proposem un tema de reflexió, que us ha de permetre, alhora, relacionar l’obra d’Espriu amb el seu referent clàssic, l‘Antígona de Sòfocles. L’heroïna de l’obra, en prendre la decisió d’enterrar el germà exiliat, acompleix la voluntat dels déus i assumeix tot el pes de la tradició, bo i oposant-se als dictats del nou rei, Creont. Amb el seu gest, Antígona assumeix el mandat més diví, també el més humà.

Anuncis

4 responses to “Antígona

  1. ANTÍGONA : “Tan sols tu gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que sóc ben innocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària.”

    Aquest petit fragment de l’Antígona de Salvador Espriu, personalment, em sembla molt representatiu per com es tracta el tema de la consciència humana i les lleis que els homes dicten tot i saber que van en contra la moral humana.

    Primer de tot, Antígona li deixa clar a Creont que encara que tingui molt de poder, sap perfectament que el que fa no està bé, que va en contra de la vida i que encara que tingui com a prioritat les lleis subjectives (les dictades pels homes) està equivocat i té consciència d’això : “Tan sols tu gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que sóc ben innocent.” Després, es reflecteix la moral d’Antigona, la noia que segueix la llei divina, la de la seva pròpia consciència i prefereix morir abans de seguir una norma que vagi en contra seva: “La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària.”

  2. Bona intervenció, Sara. Planteges un dels motius principals de l’obra i tens cura d’anar associant les teves explicacions amb fragments del text. Aquesta és una de les millors opcions per fer un bon comentari.

  3. “Creont: T’has alçat sempre en contra meu, has dubtat sempre del meu afecte. M’odies.

    Antígona: Digues més aviat que no t’estimo ni et respecto, però no t’odio. No, ara ja no t’odio.Els teus consells han estat fatals a la meva casa. Vares atiar les nostres discòrdies per aconseguir la corona, que ja és teva. Des d’aquest setial, pots descansar en la constant inquietud del poder”.

    El paràgraf que he escollit de l’obra Antígona de Salvador Espriu correspon al moment en què Antígona diu al seu oncle, Creont, que, després de tot el que ha fet, ja té el que volia, el poder. Antígona, com a personatge que representa els ideals de llibertat, afirma que no té per què sentir estimació per ell ni tampoc no ha de respectar-lo.
    A més, tampoc no l’odia, ja que no és rancorosa pels mals que ha ocasionat a la seva família ni pel dolor que sent ella mateixa de no poder eneterrar com cal el seu germà. Creont s’excusa dient que tot el que ha passat ha estat causat per la maledicció que va caure sobre de la seva família , però Antígona sap que no s’ha fet justícia .

    En aquests dos fragments s’hi pot veure representada l’època de l’autor. Franco va ocasionar moltíssimes morts i molta destrucció per tal d’assegurar-se el poder, igual que ho fa Creont. L’Espanya liberal , justa i pacífica seria representada per Antígona, que se sent manipulada en mans del dictador, que ha aconseguit allò que més volia: erigir-se en el poder.

    Després d’aquesta ascensió al poder, el propi Franco s’excusava de totes les morts dient que Espanya necessitava un canvi polític, ja que la República no portava a cap lloc. Això, en certa manera, és el que fa Creont, l’home sense compassió, l’home sense escrúpols, ni tants sols per a la seva pròpia família.

    • Has fet un comentari sobre el perfil del tirà força acceptable, Jordi. Cal que revisis, com abans, les correccions que he incorporat en el teu text. La relació Franco-Creont és del tot pertinent. Mira d’ajustar l’expressió i la redacció a les idees essencials que intentes transmetre, sense caure en circumloquis. El resultat millorarà força. Enhorabona per la feina feta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s