Author Archives: mvila257

“Versos d’ara i de sempre”: Premi al millor grup. Viquilletra 2012

Recordeu la cara d’estranyesa que fèieu a principi de curs, quan la Teresa i jo us parlàvem de la Viquilletra? Recordeu, tot seguit, amb quin entusiasme vam començar a preparar la dramatització de Nausica? Text, vestuari, música, decoració, posada en escena… Tot era motiu de debat i d’intercanvi d’opinions entre nosaltres. Com ho va ser l’estudi a fons de les Antígones, analitzades des de totes les perspectives que ens permetien un exercici de comparació i de reflexió. Hem viscut estones intenses, hem fet camí junts; per això ara els records són amables i ens visiten com una carícia càlida d’estiu.

Que la feina feta, que el premi rebut, que els records dolços acompanyin el camí que, a partir d’ara, empreneu. Sabeu bé que nosaltres, des del nostre racó de món, celebrarem el vostre triomf i acompanyarem la vostra tribulació.

 

 

Anuncis

Activitat col·laborativa de Viquilletra 2011-12: anunci “Tirant lo Blanc”, per Llençantlonegre

Tirant lo

Cliqueu a sobre la imatge per accedir al muntatge fotogràfic

Presentació: El nostre grup, “Versos d’ara i de sempre“, ha triat l’anunci sobre Tirant lo Blanc, del grup “Llençantlonegre“, per fer l’activitat col·laborativa. Ens ha semblat una feina remarcable en diversos sentits, i hem volgut fer una valoració detallada dels aspectes que hem considerat dignes de destacar. Tot seguit us els oferim, en una presentació que hem concebut com una crítica argumentada i constructiva. Confiem que us agradi.

1. Anunci amb contingut:

-El treball del grup Llençantlonegre ens ha semblat atractiu perquè presenta un missatge sobre l’obra de Martorell que no és de simple propaganda, sinó també de contextualització de la novel·la en el seu marc històric i literari: època i gènere queden ben especificats en l’anunci, així com l’aportació i la representativitat del Tirant dins de la novel·la cavalleresca.

-En parlar dels temes principals (amor, guerra, erotisme), es fa referència a l’orientació que prenen en l’obra. No es tracta d’un simple enunciat de conceptes, sinó que, amb una breu pinzellada, es dóna idea de com es concreta cada motiu en el text.

2. El format anunci crida l’atenció sobre el missatge: L’anunci compleix la seva funció de captar l’atenció del públic. Per això posa en joc recursos diversos: sonors, visuals i textuals. Tots ells són atractius i fan que l’interès de l’espectador s’hi deturi.

3. L’element humorístic de la veu estrafeta: El joc de veus “artificials” reforça el to desenfadat del missatge i li dóna dimensió creativa, imaginativa, enginyosa.

4. Sincronització entre imatges i missatge: L’anunci mostra un bon sentit del ritme. Les imatges es van succeint de manera àgil i el resultat és molt dinàmic, gràcies a la bona sintonia veu-imatge-música. De totes maneres, no podem deixar de remarcar que hi ha repetició d’alguns fotogrames.

5. Aspecte visual: Les imatges que han triat els autors de l’anunci resulten sintètiques i representatives per a qui ha llegit el llibre, i suggerents per a qui encara no ho ha fet: la del mirall n’és un bon exemple.

6. Tria encertada del fons musical: La música de fons contribueix a crear una atmosfera evocadora, sense ser nostàlgica: remet a un món llunyà, medieval, però marcat per l’acció i l’aventura. D’aquesta manera, el fons musical s’adequa a l’atmosfera literària de la novel·la.

Antígona, només un mite?

Ant_gona.jpg literaturacatalanalferrancasablancas.blogspot.com

L’Antígona d’Espriu és una reelaboració del mite clàssic. Però,  en el procés de reelaboració, s’enriqueix amb molts altres motius. Alguns d’ells són els següents:

La guerra entre germans; és a dir, els conflictes  civils, fratricides.

El perfil d’un poder autoritari: Lleis arbitràries, creació d’un enemic exterior, dinàmiques d’inclusió i d’exclusió .

Confrontació entre la llei divina i les lleis humanes; és a dir, entre els dictats de la consciència i els decrets dels homes que dicten lleis.

Destí fatal, inevitable, que regeix la vida dels homes.

Llibertat humana: És una fal·làcia ? Som titelles, simples instruments del dels déus i del destí?

Valor de la pietat, la compassió, la clemència, el perdó com a virtuts que dignifiquen l’home.

Aquests són alguns dels motius temàtics que hem pogut trobar en el text d’Espriu i que es van teixint a l’entorn del nus argumental (la tragèdia de l’heroïna de Sòfocles). L’entramat d’aquests motius dóna a l’obra profunditat, complexitat i riquesa de lectura. Alguns dels plantejaments que nosaltres hem destacat ja són presents en el referent clàssic (el pes del destí, la confrontació llei divina/llei humana); d’altres són molt propis d’Espriu (la reflexió sobre el poder, la concepció dels homes com a titelles, el valor de la pietat i el perdó). Algun, fins i tot, Espriu el comparteix amb dramaturgs del seu temps, com Brecht (la caracterització grotesca del tirà, per exemple).

Comiat de 2n de batxillerat

Sembla que va ser ahir que ens coneixíem, i ja ha passat un any -molts més per a alguns. Ens sabem els secrets i ens endevinem els gestos. Potser hem perdut capacitat de sorprendre’ns, però segur que els nostres vincles s’han fet més estrets. I com més s’estrenyen, de més endins surt l’adéu. Per això, amb tot l’afecte de què és capaç el meu cor, amb un bri de tremolor al pensament i als llavis, deixeu-me dir, com la cançó: Que tingueu sort!

Una abraçada a tots i a totes!

Jornada Màrius Torres a Lleida, 13 de maig de 2011

Una Lleida primaveral i dolça, acollidora i tèbia, ens rebia un matí de maig per escoltar els nostres mots sobre Màrius Torres. Que, en nom dels poetes, puguem, ara i adés, compartir les paraules i les emocions que ells inspiraren.

Màrius Torres

Aquesta és la presentació de la nostra exposició sobre els poemes de Màrius Torres. El fil conductor són els versos de l’antologia Com un foc invisible.

Pedra de Tartera

Aquí us deixem la presentació de l’exposició que vam fer sobre l’obra de Maria Barbal, Pedra de tartera, aprofitant la visita de l’autora al nostre centre (1 d’abril de 2011).