Cabaret, el musical

 

Aquí teniu un parell d’enllaços sobre Cabaret, el musical.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cabaret_(musical)

https://cabaret.es/

Els podeu consultar abans de respondre una de les dues opcions que, a continuació, us proposo:

A. Respon aquestes qüestions:

*Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

*Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

B. Respon aquest bloc de preguntes:

*Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
*Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
casar-se amb Herr Shultz.
*Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
*Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
*Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

Podeu elaborar els vostres textos individualment o en parella. En qualsevol cas, m’han d’arribar durant les vacances de Nadal. El termini és el dia 4 de gener de 2018.

 

Anuncis

92 responses to “Cabaret, el musical

  1. A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    -En resposta a la primera qüestió, s’ha d’anar al 1917, que va ser la derrota d’Alemanya en la primera guerra mundial, després d’aquesta derrota va quedar un país destrossat per la guerra més mortífera que hi havia hagut fins al moment, i van sortir aparèixer sensacions de ràbia, d’impotència i de insult cap a la pàtria. El Al cap d’uns anys, gràcies al deute que va perdonar Amèrica, es va poder recuperar, però quan tot anava bé, va esclatar el famós crac del 29 i, amb ell, una gran depressió. Aquest fet va provocar un incentiu de vots cap al partit Nazi, on (el partit no és un lloc!) que, fins aquell moment, havia estat un grup minoritari, (el subjecte inicial d’aquesta oració era: Aquest fet ???) va acabar guanyant les eleccions i amb Hitler arribant al poder el 1933, un partit feixista i ultra nacionalista, (amb qui va aquest complement?) que volia “netejar” els carrers alemanys de tot aquell que no estigués d’acord amb la seva ideologia, o que no estigués al nivell de la seva raça, posant així, en funcionament, una xarxa de camps d’extermini on hi anava a parar tot aquell que no creien que era de raça pura ni que seguís la seva ideologia. (Des de “partit feixista” no hi ha cap verb principal que pugui ser nucli de l’oració; tot són clàusules subordinades i gerundis!!!).
    En conclusió, l’ascens del nazisme va ser donat a provocat per un sentiment de nacionalisme dolgut, i d’ per una espantosa crisi que va alçar aguditzar el racisme i encara més el nacionalisme més dur.

    -Respecte a al a de la segona qüestió, crec que la l’escena final és una representació de com acaba tot el tema (vaguetat!) de creure que “no passarà res” o que “aixó ai no arribarà en lloc” que expressen els personatges durant tota la l’obra, referint-se al tema (repetició) del nazisme i el tema (ídem!) racial, i un cop de cruel realitat de com finalment acaba la trista història. També dona una visió del fet de no repetir mai més el mateix error. Vols dir que la cruesa de l’escena pretén commoure el públic, i, amb l’impacte, es pretén fer prendre consciència a l’espectador d’un episodi vergonyós de la història que mai més no s’hauria de repetir.

    • Et costa trobar la coherència que permetria expressar amb correcció i de manera intel·ligible les teves idees, Biel. No domines la sintaxi del discurs, de manera que els teus pensaments queden estampats, en el paper o en la pantalla, sense l’estructura ni els lligams interns que els farien comprensibles a qui els ha de llegir.

  2. A. Respon aquestes qüestions:
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Alemanya és un país empobrit, a causa de la primera guerra mundial i de les diverses crisis econòmiques, que necessita una gran resurrecció econòmica per poder ser una gran potència mundial. És per això que molts votants de classe baixa van veure en el partit nazi la possibilitat d’un gran creixement econòmic, tant nacional com individual, ja que els dirigents del partit volien donar feina a milers d’alemanys. Les classes altes també varen donar suport a Hitler, ja que (tots dos) uns i altres estaven en contra dels comunistes. Tot i això, és estrany que gent de l’àmbit teatral i musical, que en teoria són majoritàriament progressistes, votessin també el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys. Si ho van fer, era perquè en anys anteriors s’havien sentit humiliats per les altres potències europees en el tractat de Versalles i en altres pactes, (que) pels quals s’havien estat exclosos.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    En aquesta versió de Cabaret de Sam Mendes hi ha una impactant escena que pretén commoure (al) el públic i que intenta conscienciar (a) l’espectador dels vergonyosos fets que van passar, (on milers de persones van morir, tant en camps de concentració o a la guerra) i que van tenir com a conseqüència milers de persones mortes, tant en camps de concentració com en els fronts de guerra.

    Joan Amat, 1.3.

    • Joan, revisa les negretes que corresponen a les meves correccions. Fixa’t que, sovint, el problema se situa en el mateix punt: la coherència, sintàctica o semàntica, de l’oració. O bé perds la pista del verb principal, i vas afegint elements gramaticals que marquen la incoherència del discurs, o bé no ajustes correctament el sentit dels connectors a la teva construcció gramatical.

  3. *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.

    Els personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider són:

    1. Fräulein Kost: és una dona que busca problemes perquè és la culpable que Herr Schulz no es vulgui casar amb Fräulein Schneider ja que Herr Schul (es) creu que no és un alemany pur sinó un estranger.
    També és una persona ven(g)jativa perquè explica que en Herr Schulz és jueu per venjar-se de Fräulein Schneider ja que no (li) la deixava dormir a la seva pensió i besar-se amb mariners en les zones comunes de la seva pensió i anava dient que havia enxampat (a) Fräulein ?dormint amb Herr (?) [Fräulein i Herr significa “senyoreta” i “senyor”].

    2.Cliff Bradshaw: és un personatge que té els peus a terra perquè és l’unic que sembla que s’adoni de la situació política i cultural que estava patint Alemanya als anys 30 perquè és l’únic que raona i aconsella (a) Herr Schulz que ell és alemany i que es casi amb Fräulein Schneider .
    És una persona que no és conforma amb un no, que no es rendeix i que fa tot el possible perquè els somnis es facin realitat.

    3.Sally Bowles: és una dona massa ambiciosa perquè sempre està pensant en el futur i no en el present, sembla que només visqui en el seu món.

    4.Fräulein Schneider: és una dona que no es deixa influenciar massa per la gent perquè es vol casar amb Herr Schulz encara que sigui jueu i és perseverant perquè intenta convèncer-lo (a ell) que és un alemany més i no un estranger.
    També és una persona que ha après a aprofitar el (què) que la vida li ha ensenyat, aquest comportament demostra la incapacitat (de?) i acceptar que les coses van malament com a excusa per no canviar.

    5.Herr Schultz: és un home generós i massa ingenu, segons el meu parer, perquè quan es vol casar amb Fräulein Schneider li diuen que no és alemany i a sobre es creu que no ho és (alemany: no caiguis en la repetició!).
    Aquest personatge crec que representa la poca personalitat que tenien alguns alemanys a l’hora de prendre decisions polítiques (cap als) en el context dels anys 30.

    Per acabar la descripció, els personatges m’han semblat que tenien poca personalitat excepte en Cliff, perquè (aquests) aquells buscaven el màxim profit i es deixaven emportar per la gent, per les circumstàncies i per la política.
    Per altra banda, crec que aquesta idiosincràsia és pròpia d’una època (on: no és un lloc!) en què hi ha (abundància) bonança econòmica i (millors qualitats) una certa qualitat de vida perquè és una època (d’afloriment) d’esplendor de la cultura a Berlín i de recuperació d’una crisi econòmica causada per una hiperinflació.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.

    El motiu que empeny (a) Fräulein Schneider a desdir-se de casar-se amb Herr Schulz és perquè, si es casa amb ell, li tancarien la pensió, perquè casar-se amb algú que no era 100% alemany era il·legal i una deshonra.
    Ella, en realitat, es volia casar amb Herr Schulz però l’antisemitisme que hi havia a Alemanya va fer que (es) s’hi negués, però al principi volia fer tot el possible per (el) al casament.
    També es va desdir per la por que li va ocasionar un dels atacs que va rebre la fruiteria de Herr Schulz per part dels que estaven a favor del nazisme i per les possibles conseqüències del matrimoni de cara al futur.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.

    La Sally no vol tenir la criatura perquè no sap qui és el pare i (per el) pel temor a l’antisemitisme; ella pensava que, si el tenia, podria (tenir: repetició!) un nen amb defectes perquè els que no eren 100 % alemanys i li farien “apartheid” dins de la societat alemanya i també (per el) pel tipus de professió que exerceix, ja que, si (es) queda embarassada, perdria el seu treball, es quedaria al carrer i la seva carrera com a artista es veuria acabada.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.

    En Cliff vol que la Sally tingui la criatura perquè així podrien canviar la situació política (canviant: confusió?) d’Alemanya, fer que el seu fill lluités per la nació i no donés raó als antisemites.
    La segona raó (perquè) per la qual volia tenir el fill era per lluitar contra la situació política, i fer que la Sally despertés del (seu) somni que (s’havia muntat) s’havia creat.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

    Crec que aquest número (sinó?!) sí que és una crítica a l’antisemitisme perquè, en general, les persones més supèrflues només es basen en (els primeres vistes) en l’aspecte extern i no es fixen en el que té una persona dins seu.
    La part satírica és que es comparen els jueus amb els primats ja que eren considerats inferiors i no com a humans.
    Aquesta comparació està relacionada amb la teoria de la selecció natural de Darwin, (ja) que afirmava que només sobreviurien els millors, que eren els alemanys, i, per tant, eliminava els que tenien tares o defectes com els jueus (eugenèsia).
    També denúncia la supremacia d’una raça : la raça ària.

    • Has donat unes bones respostes a totes les qüestions plantejades, Maria. Revisa, de totes maneres, el text. No he pogut marcar les correccions en negreta, però he incorporat parèntesis allà on he hagut d’anotar opcions diferents a les del teu text. Bona feina, i bones festes!

  4. Andrés Landivar i Marc trobo

    A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Després de la derrota d’Alemanya a la primera guerra mundial i del tractat de Versalles (1919), el sentiment del seu poble era d’una humiliació cap als respecte d’altres països. A més, a causa de les despeses produïdes per la participació de en la guerra, el país s’havia empobrit. Amb el sorgiment l’aparició del partit nazi, el qual que prometia una recuperació econòmica i exaltació de la raça ària, (Inici oració: Amb l’aparició…: incoherència sintàctica!) va afavorir al fet que el poble Alemany el votés pels seus ideals, fet que va provocar l’expansió del nazisme per l’alemanya. Al principi de l’obra, l’ambient de les ideologies del nazisme a encara no havien (l’ambient o les ideologies? Coherència gramatical!!!) arribat als locals multiculturals, com per exemple els llocs d’oci. Bàsicament l’ascens del nazisme va ser provocada pel malestar sobre fruit de la humiliació com a poble de la primera guerra mundial (poble de la primera guerra mundial: com s’ha de llegir, això?) i també per la situació econòmica i política del país. En l’àmbit cultural no se’n va estendre tant (de què???), ja que eren més oberts de ment i progressistes (qui, l’àmbit cultural? No podeu redactar amb tantes llacunes i equívocs; la confusió és màxima per al lector, i aquest és el senyal d’una redacció incorrecta i defectuosa!).

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració. Aquesta escena

    En l’escena fina de la versió de Cabaret de Sam Mendes, es veu com els artistes del cabaret es converteixen en presoners jueus en un camp de concentració. El director vol conscienciar al el públic (de què? Cal un complement de règim verbal!) utilitzant una escena dura i impactant de que fa al·lusió a les conseqüències negatives del nazisme a Alemanya i als seus territoris conquerits. On (on: adverbi relatiu a un nom de l’oració anterior, i escriviu punt i seguit, separant les oracions principal i subordinada? No heu assimilat les nocions bàsiques sobre puntuació?!!!) moltes persones van ser ficades en camps de concentració per ser exterminades, les morts en les guerres i atrocitats fetes (l’adverbi relatiu on també és vigent en aquest cas? Aquest sintagma queda penjat i no té sentit, perquè no se sap de qui depèn ni a qui complementa). També vol fer veure a l’espectador aquests fets tan lamentables per a la història del món i pretén que mai es tornin a repetir.

    • Nois, no es pot tenir una vaga idea de què es vol dir (allò d’intuir per on van els trets…) i escriure-ho de qualsevol manera. La manca de coherència, sobretot gramatical, del vostre discurs és palmària i greu. Faríeu bé de prendre mesures per no repetir escrits com el que m’heu enviat!

  5. -Cliff: En Cliff és un home Amèrica el qual arriba a Berlín per escriure una novel·la. Al llarg de l’obra veiem una evolució en el personatge, igual que en la seva relació amb la Sally. A l’arribar a estimar fins al punt de voler marxa amb ella.
    -Sally: La Sally és una ballarina del Kit Kat Club la qual sembla que la realitat no vagi amb ella, ja que sempre pensa en el futur.
    – La noia que portava els mariners: Aquesta noia la qual no recordo el nom, crec que no li importa molt el que passa a l’exterior, ja que només sembla que li importa emportar-se mariners a la pensió.
    -Fräulein Schneider: És la propietària de la pensió, és una persona la qual sembla que només vol sobreviure i això ho veiem quan finalment refusa de casar-se amb Herr Schultz.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de casar-se amb Herr Shultz.
    Jo crec que el motiu pel qual finalment Fräulein Schneider no es casa amb Herr Shultz és molt simple. Com ella diu, ha sobreviscut a tot el que li ha vingut com la Primera Guerra Mundial i ara sobreviure als nazis. I el fet aquest de sobreviure i que Herr Shultz sigui jueu fa que definitivament refusi a casarse just a l’últim moment.
    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Penso que Sally no vol tenir el fill per dues raons. La primera és que ella no sap de qui és el fill i dubta que sigui fill d’en Cliff. Una altra raó és que un fill la faria apartar-se de les seves aspiracions i somnis que té pel futur.
    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura
    En Cliff vol que la Sally el tingui, ja que queda demostrat que ell l’estima, i si ella tingues el fill sigui o no d’ell seria una manera de juntarlos per sempre, ja que tindrien un fill en comú. A part en Cliff no es mostra molt preocupat per si el fill es seu o no, ell vol que el tingui per estar junts.
    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb un goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Jo crec que si es pudirà interpreta d’aquesta manera, ja que diria que no menciona directament als jueus, si podríem dir que són comparats com a inferiors representats amb forma de goril·la. Això en l’època en la qual se situa l’obra seria normal, ja que és quan els nazis es van alçar i es va fomentar l’odi als jueus. Una de les vies va ser el llibre de Hitler el qual és bastant present a l’obra. I queda demostrat quan a Herr Shultz li trenquen els vidres de la fruiteria.

    • Més o menys correcte, Álvaro. Ara bé, revisa tant la coherència com l’ortografia: Jo crec que si es pudirà interpreta d’aquesta manera; o bé: En Cliff és un home Amèrica el qual arriba a Berlín; i encara: Al llarg de l’obra veiem una evolució en el personatge, igual que en la seva relació amb la Sally. A l’arribar a estimar fins al punt de voler marxa amb ella. En aquest darrer fragment, s’hi afegeixen, a més, problemes de puntuació. Controla-ho tot!

  6. RUT ALONSO I ORIOL CALVO

    A.Respon aquestes qüestions:
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Perquè després de perdre la primera guerra mundial, els aliats els van humiliar i van arribar a una situació de crisi insostenible, tot estava molt car, els havien limitat exèrcit, els havien tret una part del territori etc. És a dir, que vivien amb molta ràbia contra els anglesos i francesos i Hitler va saber aprofitar aquesta ràbia. A més, va aconseguir millorar l’economia alemanya de manera que encara va aconseguir més seguidors i que les seves idees no semblessin tan boges perquè havia aconseguit que sortissin de la crisi.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    En un intent d’impactar a la gent i donar a entendre el terror que van sofrir en aquells temps als camps de concentració. A més, els que al final és converteixen en presoners jueus eren actors del Cabaret que anaven en contra de les ideologies de Hitler, ja que creien que era massa extremista i fins i tot alguns dels personatges eren jueus

    • Correcte, nois. Ara bé, repasseu les meves remarques. Cal que eviteu les repeticions, que alenteixen el text i li prenen dinamisme. Heu de procurar, també, ser clars i precisos, de manera que el lector sàpiga en tot moment de què o de qui s’està parlant. Reviseu, finalment, les qüestions ortogràfiques. Bones festes!

  7. *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    1.Fräulein Schneider: és qui mana a la pensió, es una dona bastant positiva que enamorarà de Herr Schultz.
    2.Herr Schultz: és un home molt bo i esta totalment enamorat de Fräulein Schneider, a qui li demanarà matrimoni.
    3.Cliff Bradshaw: és un home amb dos dits de front i sempre lluita pel que vol i no es rendeix a la primera de canvi. S’enamorarà de Sally.
    4.Sally Bowles: és una dona massa egoísta, treballa al cabaret de ballarina, viure mab Cliff i suposadamnet es quedarà embarassada d’ell.
    5.Fräulein Kost: aquesta dona sempre s’esta barallant amb Fräulein Schneider per el mateix motiu, perquè no deixa de portar-se mariners a la pensió.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    Fräulein Schneider en el fons volia casar-se amb ell, pero va desdir-se ja que si es casava amb ell suposadament li treurien el negoci perquè Herr Shultz no era alemay del tot i aixó era una deshonrra.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Jo crec que Sally no vol tenir la criatura perquè ella en el fons sap que no pot mantenir-la perquè e seu treball no ho permet i per una altre banda ella no sap amb certesa que el sru fill ds d’en Cliff.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Perquè vol que Sally es doni conta de com som ls coses en veritat i perqu`al final es va acabant enamorant d’ella. Tambè crec que Cliff creía que aqulla criatura podría canviar-ho tot de manera política social (??!!).

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Crec que si a que dona entendre que uns són inferiors als altres , jutgen a les persones abans de conèixer-los interiorment, en aquest cas fa referencia als jueus i als alemany, és a dir ve a dir que els jueus són inferiors als alemanys. No només inferiors; són tractats com a no humans, la qual cosa justifica, als seus ulls, qualsevol tracte degradant o denigrador.

    • Paula, no he marcat tots els errors del comentari. Et correspon a tu repassar accents que no hi són, i hi haurien de ser; d’altres que apareixen, i són incorrectes. Fixa’t també en les contraccions, les concordances gramaticals (altre/a) i tota una sèrie de qüestions que ja haurien d’estar perfectament assolides a primer de batxillerat. En els darrers paràgrafs no he pogut evitar de “tatxar” alguns mots o expressions que m’han fet “mal als ulls”; alhora, he completat la teva última resposta, que m’ha semblat poc profunda, i he marcat en negreta una observació que, com a mínim, m’ha semblat ambigua o incomprensible per excés de vaguetat. Mira de polir tots aquests aspectes. Bones festes!

  8. *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, Alemanya va ser considerada com la causant i com a tal va ser obligada a pagar impostos molt elevats a la resta de països per tal de compensar-los (Tractat de Versalles).
    A aquesta humil·liació dels alemanys devant la resta del món, hem d’afegir el ressentiment per l’ocupació francesa del Ruhr i les successives crisis econòmiques de 1923 i 1929 (sobretot aquesta última, que es la que va suposar un punt d’inflexió per als alemanys a l’hora d’escollir per qui volien ser gobernats).
    Devant aquesta situació tenim al NSDAP, que no només proposava solucions a aquests problemes sinó que, a més, exculpava al poble alemany dels mals que patia alhora que exhaltava la raça ària; fet molt important ja que abans de la popularització del discurs nazi els alemanys, més que orgullosos de la seva condició, estaven avergonyits (tant de cara al món pel deute impagable del Tractat de Versalles com de cara al propi govern, qui molts cops era qualificat de débil per no poder cambiar ni la situació económica ni la social d’Alemanya).
    Aquest era el context de tota l’Alemanya de l’època i Berlín, tot i que és cert que tenia molta vitalitat cultural i presència d’intel·lectuals, tant d’esquerres com liberals, no es salvava. I aixó va ser així per tres raons (en la meva opinió perquè no sóc historiadora i no ho sé ben bé del cert), la primera es que més enllà dels qui destacaven Berlín (és a dir els artistes i els intelectuals populars del moment) tenim una classe treballadora majoritària que está molt castigada a conseqüència de la situació en la que es troba el país i que només vol solucions per a poder viure el dia a dia en pau; la segona raó (relacionada amb la primera) es que el NSDAP proposaba estabilitat per a tots els alemanys considerats de bé, independentment de la seva classe social i la tercera, que ”sabíen vendre” el seu discurs utilitzant propaganda de tot tipus (per això en part el discurs nazi va tenir més impacte que el discurs comunista, per exemple, que també prometia estabilitat i acabar amb la democràcia).

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    Em sembla una mica extrany que al final de la obra els hi canviï la raça, però jo crec que té més a veure amb que als camps de concentració no només hi havia jueus (tot i que ells eren l’objecte de repressió principal), sinó també qualsevol raça que fos considerada inferior (gitanos, per exemple), qualsevol persona que per les seves idees o actes es considerés un traïdor (com sería el cas de comunistes o anarquistes) o que simplement fos una deshonra per la patria (com els homosexuals o transexuals).
    En aquest cas el fet de que siguin empresonats al final, jo crec que es deu a les raons polítiques ja que la ideologia nazi, al ser conservadora, no veu amb bons ulls els shows sexualitzats amb presència de travestis;com els que es produïen al Kit Kat Klub. Així que suposo que es una manera de dir que ni els propis alemanys es salvaven de la brutalitat de les polítiques nazis.

    • Un comentari excel·lent, Paula. Les reflexions són profundes, ben argumentades i emmarcades sempre en el context històric que els correspon. Revisa, per la teva banda, l’ortografia, que presenta alguns errors importants: accents, terminacions -“ava”… Bon Any!

    • Paula, ja havia comentat el teu text en una altra banda, i no sé com ha anat a parar a la brossa. El cas és que em semblen molt encertades les teves observacions, sobretot les de la darrera resposta. Revisa una mica l’ortografia del text: accents i geminacions que no toquen…

  9. *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    La raó principal per la qual el nazisme va atraure el poble alemany va ser les conseqüències de la seva derrota en la Primera Guerra Mundial. Alemanya havia quedat devastada econòmicament, i existia un sentiment general d’humiliació i falta d’esperança entre la gent. A aquesta crisi post-bèl·lica s’hi va sumar la Gran Depressió, una crisi a nivell mundial. Davant d’un panorama tan fosc, l’aparició d’una ideologia que prometia la recuperació econòmica del país i despertava la unió entre les persones que formaven la nació va aportar força i confiança en el futur. A més, darrere de la ideologia nazi hi havia explicacions suposadament científiques que l’argumentaven i la reforçaven (com el darwinisme social), fet que permetia que fins i tot els intel·lectuals estiguessin atrets pel nazisme.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    Crec que aquesta escena final té com a objectiu impactar l’espectador per dues raons. D’una banda veiem els personatges que ja coneixem, amb els quals hem seguit el transcurs de l’obra i que en un principi desprenien tanta vitalitat, viure un final tràgic. D’altra banda ens mostra una realitat dels camps de concentració: van acabar amb els sectors que semblaven més lliures i que abocaven llum a una època molt dura. El cabaret representava una manera de fugir de la realitat, però el poble va perdre fins i tot aquest dret.

    • Reflexions molt encertades, Clàudia: s’ajusten al context històric que tu mateixa esbosses, d’una banda; i, de l’altra, són fruit d’una visió personal de l’obra que et permet interpretar el final de “Cabaret”. Bon Any!

  10. Sebastián Lindo Azañero

    Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    -El nazisme va arribar a Berlin degut a la crisi econòmica després de la primera guerra mundial i el tractat de Versalles que feia que Alemanya pagués grans tributs per la guerra. La crisi i la hiperinflació van causar la ruïna per a una gran part de la classe mitjana a Alemanya que van desconfiar del govern d’aquell moment per la situació econòmica. L’antisemitisme estava present a gran part de la població que culpava als jueus de l’estat del país. Això va causar un auge de partits extremistes nacionalistes i d’ultradreta que prometien una recuperació de l’economia, com el partit nazi.
    A la raça ària com a símbol perfecte de tot el pur a Alemanya i de la cual provenen tots els triomfs de l’espècie humana se li contraposava un enemic mortal responsable de tots els problemes que els han afectat través de la història: les races inferiors, com ara els eslaus, els gitanos, i especialment, els jueus, responsables d’una conspiració masònica-comunista internacional.
    El partit nazi va presentar als jueus com els culpables de la derrota alemanya a la guerra, dient que van traïr a l’exèrcit i van sabotejar els seus esforços bèlics amb el fi de controlar la nació. Els nazis deien que els moviments contraris com el comunisme o el capitalisme de mercat eran controlats per jueus. Tot això va causar que Hitler i el seu partit arribin al poder.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    -Aquesta escena està present per a ensenyar el fatídic destí dels personatges de l’obra que són l’antítesis dels valors que promou el nazisme, moren a l’holocaust per la seva homosexualitat, pel seu judaisme, degeneració, etc. Escenifica els horrors de l’Alemanya nazi, com les persones d’un ambient tan alegre acaba en una mort tan horrible. També mostra la ironia de que alguns personatges com el fruter jueu deien que el nazisme no aniria enlloc i no tindria futur a Berlin. Ja que l’obra comença d’una manera molt alegre i animant al públic d’oblidar-se dels problemes a la seva vida en un ambient festiu i acaba amb els personatges enfrontant-se a una mort cruel en un ambient esgarrifós com un camp de concentració, és bastant paradòxic.

    • Bon comentari, Sebastián. De totes maneres, vigila l’ortografia (trair, bèl·lics), el lèxic (fruiter, paradoxal), i la coherència sintàctica: no pots començar una oració subordinada causal amb un punt i seguit (Ja que….), l’has de lligar a la seva clàusula principal.

  11. MIREIA FRANCO I LAIA GARCIA

    B. Respon aquest bloc de preguntes:
    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.

    A la pensió de Fräulein Schneider viuen els següents personatges:

    -Clifford ”Cliff”’ Bradshaw: Noi americà i escriptor, que arriba a Berlín en busca de noves inspiracions. És un noi alt, atractiu i amb ganes de viure coses noves que poder escriure.

    -Sally Bowles: Noia britànica cantant que treballa al Kit Kat Klub i que al quedar-se sense treball i conèixer a Cliff, li demana viure amb ell. És una noia de mitjana estatura, prima, amb el cabell curt i molt decidida a la seva vida.

    -Fräulein Kost: Noia prostituta alemanya que viu a la pensió fa molt de temps i que porta allà als seus clients, majoritariament mariners. És rossa de cabells curts i mitjana estatura, una mica ”provocadora” i que li agrada molestar a Schneider.

    -Fräulein Schneider: Dona que porta la pensió Schneider. És alemanya, gran, amb els cabells castanys/grisos i una mica pesimista. Està enamorada del jueu Herr Schult que la visita freqüentment.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de casar-se amb Herr Shultz.

    La idea de casar-se va sorgir en el moment que Fräulein Kost es troba amb Schneider cadascuna amb un home, Schneider amb Herr Schult i Kost amb un mariner, Kost va ”discutir” amb Schneider que ella sempre s’està queixant dels homes que passen per allà però que realment ella està fent el mateix amb Herr, llavors Herr per protegir-la diu que es diferent ja que es casarán. Fan una festa de pre casament i conviden a tothom.
    Finalment no es casen ja que ella te por que al ser ell un jueu li tanquin la pensió que tant li ha costat mantenir. Ès una dona que te por al que pot passar a Alemanya i sobretot a ella mateixa.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura

    .Personalment nosaltres pensem que no el vol tenir perquè te moltes conseqüencies, es a dir, Sally és una noia que realment li agrada molt ser ballarina i cantant del kit kat klub però sobretot li agrada molt ser lliure, la llibertat que té i realment si te el bebé tot això se li acabarà un dia o un altre, li queda molta joventut per viure. També podriem comentar el fet de que no sap qui és el pare i te por a que tingui ”defectes” per no ser 100% Alemany.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.

    Nosaltres pensem que en Cliff si que vol tindre el bebé perquè pensa que si el tenen els unirà molt més, a més d’unir-se, Sally deixarà el Kit Kat Klub, que es el que ell vol que passi. Fins i tot la vol obligar a marxar a Amèrica i començar una nova vida amb la criatura

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

    Nosaltres creiem que si que és una sàtira cap al antisemitisme ja que el mestre de cerimònies portava una cinta amb l’esvàstica nazi. Intenta fer una crítica racista ja que están deixant als jueus com micos o com una raza inferior (que es com realment els deixaven). Està dient que la raza àuria es superior a totes i sobretot als jueus.

    • Noies, deixant de banda el contingut, més o menys acceptable, hauríeu de repassar el text abans d’enviar-lo. Hi ha una pila d’errors: des de l’accentuació fins als noms propis (per cert, “Herr” no és cap nom; significa “senyor” en alemany). La “raza àuria” ja és el “súmmum” dels despropòsits!

  12. B. Respon aquest bloc de preguntes:
    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    A la pensió de Fräulein Schneider viu la Sally, en Cliff, en Her Schultz i la Fräulein Kost.
    La Sally és una jove que treballa al Kit Kat Klub, busca un home que la pugui mantenir i és egoista, també diu que està embarassada. En Cliff és un escriptor estatunidenc que arriba a Alemanya per buscar una nova inspiració i donar classes d’anglès per guanyar-se els diners, s’enamora de la Sally i acabant junt a la mateixa habitació. En Her Schultz és un home jueu que té una fruiteria i que es està enamorat de la Fräulein Schneider i és molt detallista amb ella i s’acaben casant. I per últim viu la Fräulein Kost que és una senyoreta de companyia, que sempre està enfadada amb la Fräulein Schneider ja que porta mariners. També, ja que és la seva pensió, Fräulein Schneider també viu allà i és la que porta sola la pensió i sempre té una bona paraula per a tothom.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    Fräulein Schneider decideix no casar-se amb Herr Shultz perquè té por, ja que ell és un jeu i , amb el moviment nazi creixent, pensa que li poden treure el negoci o que algú li faci alguna cosa dolenta.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Penso que la Sally no vol tenir la criatura que espera perquè no sap qui és el pare, no pot manteni.la amb el sou que guanya al Kit Kat Klub, i tampoc vol que en Cliff tingui una carga econòmica de dues persones quan ell segurament no sigui el pare.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Crec que en Cliff si vol tenir la criatura ja que és homosexual i així podria aparentar normalitat i porta una vida fora de perill, ja que abans eren perseguits.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Crec que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme perquè la cançó que ballen diu que si la veiessin amb els meus ulls… ni se n’adornarien que és jueva, cosa que dóna a entendre que una persona s’enamora del interior d’una altre, no de l’exterior, i que no importa que sigui lletja, en el cas del número, o sigui jueva, en el cas de la Fräulein Schneider i en Her Schultz, i que facin el que el cor demana sense parar a pensar que, segons la societat del moment, els jueus són inferiors.

    • El millor de tot el comentari és la darrera resposta: has fet una observació profunda de matisos, recordant la lletra de la cançó, i atribuint-la, d’una banda, als ballarins; de l’altra, als personatges de l’obra. Cal, però, que repassis l’ortografia (-r final dels infinitius, accentuació…). Bon Any!

  13. Nayara egea ruiz

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    – El nazisme a alemaya va comportar una gran atenció massiva dels alemanys cap al fracàs de la primera guerra mundial, ja que en aquells temps alemanya estava empobrida en el sector econòmic. A més a més , no solament la pérdua de la guerra mundial va causar aquesta atenció; la gran depressió va comportar una millora económica i una unió d’un conjunt d’habitants que formaven part del país regit per el mateix govern (nació), cosa que va atreure més l’atenció i van aconseguir encara més seguidors.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    -La escena final de l’obra em va causar un impacte, ja que em va donar a entendre la por que van patir totes aquelles persones que van haver d’estar en un camp de concentració.
    De fet alguns actors que pertanyien a la obra de cabaret, eren presoners Jueus . Negaven el pensament de hitler, ja que creien que era extremista.

    • Nayara, no és la primera vegada que t’ho comento. Hi ha problemes seriosos de coherència en el teu discurs. Què vols dir quan parles d'”atenció” en el primer exercici? I la “unió d’habitants” o el terme “regit”? Es fa molt difícil recompondre el fil del teu pensament, perquè a l’expressió li manca un contingut clar i una estructura raonada. D’altra banda, hem de comptar amb els problemes d’ortografia: en la segona resposta, manquen sistemàticament els apòstrofs…

  14. *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    La causa principal de l’expansió nazi a Alemanya van ser les conseqüències de la derrota en la Primera Guerra Mundial. Alemanya es va convertir en un país empobrit i necessitava una gran resurrecció econòmica. L’aparició d’una ideologia que prometia la recuperació econòmica del país i despertava la unió entre les persones que formaven la nació va aportar força i confiança en el futur.
    Es per això que molts votants de classe baixa van veure en el partit nazi la possibilitat d’un gran creixement econòmic, ja que volien donar feina a milers d’alemanys.
    Tot i això, és estrany que gent de l’àmbit teatral i musical, que en teoria són progressistes. Si va ser així, era perquè en anys anteriors s’havien sentit humiliats per les altres potències europees.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    En aquesta escena té com a objectiu imoactar l’espectador, ja que és una contradicció la vitalitat dels personatges que finalment viuen un final tràgic.
    I també s’intenta mostrar la realitat dels camps de concentració, on hi van morir milers de persones.

    • Força bé, el teu comentari, Ainhoa. Revisa la coherència d’algunes oracions. En la primera resposta, la que comença “Tot i així…”; en la segona qüestió, la inicial: “En aquesta escena…”. Bon Any!

  15. Marta Capitán i Rocío Amaya

    B.
    1. Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    Els personatges que viuen en la pensió són:

    Sally Bowles: Sally és una dona que treballa al Kit Kat Klub, un dia treballant s’enamora d’en Cliff Bradshaw. En el Kit Kat Klub és la dona i ballarina que més destaca entre les altres. Ha tingut una vida difícil i sempre està vivint en el seu món per aquesta raó es pot dir que és una dona molt egoista que només pensa amb ella, més tard anirà a viure amb el Cliff a la pensió.

    Fräulein Schneider: és la propietària de la pensió on viuen molts dels protagonistes del musical, durant l’obra Herr Schultz i ella comencen a tenir una relació amorosa que acaba amb la idea de fer un casament però al final malauradament no es compleix per el nazisme.

    Herr Schultz: està enamorat de la propietària de la pensió, té una botiga on per les seves creences religioses es destrossada.

    Fräulein Kost: Fräulein Kost és una dona jove que aprofita el temps de guerra per portar-se homes a casa, normalment mariners, per aquesta raó sempre està barallant amb la propietària.

    Cliff Bradshaw: Cliff és el protagonista de l’obra, és escriptor i decideix anar a Berlin, allà coneixerà a la Sally, amb la qual suposadament tindrà un fill.

    2. Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    Decideix casar-se amb Shultz perquè en el fons sempre ha volgut casar-se amb ell però ella pensava que si es casava amb ell li traurien el seu negoci i per tant els seus beneficis.

    3. Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Sally no vol tenir la criatura perquè econòmicament no pot mantenir-la ja que treballa al Kit Kat Klub i la van acomiadar i una altra raó es perquè no està segura de si el fill és d’en Cliff.

    4. Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    En Cliff vol que la Sally tingui la criatura perquè pensa que d’aquesta manera canviarà l’actitud egoista que ella té respecte als demés, també creu que aquesta criatura podria canviar la seva situació social i la política que estava vivint el país.

    5. Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    En la nostra opinió creiem que si, ja que el mestre de cerimònies representa al goril·la com una figura retòrica dels jueus, és a dir, els jueus eren tractats com si no fossin humans, els alemanys els hi treien tot els béns que tenien. Per tant el número musical representa als jueus com goril·les perquè per als alemanys eren inferiors a ells.

    • Correcte, noies. Ara, reviseu la coherència d’algunes construccions: “… propietari d’una botiga on per les seves creences va ser destrossada” (?!). Caldria, també, que repasséssiu l’ortografia del text, en conjunt. Bon Any!

  16. Cristina Pomares

    B. Respon aquest bloc de preguntes:

    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    A la pensió hi viu en Cliff un escriptor estatunidenc on va a Berlín per buscar inspiració per a la seva novel·la. Després tenim a la Sally, una persona arrogant, explosiva i que treballa al Kit Kat Club, la qual més tard acaba vivint amb el Cliff i enamorant-se d’ell. També hi viu el Herr Schultz, un home de mitjana edat, jueu i fruiter que s’acaba enamorant de Fräulein Schneider. I per últim Fräulein Kost, una prostituta que normalment portava a mariners a la seva cambra i per això Fräulein Schneider sempre s’acabava enfadant amb ella.
    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    Perquè ella no està segura del que podria passar si es casa amb ell. Ja que Herr Shultz és jueu i Berlín no estava en el millor moment amb els jueus, per tant Fräulein Schneider tenia por de què passés alguna cosa que li podria afectar a ella.
    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    No la vol tenir per uns motius, un d’ells és perquè no sap qui podria ser el pare. I un altre és perquè podria arruïnar la seva carrera com a ballarina i cantant.
    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Perquè Cliff pensa que si que podria ser el pare, ja que quan Sally es va assabentar de què estava embarassada dies abans havien tingut relacions sexuals. També vol tenir-lo per dissimular davant de la gent ja que ell és homosexual, i no volia problemes.
    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Penso que si, perquè en aquell temps a Berlín es va expandir molt el nazisme. Es criticava i es despreciava als jueus d’una forma bastant violenta. Amb el número es va plantejar i es va ensenyar que un jueu no és més que una persona normal com tots nosaltres. La lletra és una de les coses més importants, per exemple la frase que diu “si la veiessin amb els meus ulls… ni se n’adornarien que és jueva” criticant la societat que havia inculcat a la gent una idea tan hostil cap als jueus, i a la vegada dient que no s’ha de jutjar a una persona només per la seva identitat religiosa.

    • Força bé la darrera resposta, Cristina. Tanmateix, revisa la coherència del que escrius. Fixa’t en la primera oració del text: A la pensió hi viu en Cliff un escriptor estatunidenc on va a Berlín per buscar inspiració per a la seva novel·la.. Alguna cosa grinyola, oi? És la partícula on, aplicada a una persona!!! Revisa l’ortografia.

  17. Sebastian Sampen Vela

    A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    Van estar implicats molts factor; al principi el impulsador d’aquesta idea va tenir que lluitar amb altres ideologies, però va ser facil guanyar a totes ja que només va tenir que impulsar un sentiment que estaba dins de tots el alemanys “purs”, que es sentien traïts per els jueus, que per aquells temps eren els que dominaven la gran part de l’economia d’alemanya .
    Despres d’això, va començar ha adoctrinar al les ments més debils del pais, els nens, que per aquell moment els obligaven a llegir el llibre que el Führer va escriure en el passat, això no va tenir dificultad ja que tenin uns pares amb els mateixos ideals, va ser facil.
    Despres de tot això va tenir que eliminar la competencia/ sabotellar-la.
    Al final ya ningú podía competir amb ell.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    Crec que aquesta escena vol representar que en aquella época “qualsevol” podía ser arrestat; familiars, amics, comerciants on vas a comprar el pa.
    La cual cosa infundía mol de por entre els habitants.

    • Deixant de banda el contingut, Sebastián, faries bé de passar el corrector pel text. L’expressió “tenir que” no és mai correcta; accentuació i apòstrof mereixerien una bona revisió; termes com “dificultad”, “ya”, “mol”… són del tot no són acceptables. Bon Any!

  18.  A Respon aquestes qüestions:
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    >Quan parlem de Berlín al segle XX ens ve al cap una ciutat que pateix les conseqüències del moviment nazista. Tot i així, anteriorment, com hem pogut apreciar al musical, la ciutat de Berlín estava formada per una població amb una mentalitat totalment diferent a aquest corrent que l’arribaria a enfosquir completament.

    L’aparició d’aquesta nova ideologia es va donar quan Alemanya va patir un període de crisi just després de la Primera Guerra Mundial, es sentia incapaç i ridícula per no haver sortit victoriosa. Per això, una part de la població, que va anar creixent de mica en mica, va iniciar un camí cap al nazisme a partir d’idees basades: en arribar a l’èxit econòmic altra vegada, a partir de la fabricació d’armes i la creació de llocs de treball per a la burocràcia en comptes de invertir diners en aliments i en la indústria tèxtil; a l’èxit interacional, amb la idea d’expansió territorial, a partir de la militarització; i la regressió a una ideologia més antiga que provoca una persecució a homosexuals, jueus, gitanus, malalts mentals, malalts físics, persones asocials i a comunistes i socialdemòcrates.

    Així doncs, el període més conflictiu que viu Berlín es deu a fets polílitics,com ho és la guerra que desenvoca també en conseqüències evidents, com conflictes econòmics i sobretot canvis ideològics, com el nazisme.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    >Una escena com la que finalitza el musical tan impactant i que ens va fer emocionar-nos, va fer que tot l’argument, que fonamentava l’espectacle, s’enfortís. Aquest es basava en l’intoxicació nazi a Berlín que en aquella època va suposar un abans i un després per la història d’Alemanya, paral·lelament a una mentalitat que ens mostra com els personatges gaudeixen al Kit Kat club.
    Amb aquest final del musical, Sam Mendes pretén fer entendre a l’espectador la situació dura a la qual els jueus es sotmetien en els camps de concentració. Els personatges representen a tota aquella població d’Alemanya que va patir les conseqüències del nazisme als mateixos camps, i es posen a la seva pell amb la intenció que el públic també ho faci, a partir de la imatge de les cambres de gas disfressades de dutxes, i amb els personatges de l’obra sotmesos a aquestes.

    • Clàudia, has d’intentar expressar les teves idees amb una mica menys de càrrega i recargolament sintàctic. Per exemple, si vols dir que la Primera Guerra Mundial provoca conseqüències nefastes a Alemanya, com una severa crisi econòmica, una atmosfera d’humiliació entre el poble i la tendència d’aquest a sentir-se atret per la ideologia del nazisme, no cal que hi donis voltes com ara: Així doncs, el període més conflictiu que viu Berlín es deu a fets polílitics,com ho és la guerra que desenvoca també en conseqüències evidents, com conflictes econòmics i sobretot canvis ideològics, com el nazisme.. També has de buscar la justesa en l’expressió: ideologia antiga no vol dir res; potser caldria haver pensat en ideologia reaccionària o retrògrada.

  19. Clara Campos Rovira i Ivan Notario

    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    Cliff: És un home que és conscient de la situació política que viu Alemanya en aquell moment, és atent i responsable.
    Sally: És una noia egocèntrica, només pensa en ella i en el seu futur.
    Fräulein Schneider: És una dona responsable, influenciable, ja que, en el moment que s’entera que el seu promès és jueu, dubte sobre el matrimoni amb ell.
    Herr Schultz: És ingenu i jueu.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    El motiu que empeny a Schneider a no casar-se amb ell és que era jueu i això li perjudicaria al seu negoci en el futur.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    La Sally no vol tenir a la criatura perquè perjudicaria la seva professió, ja que, podria perdre-la i acabaria la seva carrera artística. Tampoc sabia ben bé qui era el pare.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Per demostrar que, encara que no es tingui un fill amb una persona que no és 100% alemanya, no pasarà res i el fill serà igual que la resta.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Creiem que sí que és una crítica a l’antisemitisme perquè la gent es fixa en la primera imatge de la persona i no mostren interés per l’interior.
    Tractaven als jueus com a una raça inferior, considerants com a no humans.

    • Trobo que heu enllestit de seguida el comentari; les reflexions són força superficials. Alerta, enterar-se és un mot que no existeix en català. Reviseu l’ortografia: accents, dobles ss

  20. 1. Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.

    – Sally: Protagonista femenina de l’obra. És una dona morena, de cabell curt, jove, atractiva i cantant principal del club Kit-Kat. Allà coneix en Cliff, els quals s’enamoren i van a viure junts a la pensió de Fräulein Schneider.
    – Cliff: Protagonista masculí de l’obra. És un home moreno, atractiu i escriptor americà que ve a Berlín per escriure el seu nou llibre. Al tren coneix a un home que li recomana la pensió.
    – Schneider: És una dona gran i propietària de la pensió. Durant l’obra viu una història d’ amor amb Schultz, un jueu i propietari d’una fruiteria.
    – Fräulein Kost: Prostituta alemanya que viu a la pensió, lloc on porta els seus clients, la majoria són mariners. És morena, prima i molt atractiva.

    2. Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.

    Tot succeeix al discutir Fräulein Schneider i Fräulein Kost al trobar-se cada una amb un home diferent. La propietària de la pensió, sempre s’ enfadava amb Fräulein Kost ja que cada dia portava un home diferent en el seu hostal i al veure’s cara a cara les dues, ella li retreu el fet d’ estar amb un home diferent a Schultz ja que Schneider deia estar enamorada d’ ell . Finalment, Schultz s’hi fica a la discussió i ell diu que d’ aquí tres dies es casaran. No obstant, no hi ha casament perquè Schneider té por de que si contrau matrimoni amb ell, al ser jueu li tancaran la pensió.

    3. Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Malgrat estar enamorada d’en Cliff, ella diu que no està preparada per ser mare, a més, al ser jove i haver recuperat el treball en el club Kit-Kat, vol seguir amb una vida sense complicacions i amb llibertat. Ell la intenta convèncer, dient-li que junts ho superaran tot i que seran bons pares, però finalment, després de trencar la seva relació, la Sally avorta.

    4. Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura:

    En Cliff vol que ella tingui la criatura perquè la seva relació sigui més forta, també perquè al ser mare, hauria de deixar el club Kit-Kat i finalment, després d’ aquests dos successos podrien marxar de Berlín i és el que en Cliff més desitja en aquells moments.

    5. Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril•la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

    Per desgràcia, sí. El mestre de cerimònies al ballar amb un goril•la i portar una cinta amb el símbol nazi vol demostrar clarament un rebuig cap als jueus. Vol deixar clar que, influenciat per les creences que hi havia a Alemanya al segle XX, la raça ària era millor que a totes les altres així apartant-los de la societat, discriminant-los i tractats com a inferiors, quan realment, siguis de la religió que siguis, mereixes el mateix tracte i respecte.

    • Les respostes, en general, són correctes, així com la redacció (hi ha alguns aspectes, però, que cal revisar). Anem a la coherència: qui és aquest altre home, diferent de Schultz, amb qui es troba una nit la senyora Schneider? Finalment, no sé si has entès el sentit de la darrera escena: El mestre de cerimònies al ballar amb un goril•la i portar una cinta amb el símbol nazi vol demostrar clarament un rebuig cap als jueus. Vol deixar clar que (…) la raça ària era millor que a totes les altres. Doncs es tracta just del contrari: el que critica el número de ball del mestre de cerimònies és l’odi contra els jueus que escampava el partit nazi entre els alemanys. Recorda una mica la lletra de la cançó. Si es parla de superioritat de la raça ària, és per desmuntar, desqualificar la idea, per fer-ne sàtira i burla.

  21. Noël Rubio i Pau de Castro

    A)
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    En primer lloc, la ideologia feixista va sorgir a italià l’any 1922 per Benito Mussolini (a qui Hitler admirava), un periodista a qui el rei Víctor Manuel III va atorgar un poder totalitari a causa de la marxa de roma.
    Adolf Hitler, igual que altres alemanys i gent de l’imperi d’Àustria-Hongria, es van educar en les trinxeres de la Primera Guerra Mundial i va ser ferit i va quedar inconscient. Quan va despertar no es podia creure la derrota de l’imperi i culpava les polítiques actuals del país.
    Tot comença quan com a antic militar és destinat a espiar a un grup presumptament comunista.
    Més tard, es va adonar que allà hi havia gent que pensava igual que ell. Finalment, canviaria el nom a aquell col·lectiu a partit nacional socialista i es faria cap i amb la seva labia atrauria a més gent.
    Va intentar donar un cop d’estat a la república de Weimar però va ser empresonat, ja que les autoritats alemanyes podien frenar els revolucionaris d’esquerres i de dretes (no com a Itàlia)
    Tot i ser empresonat va sortir al cap de poc temps i va aprofitar la seva estança per escriure el llibre “La meva lluita”, que després obligaria a llegir a tothom.
    Per començar, Alemanya tenia una gran crisi econòmica i social per la derrota de la Guerra Mundial, ja que va ser obligada a pagar totes les despeses d’aquesta. En aquest moment, Estats Units va posar en pràctica el Pla Dawes que renegociava l’import d’Alemanya i donava crèdit barat a tota Europa (inclosa Alemanya)
    En aquest context de recuperació i prosperitat ningú feia cas als feixistes ni als comunistes. Tot comença quan l’any 1929 hi va haver el crack que va desestabilitzar l’economia mundial (ja que l’economia americana no estava regulada per l’estat)
    Durant els pròxims anys el partit de Hitler i els comunistes van agafar molta força. El partit nazi es veia amb bons ulls per diferents raons: era racional, era una gran oposició contra els comunistes, veia als jueus com enemics, ja que sempre havia sigut una comunitat comerciant i amb recursos i explicava que Alemanya recuperaria el seu imperi (exercit i territoris). A part, els intel·lectual van aprofitar per dir que era com la teoria de Darwin. Només les especies més fortes sobreviurien (tergiversada i aprofitada pel racisme)

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    Creiem que pretén impactar a l’espectador i fer un gir dràstic per finalitzar l’obra. Personalment ens dóna una idea de com pot canviar una situació en un instant.
    El poble jueu sempre havia tingut molts recursos i es veien com a enemics per a Alemanya. Per això van ser “transportats” a un altre lloc.
    En conclusió, creiem que ens intenten explicar com va viure el col·lectiu jueu amb una sola escena.

    • Nois, el treball és força correcte, tot i que trobo que podíeu haver prescindit de la biografia de Hitler. Sigueu coherents en la redacció: renegociar l’import d’Alemanya no vol dir res; si de cas, el que té sentit és renegociar l’import del deute.

  22. Ferran Colomé

    A. Respon aquestes qüestions:

    1*Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    2*Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    1- Després de la derrota en la primera guerra mundial, alemanya va quedar molt empobrida i necessitava créixer econòmicament. USA va perdonar-li els deutes i d’aquesta manera va poder créixer, però amb el crac de l’any 1929 els alemanys (totes les classes socials en general) van començar a votar el Partit Nazi de Hitler, que anteriorment era minoritari, ja que el sistema capitalista liberal estava en fallida. Llavors, al 1933 Hitler va guanyar les eleccions degut a la inestablitat econòmica, política i social dels alemanys.
    Un cop al poder, Hitler millorar econòmicament el país, però va començar una campanya de repressió als alemanys que no pensaven igual que ell i als jueus.

    2- Amb aquesta escena final es pretèn concienciar als espectadors de la crueltat de Hitler davant dels jueus i dels que no pensaven igual que ell. Cal afegir que els personatges que apareixen en aquesta escena representen els de cabaret, on la majoria estaven en contra del nazisme i fins i tot alguns eren jueus.

    • Correcte, Ferran. Revisa algunes construccions sintàctiques: es pretèn conscienciar als espectadors. recorda que el CD de persona, en català, no admet preposició.

  23. Álvaro Carnero i Laura Rodríguez

    A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    Una de les raons principals va ser la derrota i posterior humiliació d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial, això va suposar un sentiment de vergonya, resentiment i rencor per part dels alemanys ja que també se’ls va culpar de ser els causants de la guerra. Lògicament després de la guerra hi va haver una forta crisi que es va sumar a la denominada Gran Depressió,una crisi que va afectar arreu del món. La gent de Berlín es trobava en una situació de desesperació i només hi veien una posible solució a la ideología del nazisme. Hitler va aprofitar aquesta desesperació i els hi va oferir un creixement tant nacional com individual. Hitler va millorar l’economía del país en general i això va fer que encara tingués més seguidors dels que ja tenia.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    L’obra de Cabaret conclou amb una escena en la qual apareixen els actors vestits de presoners jueus en un camp de concentració nazi. Aquesta escena reflecteix clarament la situació que van viure i patir a Alemanya (i a altres països sota el domini de Hitler) els jueus i totes aquelles persones que no eren considerades de “raça ària” o purs alemanys. El motiu d’incloure aquesta escena a l’obra, que aparentment està fora de la trama, és el missatge que l’autor volia transmetre. Durant tota l’obra es fa al·lusió a la situació política i social d’Alemanya durant els anys 30 i, fins i tot, s’arriba a despreciar un dels personatges pel fet de ser hebreu. Amb tot això veiem que, paral·lelament a la trama principal de l’obra i les històries amoroses que hi succeeixen, hi ha tota una crítica a la situació que es va viure en aquella època; una situació que no deixa indiferent a cap dels personatges i que, des del primer moment, influeix en el seu comportament i trajectòria. Per altra banda, tant el personatge hebreu com aquells que anaven en contra de les idees polítiques hitlerianes (professors i escriptors entre d’altres) probablement es veurien tancats en un camp de concentració per aquests mateixos motius. Així doncs, l’escena final és la representació de com van acabar alguns dels personatges i una crítica a la situació política i social en què està ambientada l’obra.

  24. Christian Arques

    A. Respon aquestes qüestions:
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Perquè la població alemanya en veure com el seu país va perdre la guerra i en veure com els humiliaven i els arravataven territori i tot això ells pensaven que era a culpa dels anglesos i francesos, Hitler en aquell moment aprofitant aquest odi i millorant alguns aspectes del país va anar guanyant més seguidors que creien que ell retornaria a Alemanya a una situació sense crisi.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    Principalment el que es vol aconseguir amb aquest acte és impactar a l’espectador i donar coneixement de el qual es va sofrir en aquell moment, ja que quan apareixen al camp de concentració estan allà gent que pertanyia al cabaret per no ajudar els feixistes.

    • Correcte la idea, però vigila la redacció. Per exemple, no sobren a en aquest passatge: seguidors que creien que ell retornaria a Alemanya a una situació sense crisi.; i no et sembla carregada i ambigua aquesta construcció: i donar coneixement de el qual es va sofrir en aquell moment? Revisa aquests punts.

  25. B. Respon aquest bloc de preguntes:
    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    • Fräulein Schneider: És la propietària de la pensió. S’adapta a les situacions i va sobrevivint com pot. És amable amb tothom. Té una relació amorosa amb Herr Shultz però a causa de les circumstàncies que es viuen en aquella època a Alemanya no s’hi pot casar.
    • Herr Schultz: És un home jueu propietari d’una fruiteria. Està enamorat de Fräulein Schneider i s’hi vol casar però quan el moviment nazi va creixent i la botiga de Herr Schultz és atacada per uns nazis, Fräulein Schneider es desdiu del seu compromís.
    • Clifford Bradshaw: És un escriptor nord-americà que viatja a Alemanya buscant inspiració per a la seva novel·la. Dona classes d’anglès per guanyar diners i poder pagar-se l’estada a alemanya. Al Kit Kat Klub coneix a la Sally amb qui acaba vivint i mantenint una relació (tot i que alhora també té relacions sexuals amb un home).
    • Sally Bowles: És una jove ballarina del Kit Kat Klub que s’anirà a viure amb en Cliff Bradshaw amb qui també mantindrà una relació. Sempre ha viscut aprofitant-se de la gent i és una mica egoista.
    • Fräulein Kost: És una noia jove que es dedica a portar nois (habitualment mariners) a la seva habitació per tenir relacions. Això li porta problemes amb la propietària de la pensió a qui no li agrada el seu comportament.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    A la festa que organitzen Fräulein Schneider i Herr Shultz per celebrar el seu compromís la major part dels convidats es posen a cantar una cançó nazi i això fa que Fräulein Schneider sigui conscient del creixement del nazisme. Va a parlar amb Herr Shultz i uns vàndals llencen pedres a la seva botiga perquè és jueu. Aquests dos fets li fan veure que si es casa amb un jueu, ella també serà discriminada i podria perdre la seva pensió i diners en el cas de que els nazis pugessin al poder (cosa que cada cop veu més probable). Per això, tot i que estima a Herr Shultz, no es casa amb ell i simplement viu la vida discretament com pot.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Jo crec que no vol tenir la criatura perquè no sap qui és el pare i, a més, una criatura acabaria amb la seva carrera al cabaret i en aquells moments de decadència busca estabilitat econòmica al club i no vol canviar el seu estil de vida per anar-se a viure amb el Cliff.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Si que vol perquè vol formar una família i tenir una vida estable amb una dona i ser un home respectable (tot i que podria seguir anant al llit amb homes). Pensa que així la Sally podria canviar la seva actitud egoista i irresponsable i tornar-se més madura.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Crec que sí que ho és perquè es veu al mestre de cerimònies ballant amb un animal: una relació que als ulls de la gent no és correcta ni natural però ell ho defensa perquè està enamorat. Al final de la cançó diu: Si la veiéssiu amb els meus ulls ni us adonaríeu de que es… jueva. Allò sorprèn perquè diu que el que està malament de la relació és que ella sigui jueva i no un goril·la i expressa la visió que tenien els nazis dels jueus que els veien com una espècie inferior, com animals. Com a conclusió del número es pot veure que l’amor no discrimina. Una persona s’enamora de l’interior d’una altra independentment de la raça, sexe, religió, etc.

    • Molt bon treball, Pau. Cal que revisis algunes construccions sintàctiques, especialment les que contenen preposicions, i que cauen davant de la conjunció que. Així mateix, recorda que, en català, el CD de persona no va precedit de la preposició a. No oblidis l’accent del afirmatiu, per distingir-lo del si condicional.

  26. Mario Vilar Gutiérrez

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    Després de la derrota a la Primera Guerra Mundial Alemanya va ser sotmesa a pagar totes les destrosses pel Tractat De Versalles el qual dictaminava el següent: – Limitació d’armament i de exèrcit. -Compensaciones econòmiques. – Cedir territoris guanyats. Tot això va crear un sentiment d’humiliació a la nació alemanya, la qual cosa va fer que els alemanys volguessin recuperar el seu orgull i van seguir la ideologia d’ Adolf Hitler, el qual deia que tenien que aconseguir un espai vital pero a la raça àrea i com a conseqüencia l’exterminació de jueus.
    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    En la versió de Cabaret de Sam Mendes hi ha una escena final que pretén impactar i conmoure al públic i que vol fer veure als espectadors dels vergonyosos fets que van succeir, on milers de persones van ser assasinades, tant en camps de concentració com a la guerra.

    • Mario, a aquestes alçades no pots seguir escrivint van tenir que. D’altra banda, tens clar què vol dir, això: pero a la raça àrea? I la coherencia d’aquesta expressió: vol fer veure als espectadors dels vergonyosos fets; ja que parlem de vergonyosos fets, on milers de persones van ser assassinades… Et sembla que els fets són un lloc? Per què, doncs, l’adverbi on?

  27. A.
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Estem parlant de la dècada de 1930. Durant aquesta, Berlín canviaria totalment a causa de la Primera Guerra Mundial. Aquest canvi va ser més dolent que bo, a Alemanya va caure en una gran depressió econòmica que va portar a una crisi mundial. A consequència d’això, va augmentar el descontentament de la gent, fins i tot dels intel·lectuals.
    Per aquesta raó va sorgir una ideologia anomenada nazisme la cual prometia esperança, força i solució a la gent, i és on la gent confiaba per arribar a un futur millor. Però realment el que feia era dividir les persones en una raça ària que es creia superior a la resta i suprimia a tot el que es posaba a la contrària, sobretot als jueus. El líder, Hitler, va acabar extenent el nazisme per tot el món i exterminant a milions de persones inocents durant la seva dictadura.
    El Kit Kat Klub s’utilitzava com una desconnexió de la miserable vida que es vivia davant l’ascens del terror nazi.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    Jo crec que l’escena final de l’obra és primer: per crear impressió després de tota la trajectòria del que ha passat, i segon: per fer-nos entendre i reflexionar sobre tot el que van patir les persones d’aquella época, generalment jueves; tot el que van patir, completament empresonats de llibertat i de drets humans, com és estar en un camp de concentració.

    • Marina, en primer lloc, la coherència: a Alemanya va caure en una gran depressió. No et sembla que la preposició inicial sobra?. Després, ortografia: cual, confiaba, posaba. A aquestes alçades, que encara ho escriguis així!!!

  28. A. Respon aquestes qüestions:
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    L’origen de l’expansió del nazisme a Alemanya prové de la seva derrota en la Primera Guerra Mundial. Després d’aquesta, Alemanya va quedar submergida en una crisi econòmica i un estat de pobresa i desocupació causats també per la caiguda de la borsa de Nova York i el Tractat de Versalles (que obligava a pagar grans quantitats monetàries).
    Davant d’aquesta situació de precarietat i d’un sentiment d’humiliació afegit , els alemanys es van sentir atrets i esperançats per una nova corrent ideològica que prometia llocs de treball, l’obra pública, una recuperació econòmica, i per tant, una millor vida. Per aquest motiu la classe baixa va considerar l’auge del partit nazi una solució a aquella crisi i els van donar el seu suport.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    El que busca el final de l’obra amb aquesta escena inesperada és impactar el públic mostrant la duresa de la realitat de l’època i dels camps de concentració. Per altra banda també mostra com, malgrat l’aïllament de la realitat que els proporcionava el cabaret als personatges, aquests també van acabar sent víctimes del nazisme.

  29. Pol Pera Cuixart

    B. Respon aquest bloc de preguntes:
    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril•la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

    Fräulein Schneider: és una dona que es fa càrrec de la pensió. És una persona comprensiva i empàtica amb els seus hostes. Tal com diu la seva cançó en el primer acte (Si el dia és fort, la nit també, has de quedar-te amb allò que et ve), ella s’adapta a les situacions i es conforma amb ben poc.
    Fräulein Schneider està enamorada de Herr Schultz i no es deixa influenciar per les altres opinions.

    Herr Schultz: és un home detallista i generós amb les persones que estima. És generós i atent amb la seva parella. Herr Schultz és una persona indecisa i insegura. Sempre dubta al fer qualsevol cosa i no es sent segur d’ell mateix. És una persona ingènua i amb poca personalitat.
    Està enamorat de Fräulein Schenider però el fet de ser jueu impedirà el matrimoni.

    Cliff Bradshaw: és un jove escriptor nord-americà que donarà classes d’anglès durant la seva estada a Berlín. És una persona realista que fa entrar en raó als altres personatges en diverses ocasions. Ell s’adona de la situació real d’Alemanya a nivell polític i cultural.

    Sally Bowles: és una persona ambiciosa i un pèl egocèntrica, només es preocupa per la seva trajectòria artística en el món del espectacle. S’aïlla de tot el que l’envolta, no s’interessa per la situació del país.

    2. Fräulein Schneider va desdir-se de casar-se a causa de l’antisemitisme que hi havia a Alemanya. El fet de casar-se amb un jueu comportaria problemes a nivell social i judicial. Les possibles crítiques i lleis van provocar l’anul•lació del matrimoni. Tot i això, ells dos s’estimaven mútuament. Tal com queda representat en una escena entre Sally i Cliff, si Fräulein Schneider es casava li tancarien la pensió.

    3. Sally es preocupa per la seva carrera artística i professional, i sap que l’embaràs podria ser un impediment per a ella. Tot i la insistència del Cliff, ella no vol quedar-se sense feina. Sally no vol tenir el fill perquè no sap qui és el pare, i per tant, hi cabia la possibilitat de no ser alemany.

    4. En Cliff està il•lusionat perquè hi ha la possibilitat de que ell sigui el pare, per això demana a la Sally que mediti el que farà amb el nen. Ell intenta convèncer a la Sally de que tingui al nen, ja que seria un nou objectiu en les seves vides. El Cliff pensa que el seu fill lluitaria per restaurar el model social alemany. Els nens, en el futur, hauran de canviar l’Alemanya de Weimar ( representada en l’obra).

    5. Crec que aquesta escena representa a la perfecció els ideals que defensava Adolf Hitler i l’antisemitisme a Alemanya. A través del goril•la fa una sàtira dels atributs físics o intel•lectuals propis dels jueus que es diferenciaven de la raça ària. Un dels punts de la ideologia Nazi era l’existència d’una ètnia superior. Aquest fet queda palès en l’escena esmentada quan Emcee balla amb el goril•la i manifesta la seva superioritat dominant-lo i considerant-lo de la seva propietat.
    El goril•la representa al col•lectiu jueu, mentre que Emcee es correspon als alemanys. Els pobles nòrdics tenen un to de pell més clar i una estatura elevada en comparació als països d’Orient i del sud d’Europa.
    L’escena mostra també la superioritat d’una espècie, la humana, respecte la resta de primats menys evolucionats, representats en la figura del goril•la.

    • Força bé, Pol. Ara bé, saps exactament què vols dir quan al·ludeixes a l’Alemanya de Weimar, representada en l’obra, i que les generacions futures hauran de canviar? I amb aquesta altra observació, a què et refereixes?: Sally no vol tenir el fill perquè no sap qui és el pare, i per tant, hi cabia la possibilitat de no ser alemany.. Bones observacions sobre l’escena del goril·la. Revisa la sintaxi: el CD de persona no porta preposició, en català.

  30. María Calle i Ignasi FIbla

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Ens trobem en un període just després d’una guerra de la qual Alemanya havia sortit molt perjudicada. Va haver de fer-se càrrec de la majoria de les despeses de l’enfrontament. Van rebre ajudes d’Estats Units però amb el Crack del 29 aquest va retirar tots els diners deixant una Alemanya en la misèria. La gent feia cues per aconseguir menjar. en aquest clima el partit nazi portava unes polítiques econòmiques molt atractives (basades en l’intervencionisme i l’autarquia) i va començar a guanyar popularitat. Amb totes aquestes promeses, molta gent era capaç de obviar la part contra els jueus, fet afavorit pel petit rencor que ja els tenien (“ells s’emporten els diners”, etc).

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    En aquest final dramàtic que va introduir Mendes es veu com l’Emcee es treu la roba i a sota porta el vestit de presoner de camp de concentració. Porta una Estrella de David i un triangle rosa (indica que és homosexual). A l’actuació que vam veure als actors interpretant presoners en condicions horribles. Creiem que la intenció del director és precisament horroritzar al públic, donar un tremend cop de realitat, fer veure com un tema que només el protagonista es pren seriosament i que tothom pensa que no arrbarà a ser massa acaba esdevenint un dels majors drames de la humanitat.

    • Prou bones respostes, nois, però fixeu-vos en la coherència de fragments com: Amb totes aquestes promeses, molta gent era capaç de obviar la part contra els jueus. Voleu dir la part de l’ideari o de la doctrina nazi que atacava, criminalitzava els jueus. A l’actuació que vam veure als actors interpretant presoners en condicions horribles…: no hi ha verb principal; ben bé, què voleu dir?. Finalment, donar un tremend cop de realitat, fer veure com un tema que només el protagonista es pren seriosament i que tothom pensa que no arribarà a ser massa: tremend (?!); un tema que no arribarà a ser massa? Voleu dir el nazisme, o l’holocaust? Heu de trobar expressions millors!

  31. Alex Romera i Albert Muñoz

    B. Respon aquest bloc de preguntes:

    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.

    • Fräulein Schneider: es vol casar amb Herr Shulz, que és jueu, però a ella això li dona igual. Ella el vol convèncer de que ja és alemany i no un estranger qualsevol que només vol visitar la ciutat.
    • Herr Shultz: és un home molt culte, molt ben format i educat, i sobretot generós, però també ingenu, des del nostre punt de vista.
    • Cliff Bradshaw: és un home que li agrada la política i creiem que és l’únic que s’adona de la situació d’Alemanya. Ell aconsella a Herr Shulz a que es casi amb Fräulein Schneider.
    • Fräulein Kost: és una dona que li dona igual el que li passi a la resta de la gent, ella va a la seva bola. Ella sempre portava a mariners a la seva habitació, cosa que a Fräulein Schneider no li feia gens de gràcia, però a ella li donava igual i ho seguia fent. A nosaltres ens a semblat que és una dona rancorosa, ja que quan li diu Schneider lo dels mariners, ella poc després l’enxampa amb Herr a la zona comuna de la pensió, i li diu a tothom que han dormit junts.
    • Sally Bowles: és una dona ambiciosa, només mira per ella i per el seu futur, i no pensa en el seu present. Sempre fa el que ella veu millor per a si mateixa, i per tenir una vida millor.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.

    El motiu pel qual empeny a Fräulein Schneider a desdir-se de casar-se amb Herr Shultz és perquè si es casa amb ell, a ella li tancarien la seva pensió, perquè casar-se amb algú que no és alemany totalment era il·legal. En realitat, ella es volia casar amb ell, i va fer tot lo possible per fer-ho, però poc després és va negar a casar-se a causa de l’antisemitisme que hi havia a Alemanya. I un altre esdeveniment pel qual es va desdir va ser a causa d’un atac d’uns homes nazis a la fruiteria de Herr, i això va fer que tingués por del seu futur amb ell.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.

    La Sally no vol tenir a la criatura a causa de que si es queda embarassada, perdria el seu treball, es quedaria al carrer i la seva carrera com artista acabaria. També és perquè no sap qui és el pare, i si no es 100% alemany, segons el que ella pensava, li sortiria un nen discapacitat. Té por a l’antisemitisme i per això no el té.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.

    Nosaltres pensem que en Cliff sí que vol tenir a la criatura ja que pensa que els unirà més. Ell vol que la Sally deixi el seu treball ( Kit Kat Club) perquè ell creu que pot tenir una vida millor. Cliff li va comentar que si marxaven a temps d’aquest país podrien donar-li al seu fill una vida millor.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

    Nosaltres creiem que si que és una sàtira, perquè el mestre de cerimònies representa al goril·la com si fos un jueu. Això és degut a que els alemanys tractaven als jueus com si no fossin humans, sinó com una raça inferior, és a dir, com animals.

    • Més o menys correcte, nois. Ara bé, vigileu tant l’expressió (dóna igual no és correcte, en català) com l’ortografia (auxiliar haver sense h!!!). Pel que fa a la darrera resposta, també caldria haver tingut en compte la lletra de la cançó: si un mira el goril·la amb uns altres ulls, no es veu només una bèstia, sinó l’ésser que estimes.

  32. Neus Borniquel

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Tal com es mostra a l’obra, quan Fräulein Schneider s’anava a casar Ernst Ludwig, un nazi, li comenta que cada cop el nazisme es va estenent més de pressa i que en casar-se amb un jueu li portarà conseqüències. Això comporta que Fräulein Schneider agafi por i decideixi no casar-se amb Herr Schultz, un fruiter jueu. Herr Schultz, tot i afirmar que entén els nazis, ja que ell és alemany, acaba fugint. Com l’obra està inspirada quan el nazisme es començava a expandir, es pot veure com cada cop el nazisme té més importància en l’obra, de manera que es veu, que a causa de poques persones que volien iniciar el cop d’estat, va haver-hi d’altres que va agafar por, ocasionant que s’anés expandint.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    L’escena pretén mostrar que sense tenir en compte els sentiments d’una persona, els jutjaven segons la seva ascendència, religió o pel simple fet de no pensar de la mateixa manera que els nazis. D’aquesta manera l’obra vol fomentar el que va passar realment per evitar repetir errors del passat que, després de tot, és la finalitat per la qual hem d’aprendre tot el que ha passat al llarg de la història i evitar situacions semblants en el futur.

    • Vigila, Neus, algunes qüestions com: s’anava a casar Ernst Ludwig (coherència sintàctica i personatge desconegut?!); com l’obra està inspirada quan el nazisme es començava a expandir (com queinspirada en el context d’expansió del nazisme); d’aquesta manera l’obra vol fomentar el que va passar realment (l’obra vol fomentar el coneixement…). Es tracta de donar coherència al discurs!

  33. Aïda Isidoro Ubach i Marta Prats Díaz

    PART B –>

    1) Els personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider i que apareixen al llarg del musical són:
    La Sally Bowles: La protagonista principal de l’obra. La trama de la història envolta la relació que té amb en Cliff. La Sally és un personatge que intenta a la vegada fer d’altres personatges. Somia amb ser una dóna fatal, misteriosa i cobejada per tot home que vagi al kit kat klub. És la ballarina principal d’aquest club on somia tenir èxit com a cantant.
    El Cliff: L’altre gran protagonista de la història el qual té una estranya història d’amor amb la Sally. Cliff és un jove que intenta aconseguir inspiració per la seva nova novel·la. Allà a Berlín troba aquesta inspiració amb la Sally a més a més d’enamorar-se d’ella. Decidit de formar una vida amb la Sally decideix tornar als Estats Units per el creixement del nazisme. Allà esperarà a la Sally que mai arribarà.
    Fräuilein Kost: Tot i que no és protagonista principal, desenvolupa una gran importància en l’obra. Ella és la que comença a crear aquesta tensió a la pensió de Schneider, ja que porta a mariners a la seva habitació tot i tenir-ho prohibit. A més és la primera a manifestar la seva inclinació cap al partit nazi.

    2) Fräulein Schneider finalment, tot i estar enamorada de Herr Shultz, decideix no casar-se amb ell. Schneider a mesura que va progressant l’obra veu en Herr Shultz com un home honrat i enamorat que té com a objectiu fer-la feliç. Després de molts intents frustrats de Herr Schultz per enamorar-la ho aconsegueix i li demana matrimoni per tal de no passar la resta de les seves vides sols.
    Fins que a la festa per celebrar aquest compromís apareix la figura del nazisme reflectida en algunes de les persones que hi assisteixen a la festa. És quan Schneider veu que el seu futur amb Herr Schults no és viable, ja que això la convertirà en la dona d’un jueu i li portarà a la mort. Tot i que Schneider es veu ressentida per jutjar a l’home que estima per la seva raça, acaba decidint que la millor decisió és deixar aquest matrimoni pel seu bé. Encara que Herr Schultz acabi suplicant a Schneider que no l’abandoni i li diu que això del nazisme només és un corrent passatger.

    3) Hi ha dos punts molt diferents de vista en l’escena on la Sally li diu a en Cliff que està esperant un nadó. La Sally malgrat que és una dona amb caràcter i mai a estat enamorada d’un home cau enamorada d’en Cliff.
    Però a més a més que la Sally esmenta que no està preparada per ser mare, també esmenta que ella vol ser una dona lliure sense cap preocupació. Que no vol tenir cap càrrec a sobre com el que seria un nadó. I que principalment vol viure la vida.
    I també podem veure en l’escena que la Sally vol seguir amb la seva carrera com a cantant i que es vol dedicar a aquesta professió. La Sally pensa que tenir un nadó acabarà amb la seva carrera.

    4) En Cliff, malgrat que la Sally no volia, ell sí que vol tenir el fill amb ella. En Cliff cegat d’amor creu que pot arribar a tenir una vida amb la Sally als Estats Units, allà on no corren perill.
    Al llarg de l’obra podem veure com en Cliff passa de l’atracció física a una atracció més sentimental. Al principi de l’obra veiem com en Cliff nega a la Sally tot allò que ella li demana però a poc a poc el sentiment agafa més força.
    Per tant en Cliff s’acaba enamorant de la Sally, que a més a més de ser la seva inspiració pel seu llibre, vol passar la seva vida amb la Sally i arribar a tenir un fill, ja que aquest serà la gran raó per no separar-se mai.

    5) Des del nostre punt de vista, és clarament una sàtira a l’antisemitisme. La cançó anomenada originalment (If you could see her) és una sàtira al pensament antisemitista dels nazis davant dels jueus. A la cançó el personatge del ”Emcee” diu vàries vegades (Si poguessis veure-la a través dels meus ulls) referint-se al seu punt de vista tot i ser un goril·la el seu acompanyant.
    Amb aquesta cançó el que ens intenta transmetre és que tot i ser un goril·la la seva parella, no l’importa la visió dels altres sinó la seva. I que si tots veiessin al goril·la tal com el veu ell, a través dels seus ulls, el punt de vista canviaria. Ja que per a les persones pot ser un una bèstia però per a ell és el seu amor. Per tant aquí trobem el punt de comparació amb l’antisemitisme dels nazis. Els Nazis veien als jueus com a persones sense sang pura que devien ser tractats com a bèsties i que mereixien la mort. Però que si els partidaris del partit Nazi i els seus votants veiessin amb els ulls d’altres aliens, als partits Nazis veurien persones amb les mateixes igualtats que tothom.

    >Aquest comentari ha estat fet per les dues, però només està indicat el meu correu, ja que no podia indicar els dos.<

  34. Aïda Isidoro Ubach i Marta Prats Díaz

    1) Els personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider i que apareixen al llarg del musical són:
    La Sally Bowles: La protagonista principal de l’obra. La trama de la història envolta la relació que té amb en Cliff. La Sally és un personatge que intenta a la vegada fer d’altres personatges. Somia amb ser una dóna fatal, misteriosa i cobejada per tot home que vagi al kit kat klub. És la ballarina principal d’aquest club on somia tenir èxit com a cantant.
    El Cliff: L’altre gran protagonista de la història el qual té una estranya història d’amor amb la Sally. Cliff és un jove que intenta aconseguir inspiració per la seva nova novel·la. Allà a Berlín troba aquesta inspiració amb la Sally a més a més d’enamorar-se d’ella. Decidit de formar una vida amb la Sally decideix tornar als Estats Units per el creixement del nazisme. Allà esperarà a la Sally que mai arribarà.
    Fräuilein Kost: Tot i que no és protagonista principal, desenvolupa una gran importància en l’obra. Ella és la que comença a crear aquesta tensió a la pensió de Schneider, ja que porta a mariners a la seva habitació tot i tenir-ho prohibit. A més és la primera a manifestar la seva inclinació cap al partit nazi.

    2) Fräulein Schneider finalment, tot i estar enamorada de Herr Shultz, decideix no casar-se amb ell. Schneider a mesura que va progressant l’obra veu en Herr Shultz com un home honrat i enamorat que té com a objectiu fer-la feliç. Després de molts intents frustrats de Herr Schultz per enamorar-la ho aconsegueix i li demana matrimoni per tal de no passar la resta de les seves vides sols.
    Fins que a la festa per celebrar aquest compromís apareix la figura del nazisme reflectida en algunes de les persones que hi assisteixen a la festa. És quan Schneider veu que el seu futur amb Herr Schults no és viable, ja que això la convertirà en la dona d’un jueu i li portarà a la mort. Tot i que Schneider es veu ressentida per jutjar a l’home que estima per la seva raça, acaba decidint que la millor decisió és deixar aquest matrimoni pel seu bé. Encara que Herr Schultz acabi suplicant a Schneider que no l’abandoni i li diu que això del nazisme només és un corrent passatger.

    3) Hi ha dos punts molt diferents de vista en l’escena on la Sally li diu a en Cliff que està esperant un nadó. La Sally malgrat que és una dona amb caràcter i mai a estat enamorada d’un home cau enamorada d’en Cliff.
    Però a més a més que la Sally esmenta que no està preparada per ser mare, també esmenta que ella vol ser una dona lliure sense cap preocupació. Que no vol tenir cap càrrec a sobre com el que seria un nadó. I que principalment vol viure la vida.
    I també podem veure en l’escena que la Sally vol seguir amb la seva carrera com a cantant i que es vol dedicar a aquesta professió. La Sally pensa que tenir un nadó acabarà amb la seva carrera.

    4) En Cliff, malgrat que la Sally no volia, ell sí que vol tenir el fill amb ella. En Cliff cegat d’amor creu que pot arribar a tenir una vida amb la Sally als Estats Units, allà on no corren perill.
    Al llarg de l’obra podem veure com en Cliff passa de l’atracció física a una atracció més sentimental. Al principi de l’obra veiem com en Cliff nega a la Sally tot allò que ella li demana però a poc a poc el sentiment agafa més força.
    Per tant en Cliff s’acaba enamorant de la Sally, que a més a més de ser la seva inspiració pel seu llibre, vol passar la seva vida amb la Sally i arribar a tenir un fill, ja que aquest serà la gran raó per no separar-se mai.

    5) Des del nostre punt de vista, és clarament una sàtira a l’antisemitisme. La cançó anomenada originalment “If you could see her” és una sàtira al pensament antisemitista dels nazis davant dels jueus. A la cançó el personatge del “Emcee” diu vàries vegades (Si poguessis veure-la a través dels meus ulls) referint-se al seu punt de vista tot i ser un goril·la el seu acompanyant.
    Amb aquesta cançó el que ens intenta transmetre és que tot i ser un goril·la la seva parella, no l’importa la visió dels altres sinó la seva. I que si tots veiessin al goril·la tal com el veu ell, a través dels seus ulls, el punt de vista canviaria. Ja que per a les persones pot ser un una bèstia però per a ell és el seu amor. Per tant aquí trobem el punt de comparació amb l’antisemitisme dels nazis. Els Nazis veien als jueus com a persones sense sang pura que devien ser tractats com a bèsties i que mereixien la mort. Però que si els partidaris del partit Nazi i els seus votants veiessin amb els ulls d’altres aliens, als partits Nazis veurien persones amb les mateixes igualtats que tothom.

    /Aquest comentari l’hem fet les dues, però només està indicat el meu correu, ja que no es podien indicar els dos./

    • Més o menys correcte, noies, però vigileu la coherència del que escriviu; per exemple, aquesta darrera oració: Però que si els partidaris del partit Nazi i els seus votants veiessin amb els ulls d’altres aliens, als partits Nazis veurien persones amb les mateixes igualtats que tothom.. La veritat és que sembla que grinyoli alguna cosa.

  35. *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    – Es podria dir que el Nazisme es va expandir com a alternativa per la societat. En aquella època (1917-1930) Alemanya no estava en els seu millor moment ja que acabava de sortir de la Primera Guerra Mundial. Alemanya va ser derrotada, entrant així en un estat crític ja que es va endeutar i es va produïr una gran pobresa social. Aquests país es podria dir que va entrar en decadència, va augmentar l’atur i la desocupació d’empreses, provocant una crisi econòmica.
    En aquest moment, un partit polític conegut com els Nacional Socialistes, els Nazis, va destacar entre els altres explicant la puresa de la raça Alemanya i la possibilitat de tornar a alçar-la econòmicament i demostrant el seu poder. Una idea important era que no havien de ser inferiors a ningú, expandint així una ideologia racista i violenta.
    Aquest partit, quant ja tenia bastant poder va produir una expansió total de la seva ideologia, fent que els nens, a través de “ mini camps de concentració” entenguessin que la raça Alemanya estava per davant de tot, fins i tot de la seva vida, i que si s’havien de sacrificar en un futur per ella ho havien de fer, a més de totes les altres característiques d’aquesta ideologia Nazi.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    – Els artistes del Cabaret representaven una llibertat que en aquella època estava restringida. En el cabaret es tractaven temes pólitics i sexuals. Se sortia del prototip musical que volia implantar el règim nazi, que utilitzava la música amb fins propagandístics. Els artistes volien fugir de la censura i alguns van fugir d’Alemanya però altres van ser deportats a camps d’extermini.
    Aquesta escena explica una època de la historia que no s’hauria de repetir, fent-la així d’impactant però a la vegada tant real.

    • Bona resposta, la que correspon a la segona qüestió. Vigila el joc de majúscules, que sembla que se t’hagin rebel·lat! Distingeix tan/tant. I controla la coherència del discurs: el Nazisme es va expandir com a alternativa per la societat: “alternativa” a què o a qui?

  36. SOFIA MÉNDEZ I CLARA GALIANO

    CABARET, EL MUSICAL

    A) Respon aquestes qüestions:

    ➣ Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    ·El nazisme va tenir un gran factor racista. Els jueus van ser denunciats de ser els culpables de tots els factors dolents que passaven en el país, van ser els principals enemics dels alemanys. Per aquest motiu, van intentar assassinar-los. Els camps de concentració, repartits per tot el territori Alemany, van ser testimonis de la brutalitat dels nazis, que quan va finalitzar la guerra va ser condemnada.
    Durant la Segona Guerra Mundial, Alemanya va arribar a dominar bona part d’Europa. I és per això que com Berlín és la capital d’Alemanya, es va veure obligada a participar en la repulsió cap al poble jueu.
    Destaquem que perdre la Primera Guerra Mundial va ser un greu problema pel poble alemany i això va ser un important factor per caure en una gran crisi.
    Adolf Hitler va aconseguir millorar l’economia que tenien després d’aquella crisi i és per això que va aconseguir un gran nombre de seguidors i això el va impulsar a tenir
    aquella gran importància.

    ➣ Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    ·La versió de Cabaret de Sam Mendes dels anys 90 a Broadway, mostra les diferents ideologies i pensaments dels artistes del cabaret amb les que té Adolf Hitler i és per això que acaben sent presoners.
    Encara que no fossis jueu, però tinguessis relació amb un, ja passaves a formar part d’aquell grup.
    Aquests artistes del cabaret acaben sent presoners jueus per no tenir les mateixes ideologies extremistes que Adolf Hitler. També cal destacar que alguns artistes eren jueus i per aquest simple motiu ja entraven en el camp de concentració.

    • Prou bon comentari, però reviseu la coherència del vostre discurs. Per exemple: La versió de Cabaret de Sam Mendes (…) mostra les diferents ideologies i pensaments dels artistes del cabaret amb les que té Adolf Hitler. Deveu voler dir “compara” o “estableix relació”; si no, no té sentit la preposició amb. Vigileu-ho!

  37. Pau Motoso Toro

    A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel•lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil•laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Una vegada acabada la primera guerra mundial, el territori alemany es va veure greument afectat per la gran derrota durant la primera guerra mundial.
    Les conseqüències que van portar aquesta derrota van afectar de manera directa a la societat alemanya, aquestes van afectar a l’economia del país, dins de la societat va aparèixer un sentiment de ràbia per la derrota alemanya.
    L’ascens del partit nacionalista alemany dels treballadors es veu relacionat amb la crisis que va patir Alemanya.
    Les idees del Partit Nazi es van estendre ràpidament entre les classes més baixes i treballadores de l’estat alemany i en poc temps van recaptar molts adeptes a les idees nacionalistes i feixistes.
    Seguidament durant la gran depressió durant la dècada dels anys 30 el Partit Nazi va incrementar els seus vots considerablement i a les eleccions de 1932 els Nazis van aconseguir guanyar les eleccions i d’aquesta forma van convertir-se en la primera força del Reichstag. El 30 de Gener de 1933 Adolf Hitler va ser anomenat canceller. Hitler ràpidament va establir un règim totalitari conegut com el Tercer Reich.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    En aquesta escena es pot apreciar una al•legoria que fa referència a l’època de l’holocaust. Època on els nazis van assassinar a més de 6 milions de jueus als camps de concentració.
    També fa referència a l’assetjament que patien les races distintes a la que volien implantar els nazis, no perdonaven a ningun ciutadà, deixant enrere que també formés part de la societat germana. Degut això va ser una època molt gris per a Alemanya.

    • Pau, vés amb compte amb l’expressió: no perdonaven a ningun ciutadà; deixant enrere que també formés part de la societat germana. Deus voler dir deixant de banda i societat germànica. En la primera qüestió parles de l’ascens del nazisme, però no contestes el que se’t demana.

  38. Ivan Giles i Pau Granell

    A. Respon aquestes qüestions:
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Tot va començar amb unes eleccions democràtiques. La gent sortia als carrers a donar el seu vot al partit feixista, i realment creien que estaven fent l’elecció correcte.
    En finalitzar la primera guerra mundial amb la derrota d’Alemanya estaven obligats a firmar el tractat de Versalles, que posava tota les despeses de la guerra en les espatlles d’alemanya. Els diners alemanys eren pràcticament inútils, va tenir una gran crisi econòmica. El partit nazi es va alimentar de la desesperació. Prometien trencar el tractat de Versalles, negar-se a pagar els seus deutes, recuperar les terres que els havia tret en la primera guerra mundial. Els nazis estaven molt indignats i tenien més militants que qualsevol altre partit, la vida va era cada vegada més difícil, que les idees feixistes. La democràcia va morir i el feixisme va augmentar perquè la gent va votar per ella. Mentre que els nazis, per exemple, perpetraven atrocitats contra jueus, molts altres alemanys simplement vivien les seves vides. Anaven a l’escola, es reunien en els clubs, anaven a treballar, a comprar … Feien tot el que tota persona normal fa, però ho van fer enganyats per les ments més perverses de tota la historia. Els funcionaris governamentals adoctrinaven als nens, la propaganda feixista també va tenir molta importància.
    El poble alemany vivia una nova vida de seguretat, benestar, fermesa , acompanyada de la força feixista. Un estat de normalitat que si la guerra hagués terminat de manera diferent, podria haver-se convertit en el dia a dia de la resta de Europa.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    Aquesta escena final de l’obra té com objectiu fer una crítica sobre la situació que estava vivint la societat alamana quan Hitler governava. També te com objectiu impactar a l’espectador i fer veure que qualsevol persona (amics, familiars…) podien anar als camps de concentració.

    • Nois, valoro el vostre esforç d’explicació del context de l’Alemanya d’entreguerres; ara bé, heu de tenir cura de la coherència del vostre discurs. Com he d’interpretar el següent: Els nazis estaven molt indignats i tenien més militants que qualsevol altre partit, la vida va era cada vegada més difícil, que les idees feixistes. Alerta, d’altra banda, amb l’ortografia: societat alamana!!! I el lèxic: si la guerra hagués terminat!!!

  39. B. Respon aquest bloc de preguntes:
    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.
    A la pensió hi viuen:
    -Fräulein Schneider és la propietària de la pensió. Ella és una dona pessimista i que està anamorada del jueu Herr Schultz.
    -Sally Bowles és una cantant i és l’estrella principal del Kit Kat Klub. Un dia treballant és va trobar amb en Cliff i es va enamorar d’ell, ella és una dona egoista.
    -Clifford Bladshaw “Cliff” és un escriptor que arriba a Berlín per buscar inspiració per la seva nova novel·la. Quan va anar al Kit Kat Klub es va trobar la Sally amb qui va viure en la pensió, s’acaba enamorant d’ella.
    -Herr Schultz és un home vidu que tè una fruiteria i a mès està enamorat de Fräulein Schneider la propietaria de la pensió. Li va proposar matrimoni però finalment no es van casar.
    -Fräulein Kost és una dona que porta homes en la pensió en temps de guerra, per questa raó sempre discuteix amb la propietària.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    La idea del casament va succeir quan Fräulein Kost es troba amb Fräulein Schneider cadascuna amb un home, la Kost amb un mariner i la Schneider amb Herr Schultz. Ella va discutir amb la propietària perquè aquesta sempre es queixava dels homes que ella portava allà però que aquesta feia el mateix. Herr Schultz per protegir-la va dir que això era diferent perquè els dos s’anaven a casar. Van decidir fer una festa de pre-casament i van convidar a tothom.
    Però al final no es van casar perquè la Schneider tenia por que li tanquessin la seva pensió per haver-se casat amb un jueu.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Penso que la Sally no vol tenir el fill perquè no pot mantenir-lo econòmicament i que a més no sap si en Cliff és el pare. També perquè a la Sally li agrada ser ballarina i cantant del Kit Kat Klub i més li agrada ser lliure i si té la criatura se li acabaria aquesta llibertat.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Crec que en Cliff vol que la Sally tingui la criatura perquè vol que ella deixi de treballar al Kit Kat Klub, a més li canviaria l’actitud egoista que ella tenia cap als altres. I a més la criatura els uniria més. Fins i tot la vol obligar a anar a Amèrica per començar una nova vida amb la criatura.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.
    Crec que sí és una sàtira de l’antisemitisme, perquè el mestre de cerimònies representa al goril·la com una figura retòrica dels jueus, els jueus eren tractats com si no fossin humans. Jutgen a les persones abans de conèixer-los interiorment, només es fixen de l’exterior. El número fa referència de que si es fixen en l’interior de la persona no es donarien compte de si és jueva, ja que una persona s’enamora de l’interior i no de l’exterior, sense importar com sigui la persona. Per els alemanys els jueus eren inferiors.

    • Vés amb compte amb el que trobes a la xarxa, Isabel. El mestre de cerimònies no representa el goril·la, sinó que balla amb ell, o, més ben dit, amb ella, ja que és la seva parella de ball. Les respostes haurien de ser més personals.

  40. Gerard Manero García (IOC)

    A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    El nazisme i totes les ideologies feixistes guanyen força amb el descontent de la població. A causa de la greu crisi que va patir Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, la qual va deixar el país amb grans deutes, hi va haver una hiperinflació i els alemanys no podien mantenir aquella situació. Per tant, van buscar refugi sota el nazisme. El partit nazi o NSDAP assegurava que era un partit socialista i per tant compromés amb els ciutadans, i juntament amb el gran carisma dels dirigents nazis i la por que difonien els seus exercits paramilitars van aconseguir instaurar-se en l’Alemanya de la postguerra. Falses promeses i el fet de culpar un col·lectiu com a causant de la situació van fer que el nazisme ascendís meteòricament.
    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    Potser és un reflexe de que l’art no era benvingut al nazisme, i de que els artistes i tothom qui seguís aquest corrent tant contrari al nazisme acabava pres en un camp de concentració. El teatre és una forma d’expressar-se, i als feixistes això no els agrada.

    • El que no agrada al feixisme, i als règims totalitaris en general, és l’expressió lliure que defineix tota creació artística; el nazisme reclama culte cec al líder i adhesió incondicional als dictats de la nova doctrina, i això és radicalment contrari a la voluntat de l’art de contemplar la realitat amb ulls crítics per denunciar-ne els defectes i els enganys. En la primera qüestió t’has centrat a comentar l’ascens del nazisme, no el que et proposava l’enunciat.

    • Trobo que la primera resposta és molt de manual, Gerard; més personal resulta la segona.

  41. B. Respon aquest bloc de preguntes:
    *Escriu el nom dels personatges que viuen a la pensió de Fräulein Schneider (els que recordis) i fes-ne un breu retrat.

    Fräulein Schneider és la propietària de la pensió, i també viu allà. Durant l’obra manté una relació amb Herr Schultz i planegen un casament, que finalment no es du a terme a causa del context de l’època el nazisme.
    En Her Schultz és un home jueu, propietari d’una fruiteria i que es està enamorat de la Fräulein Schneider i és molt detallista amb ella i organitzen el casament, que finalment és trencat per les diferències religioses, del matrimoni.
    En Cliff és un escriptor que prové d’Estats Units que decideix anar a Berlín per trobar una nova inspiració i donar classes d’anglès per guanyar diners, allà coneixerà a la Sally, que s’instal·larà a la mateix habitació que ell, tot i que el Cliff al principi no ho vulgui, amb la qual suposadament tindrà un fill.
    La Sally és una jove que treballa al Kit Kat Klub on és la dona i ballarina que més destaca entre les altres. Ha tingut una vida difícil i sempre està vivint en el seu món, per això es pot dir que és una dona molt egoista que només pensa en ella, més tard s’enamora d’en Cliff Bradshaw al club, i el convenç de viure amb ell a la pensió.
    Fräulein Kost és una dona jove que podríem dir que és una senyoreta de companyia, que s’endú a homes a la seva habitació, i que per aquesta raó sempre s’està barallant amb la propietària, que no vol veure com els mariners es passegen per la pensió.

    *Explica quin és el motiu que empeny Fräulein Schneider a desdir-se de
    casar-se amb Herr Shultz.
    Fräulein Schneider, en realitat, es volia casar amb Herr Schulz però al ser ell jueu, haurien d’afrontar possibles conseqüències amb el moviment nazi creixent, com tancar la pensió, anar a la presó etc. I al veure els atacs que va rebre la fruiteria de Schulz, per part de gent a favor del nazisme, va decidir no casar-se amb ell. Però al principi volia fer tot el possible pel casament.

    *Pensa i comenta per què la Sally no vol tenir la criatura.
    Crec que Sally no vol tenir la criatura que espera perquè no sap qui és el pare, i ella mateixa no podria mantenir-la amb el sou que guanya al Kit Kat Klub, i tampoc vol que en Cliff tingui una càrrega econòmica de dues persones quan ell segurament no és el pare.
    També penso que si es queda embarassada, perdria el seu treball, es quedaria al carrer i la seva carrera com a artista es veuria acabada, i crec que per ella això és tot, la defineix com a la persona que és.

    *Pensa i comenta per què en Cliff sí que vol que la Sally tingui la criatura.
    Crec que en Cliff vol tenir la criatura ja que és homosexual i així podria aparentar normalitat i portar una vida aparentment normal, ja que abans eren perseguits. I fer que la Sally despertés del seu somni, egoista, i aprengués a que no només existeix ella.

    *Creus que el número del mestre de cerimònies del cabaret ballant amb
    una goril·la és una sàtira de l’antisemitisme? Raona la resposta.

    Crec que sí que és una crítica a l’antisemitisme perquè, en general, les persones es basen en l’aspecte extern o és jutjat per les creences i no es fixen en com és realment la persona completament. La cançó que canten i ballen diu «si la veiessin amb els meus ulls, ni se n’adornarien que és jueva.»
    La part satírica és que es comparen els jueus amb els primats ja que eren considerats inferiors i no com a humans.

    • Correcte, Georgina, però trobo observacions que ja he llegit en molts d’altres comentaris. I la reflexió personal? Revisa alguns aspectes del discurs: repeticions, ortografia…

  42. A. Respon aquestes qüestions:

    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Va ser a causa de la primera guerra mundial que va afectar a la economía i a la situació social d’Alemanya deguda a la seva derrota. Van sorgir grans revoltes i represàlies contra la seva pàtria. Aquesta crisi va durar uns anys fins que Alemanya va aconseguir recuperar-se, però posteriorment van sorgir altres problemes, com el crac del 1929. Això va fer que molts ciutadans votessin al partit Nazi, que en aquell moment era minoritari, però cada vegada va anar creixent fins que va arribar a guanyar les eleccions. El seu representant, Adolf Hitler que va arribar al poder el 1933, volia expulsar i desfer-se de tots aquells que no estiguessin d’acord amb la seva ideologia. L’ascens del nazisme va ser provocat a causa de la humiliació que va rebre el poble alemany i també per la seva situació econòmica i polítca.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    Donen a entendre el impacte que va tenir el nazisme i el sufriment i terror que van patir els jueus als camps de concentració. Els actors del Cabaret que es converteixen en presoners jueus tenen ideologies contràries a la de Hitler i creien que era massa extremista i nacionalista.

  43. *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.
    L’expansió del nazisme (Alemanya) ve d’una derrota a la guerra mundial, Alemanya va patir una crisi econòmica, cosa que va provocar una pobresa provocada també per la caiguda de la borsa de Nova York i després també va aparèixer el Tractat de Versalles.
    Davant d’aquest sentiment d’humiliació els alemanys es van sentir atrets per un nou corrent ideològic que els va prometre llocs de treball, recuperar la seva economia i això provocaria una millor vida. Degut a això la classe baixa va considerar que el partit nazi era la millor solució per sortir d’aquella crisi i els van donar suport.
    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.
    El final d’aquesta obra busca impactar al públic ensenyant la duresa en la que es convertia la realitat i dels camps de concentració. Encara que, també mostra com els personatges patien aquell aïllament de la realitat al cabaret i van patir sent víctimes del nazisme.

    • Correcte; evita les repeticions (provocar, provocada). Redacta amb coherència sintàctica i semàntica: El final d’aquesta obra busca impactar al públic ensenyant la duresa en la que es convertia la realitat i dels camps de concentració.: alguna cosa grinyola, oi?

  44. Andrea Gil Campaña, 1.2

    ~A :
    1. En relació a la primera pregunta, el nazisme es va expandir tan bé perquè Alemanya és un país empobrit a causa de la primera guerra mundial fet que va provocar la intenció positiva dels vots cap al partit Nazi amb la intenció de millor l’estat economic ja que al partit deia que donaria feina a molts alemanys. Finalment aquest partit va guanyar i Hitler va fer fora a tots els que no estiguèssin d’acord amb la seva ideologia i qui no estiguès al seu nivell de raça. Qui no estava d’acord amb ells i no marxaven, Hitler els enviava a camps d’extermini.
    2. Els personatges actuaven per fer arribar a públic els vergonyosos fets que van passar i que no s’ha de cometre el mateix error.

    ~B :
    1. En primer lloc està Cliff, un home amb cap i peus perquè és l’únic que es dóna comte de la situació política que estava patint Alemanya, ben vestit amb tratge i sabates, enamorat de Sally, escriptor estadounidenc que arriba a Berlín amb la intenció d’agafar idees per la seva novela. A continuació està Sally, la dona de Cliff encara que no terminin junts , una cantant britànica mezzo-soprano ,ambiciosa perquè només pensa en em futur, excitant i sensual ja que la seva feina tracta d’agraïr als clients amb carinyo al Kit Kat Club. Mentrestan també hi viu Fräulein Schneider, la propietaria de la pensió on viuen, rossa, segura de si mateixa perque encara que li diguin que Herr és un estranger ella esta segura de que es un alemany més, aproximant-se als 55 anys la qual te una relació amorosa amb un jueu fruiter anomenat Herr Schultz, un home massa generós i innocent. Finalment, Fräulein Kost, qui és renyada por la dona de la pensió amb el motiu de que portava mariners a la seva habitació.
    2. Perquè, mentre que s’estaba celebrant la festa de prometatge entre Fräulein Schneider i Herr Schultz, Fräulein Kost fa arribar a Fräulein Schneider de que Herr Schultz porta un braçal nazi i que no pot casar-se amb un jueu perquè portser no seria una decisió ensertada, ja que li podrian tancar la pensiò perquè casar-se amb algú que no és 100% alemany era il•legal i perquè la fruiteria del seu senyor va rebre atacs de personaes que estaven a favor del nazisme.
    3. Sally no vol tener la criatura perquè no sap qui és el pare llavors ella pensa que no sabrà si el seu fill serà 100% alemany, per la por a l’antisemitisme i perquè si es queda embarassada perderia el seu treball i es quedaria al carrer, és a dir, no vol marxar del Kit Kat Club.
    4. Cliff si que vol tenir a la criatura perquè està segur de que el pare és ella i com ell habia de marxar fora per escriure la seva novel•la doncs ja convidaba a Sally a marxar amb ella i tenir el nadó. També li impedeix la política de Berlín i prefereix la de fora.
    5. En la meva reflexió, penso que si que és una critica a l’antisemitisme perquè com els nazis tracten malament als jueus doncs la està comparant amb un primat ja que els consideraven inferiors a ells i perquè aquestes persones només es fixen en el físic exterior.

    • Andrea, no es pot escriure de qualsevol manera, encara que sigui a la xarxa. Revisa aquests fragments, que trio a l’atzar: i com ell habia de marxar fora per escriure la seva novel•la doncs ja convidaba a Sally a marxar. Per què la teva redacció és tan enrevessada: Finalment, Fräulein Kost, qui és renyada por la dona de la pensió amb el motiu de que portava mariners a la seva habitació? Finalment, la coherència: Cliff si que vol tenir a la criatura perquè està segur… També li impedeix la política de Berlín i prefereix la de fora. Què li impedeix què? Cal claredat i ordre en les idees a l’hora d’escriure!

  45. Jonathan Cuevas

    A.
    *Com s’entén que a Berlín, una ciutat amb molta vitalitat cultural, amb
    una presència notòria d’intel·lectuals d’ideologia esquerrana i amb una gran
    activitat d’espectacles musicals nocturns que destil·laven llibertat, s’hi
    expandís també el nazisme? Argumenta la resposta.

    Es un període just després d’una guerra de la qual Alemanya havia sortit malparada, a causa d’això Alemania no tenia diners I la gent no tenia per menjar, el partit nazi es va expandir com alternativa per la societat i portava unes polítiques econòmiques molt bones i va començar a guanyar popularitat. Amb aquestes promeses, la gent pasava de la part en la que el jueus eren perjudicats.

    *Explica quin sentit té que, en la versió de Cabaret de Sam Mendes (anys 90, Broadway), els artistes del cabaret es converteixen al final en presoners jueus en un camp de concentració.

    El que la obra vol mostrar l’obra es impactar al públic en una escena que realment en aquella època pasaba de veritat en els camps de concentració.
    Tenint en compte que es un final tràgic i es el que exactament plasma a l’escena.

    • Jonathan, cal tenir cura de l’escriptura, encara que sigui en línia: pasaba!!! La coherència del discurs és un altre punt feble del teu text: El que la obra vol mostrar l’obra es impactar al públic en una escena: vols dir que no hi ha alguna relliscada en la construcció sintàctica; és a dir, en l’organització de les idees? I la coherència de sentit? Què vol dir: Amb aquestes promeses, la gent pasava de la part en la que el jueus eren perjudicats. Segurament que la població prescindia de les polítiques punitives contra els jueus, però cal dir les coses amb propietat: la gent passava de la part no fa sentit de cap manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s