Category Archives: diàleg dramàtic

Difícil aprenentatge d’humà

QUERUB: I encara oblides el pitjor. La tremenda amenaça! El perill constant de la condemnació eterna! No em faràs creure que ho ignores.
CAÏM: Ignorar? No, no ho faig pas, jo. El que passa és que estic fart d’estar sempre vigilat, ni tan sols puc tenir cinc minuts de descans entre feines! Pregunta al pare, ja veuràs com em té allà treballant la terra i ell, mentrestant, puntua la meva feina.
QUERUB: Val més que et resignis i que compleixis la llei.
CAÏM: Buf… què hi farem? Me la dictes?
QUERUB: D’acord. Bé, avui toquen el cinquè, el sisè i el setè manament. M’entregues la redacció dels quatre primers?
CAÏM: Ostres, era per avui? És que se m’ha acabat la saba d’arbre i no he pogut fer-la.
QUERUB: Ets incorregible! Demà és l’últim dia.
CAÏM: M’ho he apuntat a la mà.
QUERUB: Comencem. Cinquè manament: no mataràs
CAÏM: Ni tan sols una “Abel-la”?
QUERUB: Caïm!
CAÏM: Val, he captat el missaaaaatge… (Resignat)
QUERUB: sisè: no cometràs actes impurs
CAïM: Oh, em deies alguna cosa? És que estava pensant en la meva germana…
QUERUB: (Ignorant Caïm) Setè: No robaràs.
CAÏM: Te n’adones de l’absurd de la situació? M’ho podies haver dit abans, àngel! Què faig amb les peres? Les venc?
QUERUB: Ni les toquis! Molt bé, s’ha acabat la lliçó. En dues llunes et faré una prova per veure si ho tens ben après.
CAÏM: Com?? Però si tinc la prova de caça d’ocells! El pare no em deixarà anul·lar-la.
QUERUB: Bé, parlaré amb ell. Mestrestant, passa-m’ho a net en fulls.
CAÏM: Fulls?
QUERUB: Vull dir… fulles, fulles! Agafa quatre o cinc d’aquell arbre d’allà.
CAÏM: (per a si mateix) La vida de l’aprenent és molt dura, sempre t’examinen i infravaloren qualsevol cosa que facis. Un dia faré alguna cosa per ser conegut pels segles dels segles, ja ho veureu.

Carla Asensio

Anuncis

Nausica i la seva confessió final

Nausica: Daimó, jo et deixo. També mon comiat vull dâ an el hoste

Daimó: Princesa, no podreu: massa sou trèmula. Resteu aquí.

Nausica: Seré ferma i serena perquè ho vull. (Baixa els graons amb majestat graciosa)

Reina: (Que la veu venir). Filla!

Nausica: (Al rei) ¿Deu llicència, pare?

(Assentiment del rei)

Ulisses: Princesa…

Nausica: Ara que sóc coneixedora del vostre passat, comprenc que res no us unirà a la nostra terra.  Feàcia no viurà felices noces reials, mes jo sempre honraré el vostre nom: servaré sempre el record d’aquest dia joiós en què la infanta feàcia conegué el sobirà d’Ítaca.

Ulisses: No só mereixedor de vós,  jove nimfa;  vostra puresa representa molt més que allò que un guerrer com jo pugui apreciar. Ma pacient dona Penèlope encén el foc de la nostra llar, per vigèsim any plora la meva partida. Sé que vós podeu entendre ‘quest dolor.

Nausica: I més que l’entendré amb l’adéu de la vostra partida! Mes ou-me! No us oblideu que, creuant els camins de Posidó, vós veureu una flama. Una flama d’amor que crema per dins,  brillant més que el déu Sol.

Ulisses: Mai no oblidaré tes paraules, dolça flor de primavera, mes marxaré prest, així el vostre dolor no serà tan gran.

(Precipitadament gira el rostre i se’n va)

Nausica: Per Zeus, que algú em torni l’alegre innocència d’altre temps i tregui del meu cor aquest sentiment de dolor!

(S’agenolla i plora davant del mar)

FI

Carla Asensio