Com un foc invisible

Com un foc invisible, de Màrius Torres: la cançó amb record de pàtria antiga

En la poesia de Màrius Torres, la proximitat de la mort propicia una mirada sobre el món, el temps i el propi jo interior que crea un univers ric de símbols, però no pas hermètic. En la llum profunda de la nit, el poeta viatja al paradís del record acompanyat de la música que gronxa l’ànima i li acosta l’amor.

Partint d’aquesta consideració i dels comentaris fets a classe, ara tria una d’aquestes vies de comentari:

-Revisa les imatges poètiques de les composicions de Màrius Torres. Quina o quines t’han cridat més l’atenció? Per què?

-Fes la teva creació personal a partir d’un vers, d’un fragment, d’un motiu poètic.

-Pots deixar en el bloc el teu comentari sobre un aspecte concret o sobre el conjunt de l’antologia poètica de Màrius Torres.

Anuncis

18 responses to “Com un foc invisible

  1. A mi em crida molt l’atenció el cicle de les estacions pel fet que sempre la vida acaba renaixent, és a dir, Màrius parla del “foc invisible” en el mes de febrer, quan sembla que la natura està morta pel fred però que sota terra tot està a punt de brotar. És una imatge ben bonica, ja que evoca a la eterna renaixença que amaga els sentiments humans de forma metafòrica: els humans decauen però la seva esperança torna a sortir per així continuar la seva vida. Màrius Torres l’aprofita en molts poemes, sobre tot a la primavera o a la tardor (moments de declivi o bé d’ascendència, estacions irregulars).

    • Bona reflexió, Carla i força ben expressada. D’altra banda, cal reconèixer que la imatge que comentes és de les més boniques de l’imaginari poètic de Torres. Celebro que la lectura de l’antologia hagi propiciat la trobada d’espurnes de bellesa.

  2. Els poemes de Màrius Torres estan carregats d’imatges, i a mi, la que m’ha cridat més l’atenciò, és el fet que fa una constant al·lusió a l’aigua.
    Màrius mostra l’aigua com un element de vida, de reneixament com és el cas de la tanca “els nuvols” que ens mostra tot el cicle de l’aigua, per tant ens mostra un sentiment de vida. Però hi ha d’altres poemes que ens parla d’un naufrag i que s’ofega en l’aigua… i això és un símbol de mort, de coses dolentes.
    Per tant en els poemes que es fa al·lusió a l’aigua és com si Màrius fes una comparacció entre aquests, plasmant-nos en cada un una part del seu sentiment ja sigui de vitalitat, de depressió (de mort) o de tenir una petita esperança.

    • Certament, les referències a l’aigua són una constant en la poesia de Torres; tanmateix, em sembla que ho has d’interpretar en termes una mica diferents als que proposes. Efectivament, hi ha al·lusió al cicle vital de la natura que es renova, però, sobretot, n’hi ha al component de profunditat que acompanya l’aigua dels rius i dels mars. Aquesta aigua és la imatge que serveix de correlat al poeta per parlar de la recerca d’una mateix, de la introspecció en el món dels records i dels somnis. Per això, sovint l’aigua apareix en un context de nit i de foscor: l’espai privilegiat per a l’exploració del propi “jo”.

  3. A nosaltres ens crida l’atenció la manera d’interioritzar els sentiments del propi autor.
    Podem observar que molts dels seus poemes tenen una actitud decadent que com molt bé ha dit la Carla anteriorment, se solen associar amb les estacions fredes, amb l’hivern quan ja tot està mort i adormit. Tot i així sempre li queda un rajolí d’esperança, què està simbolitzat per la primavera, qu és l’estació de l’any en què els arbres floreixen. Connectat amb això, Mariu Torres en alguns dels seus poemes diu que la millor estació de l’any per morir és la primavera, ja que és el moment perfecte per tornar a reneixer. La nit i les tenebres també tenen la seva importància. Representen el món de les ombres, el moment de soledat per tal de poder pensar i reflexionar sobre els fets de la vida, sobre els successos. La música és un element molt important en els poemes de Marius Torres, ja que ajuda al jo poetic a exterioritzar les seves emocions.

    • Heu trobat un seguit d’elements rellevants en l’obra poètica de Màrius Torres. Tanmateix, potser us ha quedat “a mig dir” allò que és l’essència del missatge de l’autor: la voluntat d’aprofundir en un mateix, entre el somni i la vigília, entre el record i l’esperança. De totes maneres, heu formulat les idees amb una certa correcció: heu de seguir per aquest camí.

  4. Treballant aquesta antalogia, i ja acabada, puc dir que he patit una magnífica aventura entre les pàgines d’aquest llibre, amb el que l’autor m’ha anat transmetent.
    Per començar, quan vaig agafar el llibre i vam començar a llegir , els poemes em presentaven una mort esperada amb cert desitg que jo no podia entendre i simplement analitzava els versos, pensant que aquest poeta no hi tocava massa.
    Segidament vaig poder apreciar que a partir d’un toc humanista i realist expressa la seva experiencia vital ” in ac lacrimanum balem” però sempre elogiant el seu entorn i definint el ambient natural. que tan admira. amb influencies simolistes. Endinssant-me cada dia més en el poemari, Torres ens aboca en el seu interior, amb afectes de retrospecció, fent referencia a elements com la nit, la música, l’univers… adonat-me cada vegada més de com és i com és vol descriure a partir dels sentiments que transmet al lector.
    L’exaltació, la reflexió, el sentiment de poquessa envers la espectació de segons quins elements naturals o divins, reals o fictícis són els eixos principals dels poemes.
    Acceptant sempre amb resignació alegre el destí que preveu amb to filosòfic i metafísic.
    Finalment per acabar d’entendre aquest autor lleidetà simbolista vaig assistir, junt els meus companys a la conferència de Margarida Prats, la qual ens va aproximar el personatge a partir de l’explicació de la biografia, destacant els aspectes básics que podem relacionar i que es troban plasmats en ”Com un foc invisible…” donant-nos la clau per desencriptar i entendre aquests poemas.

    • Andrea, va millorant la teva expressió. De totes maneres, has d’evitar construccions complexes i “barroques” com la que comença: “Endinsant-me cada dia més en el poemari…” i que acaba: “transmet al lector”. Fixa’t que hi utilitzes diversos gerundis: “endinsant-me”, “fent referència”, “adonant-me”. Són elements que has d’evitar. Primer, perquè no sempre són correctes, sintàcticament. Segon, perquè fan molt lent el discurs i no permeten fixar uns lligams clars entre les idees. Seria preferible una construcció amb frases més breus i clares: “A mesura que aprofundim en el poemari, Torres ens revela el seu jo interior; per fer-ho, sovint utilitza el record. També fa referència a elements com l’aigua, la nit, la música. Al final de la lectura, ens adonem que el poeta vol expressar, en els versos, la seva intimitat. Evita, doncs, els lligams entre idees que siguin vagues i eteris; opta pels punts i nexes que tinguin sentit explícit (però, per tant, a més, d’altra banda, …).

      • Si em permets, Montse, li faré a l’Andrea un precisió sobre l’expressió llatina que ha utilitzat en el seu comentari. T’animo, Andrea, a continuar utilitzat aforismes o expressions llatines, però fixa-t’hi bé. Hauria de ser “in hac lacrimarum valle”: “hac” és precisament el demostratiu que estem estudiant ara, “lacrimarum” és genitiu plural de la primera i “valle” és la paraula de la tercera declinació d’on prove el nostre mot “vall”.

  5. Marona de la Vega

    El Mas Blanc és una masia del segle XVII situada al terme municipal de Sant Martí de Centelles, a l’Alt Congost, comarca d’Osona. La finca és propietat del Bisbat de Vic i des de 1975 és un lloc de pregària, de silenci i d’acolliment. La casa està envoltada d’alguns conreus de cereals i de bosc de pins i d’alzines, on hi floreix el romaní, la farigola i l’espígol.

    El “Mas Blanc”, està situada a Sant Martí de Centelles (Osona), des de 1975 la gent va allà per pregar, i fins hi tot t’hi pots quedar des de uns dies fins a una temporada (a escollir), espai molt tranquil ideal per resar, rodejada de naturalesa.
    Aquesta masia a acollir al poeta català Màrius Torres on s’hi va estar quatre mesos rodejat de pau, fe i esperança, juntament amb altres persones. Allà va ser on va musicalitzar alguns dels seus poemes de trobadors provençals i on va escriure una serie de breus contes i cinquantacinc poemes dotats de una gan esperança per sortir de la malaltia i una fe irrefutable vers el sanejament, com el poema “Aviat als asils…” el qual el seu sentit global s’escapa dels temes més constants en Màrius Torres perquè, com ja he dit, l’escriu en el “Más blanc”, i durant aquests quatre mesos es va dotar de gran coneixement sobre la literatura ja que a causa d’estar nit i dia sense fer res, es va fer soci de la biblioteca de Catalunya i la de Lleida, i matava el temps llegint literatura. Podem contextualitzar aquest fragment de la seva vida just en el any que va morir:1942.

    • És una bona aportació la que has fet al bloc amb aquestes dades sobre les estades de Màrius Torres al Mas Blanc. Tanmateix, hagués estat desitjable que allò que apuntes sobre la influència de la vida al mas en algunes composicions del poeta (“Aviat als asils”) s’hagués desenvolupat en forma de comentari de text. Les referències biogràfiques i històriques han de servir sempre per llegir, per ajudar a llegir, una obra literària. La força poderosa de l’esperança enmig de l’entorn més desolat explica plenament el missatge d'”Aviat als asils”: hagués estat interessant cabdellar, a partir d’aquí, una lectura del poema.

  6. Com un foc invisible…
    El foc, pels científics és una reacció química d’oxidació violenta d’una matèria combustible. Dita reacció és exotèrmica, que desprèn l’energia de la reacció en forma de calor i llum, i diversos productes de la reacció, que usualment són el diòxid de carboni i l’ aigua.
    En canvi la seva simbologia arriba més enllà que això. Des de fa milers d’anys el foc a sigut un significat de divinitat, ja que gracies a ell, a la prehistòria vam poder donar un gran pas cap a l’evolució de l’home, qui dominava el foc era el que acabaria sobrevivint. Per la mitologia és també un element molt important per què és un dels elements clàssics junt amb l’aire, l’aigua i la terra. També a la mitologia grega trobem un mite en el qual Prometeu roba el foc als déus per entregar-se’l als homes i així ells poder tenir-hi el control. A la mitologia celta la deessa Brigit, coneguda com la deessa del foc, era també la de la poesia, l’art i la terra. Per les diferents religions, el foc es un símbol de puresa, divinitat i que fa referència a l’infern. Podríem trobar els milers de significats que té el foc en la vida dels homes o al misticisme. Però jo enfocaré el significat del foc en la simbologia de la poesia de Màrius Torres.
    En aquesta antologia poètica podem trobar quatre poemes en els quals Màrius Torres parla del foc, i molt d’altres en els quals fa referència utilitzant una característica d’ell. A Febrer, Lorelei, Venus i a “Aviat, als asils i als bancs…” són els poemes on es parla del foc, per què és molt característic en Torres utilitzar elements de la natura, com fan molts dels escriptor simbolistes ja que per ells pot significar, la llum, l’esperança, la vida, la passió, la divinitat…
    Per començar el títol d’aquesta antologia està extret del últim vers del poema Febrer, en aquest poema el significat del foc, fa referència al començament de la primavera i amb la primavera el començament de la vida deixant a un costat el fred hivern i la tristesa que pot significar. En Lorelei ens parla d’un foc obscur de sarments oloroses, els sarments són unes branques que fan un foc molt viu i per tant crea una paradoxa ja que es refereix a que aquesta vida està nuvolada per la foscor, desprès també hi ha un vers dins aquest poema que diu: com, d’un foc d’agonies… en aquest poema M. Torres no tracta el foc com un element de vida, ja que la llegenda de Lorelei tracta sobre una dona que es enganyada pel seu marit i acaba suïcidant-se, llavors aquest l’element pot representar la angoixa, la ràbia i el dolor que sent per aquesta traïció. A Venus el foc pot representar un element de destrucció o patiment, però el qual l’estàtua no ho pot sentir, “no sollat per les llàgrimes ni el foc”. I a l’últim poema, parla del temps i junt amb d’altres elements que ens transmeten calidesa, el significat del foc aquí “que gela tot foc amb el seu hàlit”, vol dir que quan tot comença a florir, el gel apaga el foc referint-se que intenta apagar l’esperança, però que sempre d’aquest foc queda una espurna que ens fa tirar endavant.

  7. Bon treball el que has fet, Noèlia, relacionant els diversos sentits que l’element “foc” pot adquirir en la poesia de Màrius Torres. Són encertades les teves reflexions sobre els contextos significatius en què se situa aquest motiu poètic. Voldria dir-te, però, que, tant com el treball de lectura, has de fer èmfasi en el treball d’ortografia (“a sigut” en lloc de “ha sigut”) i de sintaxi (“entregar-se’l als homes” en lloc d'”entregar-lo als homes”). Val la pena que tots els aspectes del teu comenari vagin millorant a l’uníson.

  8. Marc Cortés Rius

    Personalment penso que el títol de l’antologia “Com un foc invisible” és molt adient per tal de representar no només els poemes en els quals i apareix el foc, sinó en general, a tota l’obra de Màrius Torres, ja que un dels temes que més tracta és la natura,moltes vegades idealitzada per els quatre elements, un d’ells el foc, que representaria la llum i la passió entre d’altres.

    El que em va cridar l’atenció és com be a dit la meva companya Noelia, és el nom de l’antologia, extret d’un fragment del poema “Febrer”, amb el qual pot semblar una mena de contradicció, però a l’hora juga amb el pas del temps “tempus fugit”, i per tant els canvis d’estacions, la fugida del fred, i finalment l’arribada de la calor (el foc). I aquí és on trobaria una relació dels sentiments i la vida amb les estacions, ja que el fred representaria la tristor i la mort, en canvi amb l’arribada de la calor tot és vida i alegria.

    Per acabar m’agradaria compartir amb tots vosaltres un poema que he trobat, això si, en llengua castellana, anomenat “Sentados frente al fuego” del poeta xilè Jorge Teillier, que almenys a mi quan ho he llegit m’ha recordat a alguns dels propis poemes de Màrius Torres.

    Sentados frente al fuego que envejece
    miro su rostro sin decir palabra.
    Miro el jarro de greda donde aún queda vino,
    miro nuestras sombras movidas por las llamas.

    Esta es la misma estación que descubrimos juntos,
    a pesar de su rostro frente al fuego,
    y de nuestras sombras movidas por las llamas.
    Quizás si yo pudiera encontrar una palabra.

    Esta es la misma estación que descubrimos juntos:
    aún cae una gotera, brilla el cerezo tras la lluvia.
    Pero nuestras sombras movidas por las llamas
    viven más que nosotros.

    Sí, ésta es la misma estación que descubrimos juntos.
    —Yo llenaba esas manos de cerezas, esas
    manos llenaban mi vaso de vino—.
    Ella mira el fuego que envejece.

    • Marc, molt bona idea, aquesta de posar en relació dos autors que comparteixen un registre poètic semblant: el que polsa la corda de la nostàlgia i concep la poesia com un viatge permanent a la regió dels records i dels somnis. M’he pres la llibertat d’arranjar el teu text per publicar-lo a la pàgina principal del web, amb una imatge.

  9. La poesia de Màrius Torres , des del meu punt de vista, és una poesia de la vida. M’explico. Màrius Torres va ser un autor amb una de les penitències molt identificades durant la seva època, la malaltia de la tuberculosis i posteriorment la seva mort a la edat de 32 anys. En tota la seva antologia hem pogut visualitzar, a partir dels ulls del autor, com es viu amb una malaltia d’aquest calibre i el positivisme que desprenia tot sabent que moriria en un moment o altre.

    Si m’he de quedar amb un poema de l’antologia, seria aquells que van referits a la música. Màrius Torres, com un home enamorat d’alguna manera de la vida, li agradava moltíssim escoltar-la a mans de la seva estimada Mercè, quan estava al Sanatori. Amb això, intentava evadir-se de la realitat i transportar-se mitjançant el somnis a mons molts més enllà de les parets en les quals sempre estava reclòs A més, en certa manera, s’hi poden veure els sentiments que el propi Torres tenia cap a la seva ”Lorelei”, (poema que va dedicat exclusivament a la seva amiga incondicional), la qual havia, en certa manera, de refusar, ja que l’amor no podia arribar-li, perquè la seva vida estava agafada d’un fil.

    En conclusió, la seva poesia és tota una declaració d’intencions sobre tres temes fonamentals : la vida, la mort i l’amor.

    • Bona síntesi, Jordi. He hagut de fer algunes correccions, de manera que revisa el text final. Em sembla interessant que facis esment de “Lorelei”, per a mi una de les composicions més complexes de l’antologia, però que reuneix, com tu dius, un valor de representativitat important, sobretot pel que fa a la síntesi de motius poètics: música, amor, somni, record.

  10. Domingo pardo rosas i Anna bogueles

    A nosaltres ens crida l’atenció la manera d’interioritzar els sentiments del propi autor.
    Podem observar que molts dels seus poemes tenen una actitud decadent que com molt bé ha dit la Carla anteriorment, se solen associar amb les estacions fredes, amb l’hivern quan ja tot està mort i adormit. Tot i així sempre li queda un rajolí d’esperança, què està simbolitzat per la primavera, qu és l’estació de l’any en què els arbres floreixen. Connectat amb això, Mariu Torres en alguns dels seus poemes diu que la millor estació de l’any per morir és la primavera, ja que és el moment perfecte per tornar a reneixer. La nit i les tenebres també tenen la seva importància. Representen el món de les ombres, el moment de soledat per tal de poder pensar i reflexionar sobre els fets de la vida, sobre els successos. La música és un element molt important en els poemes de Marius Torres, ja que ajuda al jo poetic a exterioritzar les seves emocions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s