Cròniques de la veritat oculta

Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

La imatge de la fotografia remet a la quimera de l’agrimensor d’un dels contes de Calders. El protagonista, recordeu-ho, es debat entre l’acceptació de la realitat que crea la imaginació poètica i la que respon als postulats de la ciència. Relat rere relat, però, sembla que pren cos una idea clau, aquella que vertebra el conjunt de l’obra caldersiana: No hi ha una única realitat, com tampoc no hi ha una sola manera d’apamar-la i, possiblement, és en l’espai d’intersecció -allà on es difuminen les fronteres- on sorgeix l’estrafolari encís, la singular riquesa que no estem acostumats -ni disposats?- a apreciar. Reflexioneu sobre aquest plantejament general.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s