Quadern d’Aram

Quadern d’Aram, de M. Àngels Anglada: el dolor de tots els exilis

Ara m’escrius molt més sovint
i és sempre trist el missatge;
sent allunyar-se aquells matins
que em duien les teves cartes.
Si vols escriure un cant d’ocells
entre les teves lletres,
a mi m’arriba un mocador
enllagrimat d’absències.

Volem escriure’t de tot el món,
posarem flors al sobre:
un poc d’espígol i de fonoll,
tres margalides blanques,
un glop de mar i un tros de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, uns records:
tots els que tu em deixares.

Un glop de mar i un tros de cel,
un tremolor dels arbres,
una misèria, ja ho sabem:
el que podem donar-te.

M. del Mar Bonet, Carta a l’exili

http://www.lastfm.es/music/Maria+del+Mar+Bonet/El+Cor+Del+Temps/Carta+a+l%27exili

http://www.yesfm.cat/musica/Maria-del-Mar-Bonet/El-Cor-del-Temps#Maria-del-Mar-Bonet/El-Cor-del-Temps

http://www.tradebit.com/filedetail.php/80369377-el-cor-del-temps

Maria del Mar Bonet canta aquesta cançó, amb lletra d’Albert Garcia i música de Kristos Leontis. Per la seva banda, el poeta Carles Riba, força anys enrere, havia posat en versos el sentiment de dolor, de fractura i de pèrdua que experimenta l’exiliat. En una de les composicions més cèlebres del llibre Elegies de Bierville, comparava el temple de Súnion, mutilat pel temps i per les guerres, amb la vivència de l’exiliat, mutilat d’un retall de vida, forçosament deixat enrere, convertit en ruïna de record i de nostàlgia:

(…)
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba, Elegies de Bierville. Elegia II

Qualsevol episodi de genocidi commou per la seva folla, sanguinària crueltat. L’exili, forçat o no, deixa sempre una ferida oberta, que difícilment el temps aconsegueix de cicatritzar.

Reflexiona sobre aquests punts i, partint de la lectura de Quadern d’Aram, tria una d’aquestes opcions:

-Comentari personal sobre el tema central de l’obra.

-Exercici de creació inspirat en la peripècia vital d’Aram i de Marik.

-Imagines un altre camí per a Aram?

Anuncis

4 responses to “Quadern d’Aram

  1. La novel·la Quadern d’Aram va ser publicada l’any 1997. Aquesta obra ens explica, a través de dos veus protegonistes que es troben dins d’un diatari. Aquestes dos veus són la d’Aram, el noi protagonista, i de la seva mare Maryk. Aquests dos protegonistes van poder sobreviure al genocidi a causa d’una malaltia d’Aram i una prometença que fa la seva mare de pelegrinar fins al monestir de Narek, si el noi es cura. Com que Aram finalment s’acaba curant, la seva mare se l’endú i escapen de la mort, que arriba sense pietat, quan el govern turc decideix eliminar el poble armeni.
    Anglada, fa servir aquesta novel·la per explicar-nos la deportació i l’assassinat de milers d’armenis de Turquia, des de la Mar Negra a Cilícia. Els fets van tenir lloc al país caucàsic entre els segles XIX i XX.
    Aquesta novel·la a més a més de retratar-nos les morts i els assessinats, també ens explica el recorregut vital de mare i fill, amb la pena de no poder tornar a veure més a la seva família ni al seu poble. Aquests fets farà que Aram un cop comenci el viatje perdi de cop “la pell de nen”.
    Aquesta novel·la compta amb una part de realitat que és el viatge a Rodes, la poesia armènia especialment de Daniel Varudjan, el carnet del coraller de Kontos de Cadaqués i l’obra Aigua de Mar de Josep Pla.
    Aquesta novel·la, també ensmostra un final feliç per a tots dos personatjes que encara que han patit molt finalment han trobat la pau. La mare per un cantó és casa amb un home de l’esglèsia i Aram en una tornada cap a Grècia, s’enamora de la germana de Iorgos, Alèxia, amb la qual contrau matrimoni.
    Per això jo crec que d’aquest relat, podem extreure’n que encara que la vida et doni moltes dificultats, sempre mai has de perdre l’esperança de trobar la felicitat ja que tard o d’hora t’arrivarà.

  2. Quadern d’Aram, és una novel·la que relata la història d’una família d’armenis que és destruïda per l’extermini dels turcs als armenis. Això provoca la mort de gairebé totes les persones d’aquesta família menys la de la mare i el fill. És una obra en forma de diatari que recull informació de diaris, escrits del pare que era escriptor i el relat en primera persona durant casi tota la novel·la de la mare i el fill.
    La vivència de Marik i Aram, ens explica tot el que van fer els turcs per detruïr el poble armeni fins que van poder parar-los i jutjar-los. Aquest relat el podem comparar amb altres exterminis que han anat succeïnt durant el llarg dels segles, com pot ser el de la Segona Guerra Mundial als camps nazis. La diferència potser és que un succés com va ser el de la SGM, li han donat més importància i han fet més eco d’aquest extermini que no pas de l’armeni, però perquè és molt més recent.

    Per això per reivindicar i no deixar a l’oblit les veus dels morts a mans dels turcs, Maria Àngels Anglada va escriure aquesta novel·la. Encara que jo penso que per poder impactar més en la societat i concienciar dels crims que s’han comés, a l’obra li faltava dramatisme, potser la barreja de diaris, retalls i testimonis a fet que no sigui tan impactant com han pogut ser obres com el diari d’Anna Frank, el nen del pijama de ratlles, entre d’altres. Però igualment desprès de llegir aquesta obra podem saber com l’odi i el poder pot moure grans masses de gent per matar d’altres persones que són totalment inocents.

    • Aquest també és un bon comentari; has aconseguit incorporar-hi una breu crítica argumentada, aspecte sempre positiu -cal ser capaç d’un judici raonat en tots els casos. Ara bé, revisa l’ortografia: no se’t poden escapar més formes de pretèrit perfet escrites així: “a fet”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s