Quim / Quima

Has llegit en el paper sobre Maria Aurèlia Capmany alguns detalls sobre la Iseva biografia, la seva obra literària, i la seva relació amb el nostre institut. Pots ampliar la informació a partir d’aquests enllaços:

https://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-aurelia-capmany/detall

https://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/pagina.php?id_sec=414

https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany_i_Farn%C3%A9s

Ara es tracta de concretar en aquest espai compartit la proposta de treball que se us ha presentat: una reflexió argumentada (assaig breu, article d’opinió) o bé un text narratiu (relat breu) sobre les dificultats de ser i exercir com a dona en el món, no només en l’actual, sinó en el de totes les èpoques.

Cal que prenguis com a punt de partida el breu paràgraf de la novel·la Quim / Quima (Barcelona, 1971), de M. A. Capmany, en què es planteja el joc de miralls i de contrastos que representa viure qualsevol situació en clau masculina o bé en clau femenina.

 

 

 

Anuncis

96 responses to “Quim / Quima

  1. En Quim continuava estirat al seu llit però se sentia diferent. Li havia canviat la veu per una de més aguda, tenia el cabell més llarg, s’havia tornat a transformar en Quima. L’endemà ella va baixar a esmorzar com feia cada dia amb la seva família, però un gran silenci governava a la cuina, podria ser degut al cop d’estat de Franco el dia anterior, degut això la gran quantitat de preguntes sobre el futur del Quim ja no plovien a l’hora de l’esmorzar.
    L’endemà igual el mateix silenci Quima ja sí que s’extranyava, ja que els seus pares semblava que no els hi interessi quina carrera universitària triaria si enginyeria o biologia. Al cap d’unes setmanes el pare de Quima li va proposar una oferta de treball, era una d’un treball on les qualitats de la Quima no eren espremudes al màxim. Ella va respondre que no li interessava, però el pare li va respondre que ja l’havia acceptat i que començava la setmana que ve. A Quima li va entrar un gran cabreix, ja que ella volia realitzar estudis universitaris i trobar una bona feina, però els seus pares no li van permetre. Va ser en aquell que Quima va comprendre que ja no era prioritat pels seus pares i va descobrir una altra diferencia entre ser Quim i ser Quima.
    Álvaro Ponce Hidalgo 1.2

    • Álvaro, aquest plantejament és interessantíssim. Per què no el continues? És digne de ser presentat al Sant Jordi d’enguany! Cal polir el text (eliminar repeticions: degut… degut / ja que… ja que / respondre… respondre; corregir errors com cabreix“cabreig”-). Un cop fet això, pots insistir en la limitació d’horitzons que li representa a Quima haver de treballar en unes oficines, una botiga o en una fàbrica. Pots fer llevar el protagonista al cap d’un temps (mesos, anys?) i reprendre la seva existència com a Quim, ara amb l’oportunitat d’estudiar enginyeria: un futur brillant a les seves mans. I tornar a petrificar Quima com a oficinista o dependenta, amb un matrimoni en perspectiva, arreglat pels pares… Tot un joc de rols i de vides que es creuen, sense arribar mai a tocar-se ni a confondre’s! Ànim! T’ajudaré en el que calgui!

  2. Quim, tenia 12 anys, pesaba que ser home era el millor regal que et podia fer Dèu, ja que en els anys 80 encara hi existia el machisme. Ell, com un nen petit, no hauria de pensar en aquestes coses del machisme dada l’edat que tenia, peró resulta que ell no era fill únic i el seu germà tenia 18 anys i tenia molt bona relaió amb el seu germà. Desgraciadament, Àlvar, el seu germà, era molt machista per influència del pare. Aquest, com li va passar a ell volia influenciar all Quim amb aquest pensament. Al final ho va aconseguir i va fer que en Quim considerès a les dones inferiors als homes. En l’escola, estaven separats nens de nenes. Un dia anant a l’escola va notar una extranya sensació en el seu cos, li van començar a sortir una mica de pits, li feia mal la panxa… en aquell moment no savia que fer ni on ficar-se només volia tornar a casa. En arribar a casa, els pares no savien que li havia passat i el van portar al hospital. Els metges li van dir que no es preocupès, que només era un virus passatger i en tres dies s’en aniria. No li van donar cap tipus de importància i en Qim va passar el dia en el llit. Al dia següent, al llevar-se, es va incrementar el dolor en el seu cos i es va espantar moltísim perque els pits que li havien començat a crèixer però que apenes era notable, ara tenia uns pits com les nenes de la seva classe, i tenia sang al llit. Va estar tres dies sense aparèixer en el col·legi, i els prefessors van trucara a casa preguntant pel noi. La mare, estava realment asustada perquè no volia que el seu fill pasès pel que havia passat ella. En Qium va haver de deixar els seus amics perquè la seva mentalitat no era la de un nen de 12 anys, ja que els demès companys no tenien el pensament que el seu germà li havia adocrinat. Els pares van anar a parlar amb el director de l’escola per contar-li el ue havia succeït. En aquell moment es va adonar que ja no era Quim, era Quima.
    Va començar una nova vida, ja que era una persona nova. Els companys de calsse es van donar conta de que el seu amic Quim no apareixia per l’aula. Va haber de pedir un canvi de classe ja que no li deixaven entrar en la classe dels nens. Quan en casa ja van asumir el panorama, el germà i el pare es van començar a riure’s d’ella. En aquell moment es va adonar que el pensament del seu germà era totalment machista i molt retrògada. Es va sentir molt malament ja que ell encara que fos en poques ocaions, va fer sentir a la seva mare inferior al pare i a ell matiex, i ara, la mare, es l’única persona de la família que està al seu costat.
    En l’escola, va passar d’estudiar, a netejar les escales i a fregar el terra, ja que el director era un home machista i pensava que les dones no havien d’estudiar, només havien de fer-ho els homes.
    Tota la fammília acabava de acceptar d’una manera o una altra que ja no era un noi sinó una noia i que la seva vida havia canviat. Ella no l’acceptava i pensava que era un somni o que en algun moment de la seva vida tornaria a ser del sexe masculí. Però res d’això passaria i ja seria sempre Quima. Poc a poc el seu pensasment anava canviant al mateix temps que el seu físic. Quan va crèixer, va aconseguir que la socientat canviès e seu pensament sent la líder de revolucions. Finalment, en l’any 2003, amb 37 anys, va aconseguir canviar la mentalitat machista de la societat aconseguint també els drets de les dones.
    Mai va contar la seva realitat!

  3. Àlex, celebro que hagis estat el primer a inaugurar la pàgina Quim/Quima al bloc Litecat. El comentari és acceptable: l’argument i l’estructura s’ajusten a la proposta que se us havia formulat.
    Has de vigilar castellanismes com:
    machisme: masclisme,
    dada l’edat que tenia: a causa de l’edat…,
    contar: explicar,
    pedir: demanar,
    Errors ortogràfics com:
    savia: sabia,
    extranya: estranya.
    L’accent del què interrogatiu, encara que sigui indirecte:
    -no sabien què li havia passat.
    Interferències lèxiques com:
    apenes (a penes),
    haber: haver (!)
    es van donar conta: es van adonar.
    L’accentuació tancada, no pas oberta, d’algunes e:
    Déu,
    -considerés,
    créixer,
    -passés.
    L’apostrofació:
    al hospital: a l’hospital,
    de estudiar: d’estudiar.
    Fixa’t en els errors que et remarco, no pas per mortificar-te, sinó perquè puguis estar ben preparat, el dia de demà, per a les proves que et calgui superar. Ànim; el treball ja hi és; ara cal perfeccionar-ne els resultats.

  4. Paula Fernández

    Per desgracia en aquest món hi ha moltíssima diferencia entre home i dona sigui en l’àmbit que sigui.
    Com diu Quima es va adonar d’un gran canvi quan va passar de ser home a dona, es va adonar de que ja no era tan important i que ja no tenia els mateixos drets que abans. Com ja he dit ho pots trobar a qualsevol àmbit, per exemple a l’hora de trobar treball es molt complicat quan ets dona, en el cas de l’home quan li fan una entrevistes li podem preguntar les coses comunes de les entrevistes, però a les dones primerament pregunten si estan mantenint una relació i en cas afirmatiu, pregunten si tenen pensat tenir fills aviat, si algunes d’aquestes preguntes es un si, sense mirar el currículum i sense pensar-ho dues vegades directament la descarten. En aquest àmbit també hi ha un tema que no tothom es fixa , si ens fixen en treballs de guarderia o educació infantil el mes comú es veure tot dones i cap home, és a dir, ja donen per suposat que qui es te que fer responsables dels nens han de ser dones, i com aquestes en l’àmbit professional i han mil. Relacionat amb aquest tema també es diu que segons quins treballs la dona no ho pot fer per tema de força, per que un home es més fort que la dona.
    En l’àmbit familiar no sempre es igual , però normalment es diu que la dona es qui ha de fer totes les tasques domestiques i cuidar dels nenes mentre que l’home va a treballar.
    En l’àmbit sentimental també passa bastant que si per exemple l’home es deslleial a la dona amb un altre o alguna cosa d’aquestes li duien que es el millor i tot be, però si es al cas contrari i ho fa una dona l’insulten pel simple fet de ser dona. També es molt típic que diguin que les dones ploren molt, però que els homes no poden plorar ja que diuen que això es mostrar-se dèbil i la gent pot atacar-li, es impressionant que pel simple fet de que un home expressi els seus sentiments diguin que són dèbils.

    • Paula, comença a ser hora que controlis:
      -concordances singular / plural: una entrevistes, algunes d’aquestes preguntes es un si
      -accent “és” (verb “ser”)
      -pronom de CI: li / els
      -“tenir que” incorrecte
      si / sí

  5. Crec que tots estem d’acord en que ser i exercir com a dona en el món és diferent a viure en clau masculina; tant avui dia com en èpoques passades.
    Aquesta diferencia té el seu orígen a la divisió sexual del treball ja que cada sexe té més facilitats per portar a terme una tasca o una altra. Més endevant, es calcula que amb l’arribada del neolític, apareixería el gènere. Com socialment no s’esperava el mateix d’una dona que d’un home, a la nova societat (on la estructura familiar i la forma de produir havien canviat
    ) ambdós sexes van començar socialitzar en conseqüència i per tant, la dona (a la qual s’associaven aspectes com la emocionalitat, la bondat, la tranquilitat…) va quedar subordinada al l’home (al qual s’associaven aspectes com la intel·ligència, la força, la valentia…).

    Aixòt va donar pas a que la majoria de dones, al llarg de la història patissin el que es coneix com a doble opressió: perquè fins i tot aquelles dones de classes benestants, eres oprimides per la seva condició femenina. Això ho podem veure amb la filosofa Hipàtia, Christine de Pizan, Olympe de Gouges i la catalana Caterina Albert. Totes tres d’èpoques diferents, de classes privilegiades però que el seu destí va estar marcat per ser dones.

    Concretament a la novela quim quima, el context polític de la qual era lala part final de la dictadura franquista (dictadura que era ultra-catòlica), suposo que es pot veure clarament ja que recordem que Franco va dir “El niño mirará al mundo, la niña mirará al hogar”. Ja ens podem imaginar que, tot i ser al segle XX el patraircat seguia sent bastant present. I no només el patriarcat, si no les tortures i la repressió a les propies dones que s’havien oposat a la insurreció i havien lluitat per la llibertat. Sobretot a les zones rurals, el que es feia era rapar-lis els cabells i obligar-les a ingerir oli de ricí que els provocava diarrees constants alhora que eren passejades pels principals carrers de les ciutats “alliberades” pel bàndol nacional.

    I es que, exceptuant uns casos comptats, si agafem a les dones, siguin de l’edat que siguin, de la època històrica que sigui i de la nacionalitat que sigui, podem veure que hi han certs aspectes que pateixen per igual com la pressió estètitca o el treball reproductiu, per exemple.

    Per resumir i que això no sigui massa pessimista, només ens queda lluitar per la vertadera emancipació femenina, per a poder deixar totes aquestes qüestions al darrere i poder ser capaces de desenvolupar-nos completament com a persones.

    • Força ben treballat, Paula, el teu text. Ara bé, hauria estat interessant que despleguessis, ni que fos sumàriament, els casos de les dones que esmentes, per il·lustrar les diferències entre gèneres. També hauries pogut concretar les diverses formes d’opressió que s’acarnissen sobre les dones: la pressió estètica, el treball reproductiu

  6. POSAR-SE A LA PELL DE CADA GÈNERE:

    Des de sempre la humanitat ha estat dominada per la força del sexe contrari però cada vegada més dones s’estan rebel·lant per aconseguir formar part del domini del món.
    Aquesta rebel·lió es deu a que mai no ens hem posat a la pell de cada gènere perquè des de sempre els homes s’han cregut que són els amos del món i no han contemplat la existència d’altres éssers que no són homes.
    Aquest rol que adopten els homes es deu a l’educació que es rebia antany on es menyspreava el sexe contrari titllant-lo de feble.
    Jo crec que els problemes de gènere que avui dia hi ha es deuen a que l’educació no ha estat capaç de posar en el seu lloc a cada gènere sinó que ha beneficiat a un i han deixat de banda a un altre.
    Quan em refereixo a beneficiar a un sexe i no a un altre és que sempre s’ha beneficiat a l’home per la seva capacitat biològica i mental d’adaptar-se al medi cosa que les dones suposadament no tenim, sempre s’ha pensat que les dones són més sensibles i intuïtives.
    La reflexió que fa Maria Aurèlia Capmany sobre els gèneres a “Quim/Quima” em sembla molt adequada perquè mai hem pensat què senten ambdós sexes per separat i que mai els homes han hagut de lluitar per tenir un lloc a la societat.

    Com a conclusió penso que tots hauríem de posar-nos a la pell del gènere contrari per tal de millorar la convivència.

    • Correcte, Maria. Hauries d’esmenar la fórmula expressiva es deu a que; cal emprar es deu al fet que, és a causa de, etc. Potser hauria estat bé que aquesta capacitat d’empatia que reclames, situar-se en la pell de l’altre sexe, l’haguessis posada en pràctica en el teu discurs, fent l’esforç de contemplar el món amb mirada masculina i amb mirada femenina, alternativament, per constatar-ne la diferència.

  7. Les dones al llarg de la història han estat sempre relegades a un segon pla i han estat els homes els que han estat considerats superiors en gran part dels aspectes de la vida i durant molts anys han dominat les dones de tal forma que es podia observar clarament una gran desigualtat entre els dos sexes.

    Aquesta desigualtat limitava la llibertat i els drets més bàsics de les dones que durant molt de temps no van tenir dret a votar ni a decidir el camí del seu futur a causa de les traves que s’imposen per una societat masclista que no dóna les mateixes facilitats a les dones que als homes i no els hi deixen l’oportunitat de demostrar que poden fer gairebé qualsevol treball amb un rendiment igual o superior al d’un home.

    Avui dia, s’estan duent a terme cada cop més protestes feministes per tal d’aconseguir la igualtat de gèneres i posar fi a la discriminació que pateixen les dones només pel fet de ser dones i que gran part de la societat accepta ho considera una pràctica normal i habitual i no li donen la importància que mereix la situació.

    A la novel•la de Maria Aurèlia Capmany Quim, Quima reivindica la gran desigualtat entre els dos sexes i ens explica com Quim s’adona que és una dona en perdre la sensació de ser important i ens diu que aquest canvi d’estat d’ànim pot ser desolador.

    Aquesta reflexió em sembla molt encertada, ja que moltes vegades no es té en compte com es pot arribar a sentir una dona en una situació de desigualtat al no sentir-se important sinó més aviat inferior a un home.

    Com a reflexió final crec que totes les societats de forma conjunta haurien de fer esforços per fer acabar la discriminació de les dones i els pensaments masclistes, ja que mereixen els mateixos drets i llibertats que els homes.

    • El discurs és correcte, a grans trets; ara bé, recolza en tòpics, i s’empara en la mateixa reflexió del protagonista de “Quim, Quima”. Podries haver anat més a fons en la teva argumentació.

  8. Com ja sabem, en aquest món en el qual vivim avui dia, i en el que vivíem fa uns anys, la posició de la dona s’està reconeixent cada cop més, però fa uns anys, els homes eren els que decidien, i el que feien les coses.
    Això va canviant amb el pas del temps, abans els homes no es posaven a la pell de les dones, sinó que només es pensaven que estaven ells al món, i que les dones no servien per res. Els homes es creien que eren un ésser superior al de les dones, però això va canviar, gràcies a una manifestació multitudinària de dones, el dia 10 de juliol de 1918 a Barcelona, amb el fi de lluitar pel reconeixement dels drets de la dona.
    Jo penso, que tot això ha sigut provocat des de fa anys per l’educació que li donaven els pares als seus fills, ja que si hi hagués tingut una educació digna i de respecte davant altres sexes, avui dia no hi hauria ni la meitat de coses que passen. S’ha tingut durant molt de temps la figura de l’home, i el de la dona ha sigut apartat i deixat de banda, només per ser d’un sexe que per a ells és inferior.
    Ara, encara en podem trobar una desigualtat en el treball, com per exemple, que en una mateixa feina un home guanya més que una dona. Podem trobar una classificació d’oficis pel sexe, per exemple, en els treballs de cures, de cuidar a nens, … Sempre hi treballen dones, i en treballs com pilots, caps d’empresa, mecànics, … Són homes.
    I per últim, el que fa a la reflexió de Maria Aurèlia Capmany davant “Quim/Quima”, penso que el fet de veure a les dues parts, ens fa veure la vida de cada persona, segons si ets home o dona, i com podem observar els homes quasi mai han hagut de buscar un lloc en la societat.
    Pel que és a la conclusió, crec que hauríem de pensar més en les dones i en el que està passant al món, encara que hi ha hagut un canvi des de que es va fer la primera manifestació l’any 1918.

    • El conjunt de la redacció és prou correcte, Albert. Ara bé, penso que podries haver concretat una mica més en què consisteix el guany que ha beneficiat les dones, després de la manifestació de 1918. Segueix treballant per la coherència del teu discurs.

  9. Nayara egea ruiz

    Posar-se a la pell de cada gènere:

    Desde el passat fins a la actualitat, el gènere femeni ha estat dominant per el gènere masculi. Aquesta dominació ha estat perque cap dels dos gèneres s’han posat a la pell del altre. Els homes no són capaços de entendre a les dones. Les dones ens hem posat d’acord i hem creat moltes rebel.lions per fer entendre que no som pas febles i que les dones també som capaçes de dominar el món. Avui en dia, l’educació que exerceixen els pares als nens també influeix, ja que desde ben petits, ja se’ls hi ensenyen que els nens el seu color és el blau i que amb les joguines que han de jugar són els cotxes , i les nenes tot el contrari, el seu color és el rosa i les seves joguines són les cuines. La reflexió que fa Maria Aurèlia Campany , quan diu “La primera cosa per la qual va notar Quim que ja no era un home….. és que va perdre del tot aquella impressió de ser important. Aquesta reflexió que fa, la veig correcte ja que penso totalment igual, que no per ser home ets més important.
    Jo com a dona penso que ens hauríem de valorar tan als homes com a les dones, i deixar-nos de que sí són més forts i nosaltres més dèbils. Com ja he dit si ens valorem, la convivència milloraria.

    • Nayara, tot i que prens el pensament del protagonista com a punt de partida, no el llegeixes correctament. La reflexió de Quim apunta un seguit de pèrdues que s’esdevenen amb el canvi de sexe. Tu apostes per “posar-se a la pell de l’altre”; és a dir, portes l’aigua al teu molí, sense deturar-te a fer anàlisi del que suggereix el fragment. La resta és una mica tòpic, no et sembla?

  10. Cristina Pomares

    He escollit fer una reflexió argumentada sobre les dificultats de ser i exercir com a dona.
    Bé, al principi de la història (prehistòria) la dona tenia un gran paper,
    millorava la qualitat de vida. No hi havia discriminació en el gènere, només en el status social i el tipus de treball. Tampoc hi havia activitats en las que eren concretament per homes i altres que eren concretament per dones.
    Més tard, la dona va anar perdent el seu paper fins arribar al punt de què se li prohibia participar en la política i estava destinada a ser una esposa perfecta, asseguradora de la llar i el benestar familiar. Com exemple, Aristòtil creia que la dona tenia un cos feble i menys bonic i que només servia per fer el paper de mare. Durant el llarg de la història, la dona només ha tingut una educació molt bàsica, ja què treballava al camp o de serventa. Sempre ha hagut d’obeir, o bé al seu pare o (s’hi s’han casat) al seu marit. Va començar a ser inferior fins al punt de què s’unien a convents per inferioritat.
    En l’edat Mitjana van aparèixer dones significatives: Clotilde i Joana d’Arc.
    Uns segles després, el seu paper va augmentar on van poder aprendre a llegir, escriure, la doctrina cristiana… Però aquest augment del seu paper només s’hi van poder beneficiar les dones de la noblesa, les privilegiades. Les que no eren privilegiades, seguien fent les tasques del camp i les tasques domèstiques.
    Ja en l’edat contemporània, la dona va començar a reivindicar-se i hi havia donat grans pasos en la seva evolució, encara que en el cas dels salaris no s’havien fet canvis. Es va poder incorporar en el treball com per exemple, en les fàbriques.
    Durant totes aquestes èpoques la dona ha tingut moltes dificultats per demostrar que era igual que l’home, per poder aconseguir una feina que es mereix, per deixar-se de sentir-se inferior, etc
    En l’actualitat, encara no s’ha resolt aquest problema, la dona encara troba molt complicat que la puguin veure igual que l’home. Sobretot el gran problema que no s’ha solucionat, el dels salaris. La dona en comparació amb l’home cobra entre un 15-30% menys.
    En conclusió, la novel·la de María Aurèlia Capmany “Quim, Quima”, representa com es considera en la societat passada fins ara (des de la prehistòria fins l’actualitat) a la dona, en qualsevol situació, no només del treball, sinó se la veu inferior en qualsevol tasca que vulgui fer. I el fet de què es pugui veure el canvi de perspectiva del món de ser home i dona és una manera de veure de com es passa a ser important a ser “res”, o més ben dit, no tenir importància. És una gran obra on ho exposa d’una forma molt clara.

    • Cristina, fixa’t en aquestes expressions, extretes del teu comentari:
      Tampoc hi havia activitats en las que eren concretament per homes
      Durant el llarg de la història
      el seu paper va augmentar on van poder aprendre a llegir (el paper augmenta, el paper és un lloc?).
      T’adones de la incoherència tant gramatical com semàntica d’aquestes fórmules? Per què no n’utilitzes d’altres de més clares i menys equívoques?
      Tampoc hi havia activitats que fossin concretament per a homes
      Al llarg de la història
      el seu paper va guanyar importància, i se’ls va permetre aprendre a llegir
      No són mai correctes les expressions fins al punt de què, ja què. El pronom què només té valor interrogatiu o bé relatiu (amb un nom com a antecedent).
      El contingut és mitjanament correcte, però el revestiment, molt inapropiat!

  11. Jonathan Cuevas

    En aquest món en el que vivim i en el que vivíem fa anys, els drets de la dona s’estan reconeixent cada cop més, però fa uns anys, els homes eren els que decidien, i el que feien tot.
    Sempre s’ha pensat que les dones són el sexe dèbil i que no podien fer coses que els homes si, sempre han estat limitades a fer coses que qualsevol persona hauria de tenir el dret, això s’entén quan era un temps en el que no es tenia molt coneixement i pot ser tenien una idea diferent de la dona a qual quedava subordinada al home i és dedicaba a fer tasques a casa mentres l’home es passaba el dia fora treballant, però en els temps en els que hi estem encara es conserven moltes coses en les que la dona no té el mateix dret que l’home ja que un exemple clar es en el treball on l’home per fer el mateix cobra més i pot aconseguir un lloc superior.
    El que vol Capmany i la majoria de dones és que tot sigui igual tan per uns com per altres i això es el que defen el feminisme, això en els temps de Capmany estaba molt castigat ja els homes no volien que la dona fos igual o superior, però la manifestació del dia 10 de juliol de 1918 en el que desprès d’un dur hivern el carbó va ser el que va encendre la revolta de les dones aquell gener de 1918 ja que el seu preu era molt elevat. El dia 10, una barcelonina en ple barri de l’actual Raval decideix penjar un cartell convocant les dones per marxar fins a Govern Civil i exigir una baixada del preu del carbó. Es diu Amàlia Alegre i acaba d’endegar una protesta que l’acabarà superant i radicalitzant-se, que serà exclusivament de dones fins al punt que faràn fora els homes que vulguin sumar-s’hi i que durarà 16 dies fins a la declaració de l’estat de guerra.
    En conclusió penso que els problemes de gènere que avui en dia n’hi han es deu a que l’educació encara és una mica retrògrada encara, ja que no ha estat capaç de ensenyar que no hi ha diferències entre uns i altres en comptes de beneficiar al homes en diferents aspectes i que hauríem de solucionar això de alguna manera.

    • Jonathan, fes atenció a aquests punts:
      en el que vivim i en el que vivíem: en què / en el qual
      no podien fer coses que els homes sisí podien fer
      qualsevol persona hauria de tenir el dret: … de fer
      subordinada al home i és dedicaba a fer tasques a casa mentres l’home es passaba el dia: a l’home / es dedicava / mentre / passava
      en els temps en els que hi estem encara: en els temps que vivim
      tan per uns com per altres i això es el que defen el feminisme: tantdefensa
      estaba: estava (!!!)
      els problemes de gènere que avui en dia n’hi han es deu a que l’educació: hi hasón a causa que l’educació…
      al home … de alguna manera: APOSTROFACIÓ (!!!) a l’homed’alguna manera

      Quan treguis informació d’algun lloc, has de citar la font, com és el cas del paràgraf sobre la revolta de les dones a Barcelona, el 1918:
      https://www.eltemps.cat/article/3366/la-revolta-de-les-dones-barcelona-1918

      Tingues present les remarques que et faig per a les proves que hagis de passar a partir d’ara. Millora i perfecciona la teva expressió escrita; serà una bona carta de presentació.

  12. La situació de la dona ha anat canviant vers el temps. En el passat, l’home estava recongut com a un ésser superior, per així dir-ho, ja que eren els únics que tenien drets i més privilegis que la dona, per no dir que aquestes no tenien gairebè privilegis. Per tant, com l’home ha estat sempre per davant de la dona, han tractat com a inferiors a aquestes i mai les han escoltat ni lis han donat cap oportunitat. Tanmateix aquesta situació va canviar, gràcies a una manifestació de les dones, el dia 10 de juliol de 1918 a Barcelona, amb el fi de lluitar pel reconeixement dels drets de la dona. Amb el pas del temps, la societat ha anat evolucionant i les dones han aconseguit sortir endavant formant revoltes i manifestacions per fer entendre que no son objectes i que les dones tambè poden ser com els homes i tenir els mateixos drets.
    La reflexió que fa Maria Aurèlia, quan diu “La primera cosa per la qual va notar Quim que ja no era un home” significa que va perdre del tot aquella superioritat i va deixar de sentir-se home. Aquesta reflexió, per mi és correcte perquè penso que no per ser home ets més important o ets millors que qualsevol altre. Per tal de reconeixer la igualtat entre tots, tant les dones com els homes han de posar-se d’acord i reflexionar sobre els actes de que cadascú.

  13. Des de sempre la dona ha estat sotmesa a l’home, és per això que la Quima diu que és desolador no sentir-se important, perquè quan ets dona deixes de ser capaç de prendre les teves pròpies decisions, de tenir les teves pròpies idees, perquè l’home les decideix per tu. Et quedes en un pla secundari i només serveixes per tenir fills i cuidar de la casa.

    Aquest ha sigut el nostre paper al llarg de la història, això és degut a que des de ben petits els nens i les nenes reben una educació diferent, les joguines de les nenes són nadons i instruments de neteja, en canvi les dels nens són joguines sobre activitats a l’aire lliure o oficis “d’home” com les pilotes, bicicletes o eines de joguina. A més, durant molts anys els nens i les nenes anaven a escola separats, en el cas que anessin les nenes, i aprenien coses diferents. Però no només això, les noies no podien cursar estudis secundaris. D’aquesta manera els homes aconseguien que les dones fossin unes ignorants i que fos més fàcil que es sotmetessin a ells. Però aquesta no és la única raó per la que la Quima ja no és el centre del món, les religions deixen a la dona de banda perquè no la creuen capaç de viure sense un home al costat, de fet, a la religió cristiana es diu que la dona va sortir d’una costella de l’home, donant a entendre que sense l’home la dona no podria ni existir. En el marc de la societat queden marginades a casa, és per això que la gran majoria de persones il·lustres són homes.

    Per sort, després de la primera guerra mundial s’ha produït un canvi. Durant la guerra la dona va començar a treballar perquè no hi havien homes que ocupessin les fàbriques, això va provocar que quan es va acabar la guerra les dones no volguessin deixar de treballar perquè no volien deixar anar la independència que havien aconseguit i van aparèixer les sufragistes exigint el dret a decidir femení.
    Des de llavors, les dones hem estat lluitat per la igualtat de gènere; hem aconseguit moltes coses, però encara ens queda un llarg camí per endavant.

    • Bon comentari, Rut, ben estructurat i ben expressat. Has entrat en el detall d’algunes de les causes que són a l’origen de la discriminació de la dona (educació, rol familiar…).

  14. Actualment, en el món el que vivim, no podem trobar una igualtat de genere entre els homes i les dones en molts aspectes.
    Des de fa molt de temps la imatge de la dona ha estat vista amb inferioritat. Sempre la dona havia estat vista com a la dèbil de la parella, pensant que no podia ser tant intel·ligent com ho podien ser els homes i que no podien fer els mateixos treballs que ells, per això no disposaven de l’opció de aconseguir grans càrrecs en les empreses.
    En altres èpoques, la seva inclusió en el món laboral podia ser difícil perquè es considerava que la seva feina estava a dins de casa. Gairebé sempre la dona era vista com la que es quedava a casa cuidant dels nens i fent d’ama de casa, ja fos cuinant com cosint. Aquesta idea era originada principalment en l’educació, ja que ideologitzaven a la gent de ven petita com a que la dona mai podia ser igual a un home en cap aspecte.
    Avui en dia això no és tan intens com antany però podem seguir veient que hi han afectes d’aquesta ideologia passada en diferents àmbits, com pot ser en el laboral tenint els homes un sou mitja més alt que les dones o llocs de feina destinats principalment als homes (militars, transportistes…). Fins i tot hi ha països en els que la dona ha de necessitar el consentiment del seu marit per poder fer algunes coses com sortir al carrer o conduir.
    En la novel·la, Quim ho té tot però ho perd en quan es torna Quima, que sent que deixa de ser important i passa més desapercebut

    Per concloure jo crec que l’esser humà, com gairebé sempre ha anat evolucionant a millor i superant els obstacles que han anat passant, i en aquest cas no serà diferent. La dona pot ser molt millor que l’home si rep el suport necessari, sense permetre que pugui ser negada de qualsevol cosa.

    Ara mateix, no se la tindria que considerar sexe dèbil. La majoria de dones treballa, cuida de la casa i la família, i s’encarreguen de molt més, aleshores han de ser fortes per arribar a tot.

    • Joel, has de controlar aspectes com: ben (bien) / ven (vendre); efectes (conseqüències) / afectes (vincles d’estimació). L’expressió “ser negada de qualsevol cosa” resulta ambigua i és incorrecta; per què no optes per “no se li pugui negar res / que res no li sigui negat”? Revisa els teus escrits amb mirada crítica.

  15. Laura Rodríguez

    EL “GÈNERE DONA”
    La dona és la protagonista d’una lluita constant al llarg de tota la historia que encara és present en ple segle XXI. Una lluita per la igualtat, pel respecte i pel reconeixement que ens mereixem.
    Els rols de gènere és un dels principals complexes que determina la nostra societat. Una societat arcaica, masclista i corrompuda per una tradició i un pensament irracional que considera inferior a la dona respecte l’home, el gènere suposadament “superior”.
    És indiscutible el fet que els homes, tradicionalment, han gaudit de privilegis, reconeixements, oficis de prestigi, etc. dels quals les dones hem estat privades pel simple fet de pertànyer al sexe femení.
    A qui podem culpar de tot això? On està l’origen d’aquest pensament masclista que ha imperat i impera en el nostre dia a dia, el de les dones? Bé, seria molt difícil i poc encertat reduir-ho tot a un culpable. Des del meu punt de vista són molts els factors que hi influeixen i m’agradaria destacar-ne un: la religió. Concretament, la religió cristiana, des del moment en que déu crea la dóna, ja ens la presenta com a una part de l’home i se l’acusa de pecadora. L’església ha procurat sempre reservar a la dona les feines relacionades amb la llar, la família i els fills. Ha intentat silenciar-la, mantenir-la submisa i ignorant, al servei dels homes.
    Maria Aurèlia Campany ho tenia molt clar això. Ella veia i era conscient que existia i existeix una discriminació de les dones que hem estat privades de drets, de llibertats, de càrrecs polítics o càrrecs importants, que durant molt de temps se’ns ha privat d’una educació digne i no hem pogut accedir als mateixos estudis que els homes. Per això ho deixa ben clar en la seva obra “Quim, Quima” on Quim, en passar de ser home a ser una dona, perd la seva importància, i diu: “La major part dels malhumors del gènere dona deriva de tenir constància, però no acceptació, d’aquest fet” i això és ben cert. Per aquest motiu, fets històrics com la Primera Guerra Mundial van donar l’impuls que necessitàvem les dones per trencar amb les cadenes que ens reprimien i reclamar els nostres drets en fer-nos notar i demostrar que som necessàries en aquesta societat per tal que pugui prosperar.
    En el camp de la ciència es pot veure clarament aquesta discriminació cap a les dones i per això m’entretindré una mica enfocant-hi la meva reflexió. Personatges com Hipàtia d’Alexandria (considerada la pionera en la historia de les dones en la ciència) van morir pel fet de ser dones intel•ligents que no es van conformar amb el paper que se’ls havia reservat i per tenir la curiositat i les ganes de conèixer, de saber. Hipàtia va ser una filòsofa, matemàtica, astrònoma i professora (entre altres coses) que va fer grans aportacions a la ciència i va morir apedregada en mans de cristians. És realment trist que els grans científic que històricament han rebut un reconeixement i que els noms dels quals són coneguts per tothom siguin majoritàriament homes, no pas perquè les dones no siguin prou intel•ligents o capaces de pertànyer a aquest món, sinó perquè se’ls hi ha impedit i han estat silenciades.
    Fins i tot en el camp de la cuina (teòricament reservat a les dones que són qui “han de cuinar”) els cuiners de renom i més guardonats són homes, la qual cosa pot semblar fins i tot ridícula.
    La escletxa salarial és encara ara un altre gran problema i això també ha afectat a les dones pensionistes que, per culpa d’haver rebut salaris més baixos, ara reben pensions menors que les dels homes i, conseqüentment, moltes es veuen obligades a dependre del seu marit o de la seva família.
    En els últims segles hem aconseguit grans avenços gràcies a la incessable lluita que, tot i ser protagonitzada per les dones, també ha estat (i així ha de seguir sent) recolzada per tots aquells homes amb sentit comú, amb una ment oberta, que tenen clar que aquesta tradició masclista és cosa del passat i que el futur només és possible si s’aconsegueix la igualtat entre homes i dones en tots els aspectes.
    Aquí també hi trobem un altre problema i és que, sovint, es confon el significat i l’objectiu del “feminisme”. El feminisme no vol la superioritat de la dona respecte l’home, el feminisme busca la igualtat i, per tal que això sigui possible, cal primer una revolució i una reclamació dels drets i els privilegis dels que la dona no gaudeix.
    En fer tota aquesta reflexió jo arribo a una clara conclusió: la solució recau en l’educació i la conscienciació de la necessitat de canvi.
    Les noves generacions han de néixer en un entorn i en una societat on no hi hagi desigualtats de gènere; on les dones i els homes cobrin els mateixos salaris per les mateixes feines; on les joguines dels nens i nenes petits siguin iguals per a tots i no de color rosa per uns i per als altres de color blau; on la publicitat no utilitzi a la dona com a un objecte sexual o com a una propietat i que deixi de reservar la dona a les feines de la llar i a cuidar els fills exclusivament.
    Tot això és possible i, personalment, crec en un futur on la dona sigui lliure i igual als homes i, si algú ho dubta o té la intenció d’impedir el progrés d’aquest canvi, ha de tenir clar que és inevitable i que juntes ho aconseguirem. Perquè som les netes de les “bruixes” que no van poder cremar i no ens rendirem.

    • Molt bon comentari, Laura. Estructura i contingut excel·lents. Encertada l’al·lusió a Hipàtia per il·lustrar la teva reflexió, i també la invocació a les bruixes del final del text (potser hauries pogut “explotar” el filó d’aquesta referència a les dones condemnades per la seva “heterodòxia”). Intressant, també, la distinció entre significat i objectiu del moviment feminista.

  16. Quan en Quim convertit en Quima va sortir per primer cop al carrer es va sentir diferent de com es sentia abans. Quan va anar a jugar amb els seus amics, aquests van començar a riure perquè com era una nena, es creien que eren superiors a elles i que tenien el dret de dir tot el que volien a les dones. La Quima, indignada, va contestar a les burles dels nois. Tots, quan van veure que una dona contestava a uns nois, es van escandalitzar. Per fi, en Quim, amb el paper de Quima podia entendre com era la vida de les dones i com patien per estar sota el domini del homes.
    Al dia següent, convertit un altre cop en Quim, va començar a comportar-se diferent amb les dones, i les ajudava a aconseguir una igualtat davant dels homes, cosa que creia molt important.
    Després de la seva experiència de Quima, va creure amb molta força el que diuen de que darrere de cada gran home hi ha una gran dona. En Quim va intentar estendre la seva idea d’igualtat d’homes i dones, però es va trobar amb una dues gran oposició: una oposició d’homes que havien estat educat amb la idea de que les dones estaven per fer el que ells volien i manaven, i una oposició de dones que estaven educades amb la idea de que elles estaven per satisfer a l’home i fer-se càrrec del nens i de la casa.
    Quan en Quim va passar a l’època actual, va veure que la situació seguia igual, que s’havia avançat una mica en aquesta lluita contra la igualtat de sexes. No podia creure que després de tant anys, les dones seguien per sota dels homes. En Quim va continuar amb la seva funció de buscar la igualtat entre homes i dones en el moment actual. Va anar a escoles i a oficines per poder conscienciar a homes i dones. Ell espera que en un futur pugui veure la igualtat i pugui deixar de fer el seu treball de conscienciar a la gent.

    • Judith, valoro el fet que hagis optat per fer un relat; tanmateix, hi manca un veritable nus. Més enllà de la bona voluntat del protagonista, que assumeix bondadosament i amb gran dosi d’idealisme la causa del feminisme, no trobo veritable conflicte que calgui resoldre.

  17. Avui dia la figura de la dona s’està valorant bastant més que antigament. La dona ja no ha d’amagar-se per fer coses, ja pot treballar amb una certa lliberta que tots mereixem avui dia i antigament. Ja no són els homes el que decideixen per tot ara nosaltres tenim veu i vot per poder fer coses. S’ha tractat el símbol de la dona d’una manera feble i que no es capaç de fer el mateix que fan els homes, però tot en tenim dret a fer i desfer el que volem.
    El que volia Maria Aurèlia era una justa igualtat per a totes les dones, cosa per la qual defensa el feminisme. Es per això que el dia 10 de juliol de 1918 es va donar a terme una manifestació, manifestació la qual acabarà tenint tot un efecte sobre els homes.
    La conclusió d’aquest breu comentari es que avui dia els problemes que es tenen sobre el gènere es per el simple fet de l’educació que rep la gent dia a dia a casa seva, perquè encara que actualment la dona sigui molt més valorada que abans queda gent que segueix pensant que les dones s’han de quedar a casar fer les tasques de casa i els homes són els que han de portar els diners a casa.

    • Laia, no es “tracta el símbol de la dona d’una manera feble”, senzillament, “la dona és considerada més feble que l’home”. D’altra banda, tampoc no “es dóna a terme”, sinó que “es duu a terme” una manifestació. Els problemes no “es tenen sobre el gènere”; simplement “hi ha problemes de gènere”, i ja està. No compliquis les coses, i expressa’t amb claredat.

  18. Tal com es diu en el paràgraf la dona sempre ha estat menyspreada, pel fet d’haver nascut dona, i tot i que avui en dia el feminisme s’ha expandit molt, això continua passant, com es pot veure quasi diàriament en notícies sobre violència de gènere, sous més baixos de les dones en el mateix lloc de feina que un home…
    Des de petits ja s’educa als homes de diferent manera que les dones, per exemple, quan neix un nen, s’acostuma a fer regals de color blau i si és una nena de color rosa; a l’hora de jugar, als nens amb cotxes i les nenes amb nines; amb les tasques de la llar, que normalment ha de fer la dona; a l’hora de treballar, hi ha moltes feines que prefereixen un home encara que la dona estigui igualment preparada i capacitada que l’home; entre altres. Aquesta diferència ha existit sempre, antigament, quan es donava molta importància a les guerres, els soldats eren homes, quan es tenia un nadó, es preferia tenir un nen primer per tal que fos l’hereu un home i no una dona.
    A altres països, el masclisme està molt més present, aquells països on fins, fa no més d’un any, no deixaven conduir a les dones, pel simple fet de ser dones; països, incloent-hi el nostre, on l’adulteri per part d’home és com una fita, però per part de dona és un deshonor; a algunes religions que hi ha llocs de culte pels homes i uns altres per les dones; malauradament, es poden posar tants exemples, que no tindríem prou espai per escriure’ls.
    La societat al llarg dels anys ha anat evolucionant, però encara no és suficient, encara queda molta feina per fer, per tal d’aconseguir una societat que entengui que tots som persones per igual, que pel simple fet de néixer home o dona, no hi ha cap raó per discriminar ni per pensar que un gènere és superior a l’altre.

    • Força correcte, Neus. Hi ha alguns aspectes gramaticals que cal resoldre, com el règim de preposicions, en el marc d’una oració composta (“als nens amb joguines… i a les nenes amb…”). Està bé que hagis il·lustrat el teu discurs amb casos concrets.

    • Força correcte, Neus. Hi ha alguns aspectes gramaticals que cal resoldre, com el règim de preposicions, en el marc d’una oració composta (“als nens amb joguines… i a les nenes amb…”). Està bé que hagis il·lustrat el teu discurs amb casos concrets.

  19. La primera cosa per la qual va notar Quim que ja no era un home sinó una dona, és a dir, que ja era Quima, és que va perdre del tot aquella impressió de ser important. Segons com es miri, aquest nou estat d’ànim que consisteix a acceptar que no ets el centre del món pot resultar desolador. La major part dels malhumors del “gènere dona” deriva de tenir la constància, però no l’acceptació, d’aquests fets.
    Prenent consciència de la nova situació en la qual es trobava, Quima, qui encara es trobava en un estat de xoc, en què havia d’assimilar una nova aventura, un nou començament, una vida completament diferent de la que estava acostumada, es va aixecar del llit amb un cert estat d’amnèsia, com si aquella transformació li hagués consumit tot. Malgrat això, va decidir tirar endavant.
    Posant-se a pensar sobre el seu anterior canvi, va descobrir que no recordava res, l’únic record que tenia, dels 35 anys que portava en aquest planeta, era la seva missió, la d’arreglar les diferències entre els homes i les dones. En aquell moment, per Quima tot era nou, com si hagués acabat de néixer, però aquest fet no va ser un impediment per seguir endavant amb la seva missió.
    Havent finalitzat el seu esmorzar, molt senzill la veritat, ja que a causa de l’estat d’amnèsia li havia desaparegut la gana, va decidir-se en sortir a investigar el mon en el qual es trobava, o això és el que ella volia creure, perquè des d’un punt objectiu no havia canviat res.
    Es trobava a la plaça del mercat, havia recorregut menys d’un kilòmetre quan va decidir a asseure en un dels molts bancs que tenia a prop seu. Va observar tot el que passava al seu voltant, la forma de jugar dels nens a pilota, les converses que es tenien les mares mentre vigilant els fills, la pressa que portaven els homes que tornaven al treball. Aquestes observacions la van fer entrar en un estat de còlera, fet que li va desbloquejar una sèrie de records, encara parcialment borrosos, però que s’anaven aclarint a mesura que veia més situacions com les anteriors, en les que la dona era inferior a l’home.
    A conseqüència d’aquests records, el plantejament de Quima sobre la nova vida va prendre un canvi radical. Va decidir dedicar-se completament a criminalitzar tota aquella acció masclista, que alguns feien perquè eren els costums de l’època, i que d’altres les generaven perquè ho creien de veritat.
    Quima va decidir començar per les escoles, un dels hipocentres del masclisme. Per tal de demostrar-ho va dirigir-se cap a una de les escoles de la seva ciutat natal, Barcelona, Allà va descobrir que les escoles estaven diferenciades per els sexes, i que les dones tenien un pla d’estudis diferent que els homes, on s’havien desaprofitat moltes ments brillants, per tan sols el fet de ser dones.
    Parlant amb les alumnes, Quima va adonar-se de que les estaven educant per fer les feines de la llar, com cuinar, planxar, netejar, i en el cas de que tinguessin fills, dedicar-se a la seva educació. A més a més, li va cridar l’atenció la situació d’una noia, aparentment la més madura de la seva promoció, en va compartir uns minuts, a grans trets li va cridar l’atenció la seva intel•ligència, i la seva forma de pensar, fet que a Quima li va generar un satisfacció i un disgust casi simultàniament.
    Havent sortit de l’escola, va plantejar-se nombroses situacions de protesta, de les que es va acabar decantant per la lluita en les escoles. Se li van plantejar nombrosos problemes de com afrontar-ho. Tenia por de la repressió, no per ella que estava obsessivament compromesa amb la lluita sinó per les alumnes, que serien carn de canó del engranatge d’un poder copat per els homes. Es va adonar de la feblesa, de la indecisió, del adoctrinament constant a moltes generacions de dones i en aquell moment va saber que la solució no sortiria de la lluita sinó de la resistència, de l’educació persistent en la igualtat i no d’un enfrontament directe. Aleshores es va adonar del seu poder, molt mes intel•ligent i savi que els de tots els homes que havia conegut i als que havia vençut mai per la força sinó per l’astúcia.

    • Bon relat, Ignasi. Tanmateix, el text manca d’autèntic nus. Més enllà de la presa de consciència de Quima, la protagonista no ha de resoldre cap problema concret. D’altra banda, cal solucionar problemes de llengua. No és correcte “de les que, per les que”. Cal optar pels relatius “quals / què”.

  20. Quan parlem del paper de la dona sempre s’ obra un gran debat sense fi. Es pot comprovar que les dones portem lluitant al llarg de tota l’ història per l’ igualació en tots els aspectes i fins i tot ara en el segle XXI, seguim manifestant-nos per fer desaparèixer el masclisme i tot tipus de discriminació en contra de la dona.

    Amb el pas dels anys, no entenc com les noies hem de seguir lluitant per desfer-nos d’un pensament irracional que fa anys es va establir en una societat masclista i patriarcal. Dins d’ aquesta societat hi ha petits detonants que fan explotar la gran bomba que és el masclisme: la religió cristiana en tot moment deixa clar que la dona és inferior a l’home i que sense ell no seriem res, doncs s’ equivoca ja que tant com dones i homes som capaços de fer el que ens proposem. També ho trobem en l’ economia, per què les dones hem de cobrar menys? Ambdós estan fent la mateixa feina però com des de sempre s’ ha tractat a la dona de menys doncs les empreses han decidit disminuir el nostre sou. En la política més del mateix, després de tants anys, molt poques dones estan al càrrec d’un partit polític i es pot comprovar que les ocupacions més importants a l’hora de governar, les dones no estan ben vistes perquè de nou, són inferiors per una posició així. I tot això l’ únic que fa és que la societat no avanci perquè al ser homes contínuament els que manen, els pensaments seran sempre els mateixos; masclistes, arcaics i patriarcals.
    L’ educació també entra dins d’ aquesta bomba ja que des de petits ens han imposats uns principis que són totalment diferents als nois, com els colors: rosa per la noia i blau pel noi, una pilota pel noi i una cuina per la noia, etc. Tot això el que fa és tancar les ments dels infants ja que són imposats a aquests principis sense veu ni vot i a més promou que les noies s’hagin de dedicar a feines de casa o directament quedar-se a cuidar dels fills mentre que als nens els hi donen més oportunitats a decidir pel seu futur. Tot això ha d’ acabar; les noies no han de ser mestresses de casa, poden ser científiques, periodistes, jugadores de qualsevol esport, i òbviament també es poden dedicar a la cura dels nens i de la casa però sí ho fan, que sigui per elecció lliure no perquè la societat les obligui. A més, a molts països a les noies no les deixen estudiar ja que pensen que són inferiors i que no tenen dret a aprendre per així dependre, un cop més, de l’ home i no poder obrir-se al món per demostrar que tant com homes i dones, som iguals.
    Podríem seguir parlant d’un fi de detonants més; com la ciència, els esports i l’ estètica. En la ciència i en els esports trobem que el reconeixement no és el mateix. Quan una dona guanya un premi per descobrir algun nou medicament o per haver guanyat una cursa als Jocs Olímpics, el reconeixement és completament diferent ja que el trobarem en un petit apartat d’ algun diari o directament ni ho mencionaran mentre que els dels homes serà recordat com un assoliment increïble. I en tema de l’ estètica, les dones estem obligades a complir uns aspectes físics que alguns fins i tot arriben a ser perillosos per la salut. La societat ens vol primes i ben cuidades mentre que els homes no els hi diuen com han de ser físicament. Ens volen tant primes que moltes noies entren en depressió o entren en l’ anorèxia i en la bulímia ja que no se senten còmodes amb els seu cos i superar aquests dos trastorns alimentaris costa molt, i aquí una altra pregunta: hi ha algun cos que sigui perfecte? Sí. La resposta es sí: tots els cossos són perfectes ja que ens hem d’ estimar diguin el que diguin.

    Després de tot el que s’ha dit, entenc perfectament a Maria Aurèlia Capmany ja que amb la seva novel•la ens vol mostrar que la discriminació de la dona és un tema molt important perquè, bé com diu ella, al passar de ser Quim a Quima, es va adonar que al ser una dona, perd tota la seva importància ja que ens priven de tantes coses que sembla que no siguem importants quan en veritat, ho som i molt. Tots dos sexes som importants sempre i quan l’ igualtat estigui present perquè sinó el resultat pot ser desolador.

    • Júlia, hauries de controlar aquests aspectes:
      la història i la igualtat (no igualació!!, no l’; repassa la normativa!)
      Podríem seguir parlant d’un fi de detonants més (?): Parlar sens fi de detonants que fan explotar la bomba del masclisme…
      Tot això el que fa és tancar les ments dels infants ja que són imposats a aquests principis (?): …ja que se’ls imposa aquests principis.
      Procura no optar per fórmules tan artificioses i forçades; se’n ressent el teu discurs.

  21. Rocío Amaya Álvarez

    Maria Aurèlia Capmany , fou una dona que va lluitar per les llibertats individuals i col·lectives però sobretot , per la igualtat de les dones. Condemnada, pel context històric i social (ja que estava sometida sobre la repressió franquista) a tenir només com a objectius vitals els del matrimoni i la maternitat, Maria Aurèlia Capmany va refusar aquest destí i es va construir com a persona, com a dona independent i lliure.
    En les seves novel·les mostra una ràpida evolució, narrativa i vital i les protagonistes d’aquestes es desempalleguen de la teranyina de convencions socials que les angoixaven i les feien infelices.

    En aquesta novel·la anomenada Quim Quima es realitza un joc de miralls i una reflexió sobre els rols sexuals i el cànon literari, amb la intenció de comparar els diferents estils de vida que podia portar la població segons el seu gènere.
    Es veu reflectida com va ser la situació de la dona en el món durant el final de la dictadura de Franco. Van ser uns anys molts durs, es va establir repressió social i política.
    Per part del govern, va tornar a la societat patriarcal i el paper de les dones era a casa. Les dones no eren gens reconegudes socialment, ja que no les deixaven participar en la política ni tenien els treballs actuals. Les seves normes van ser l’obediència i la subordinació als homes, ja que es consideraven superiors a elles.

    Algunes de les diferents formes d’opressió que s’acarnissen sobre les dones van ser la pressió estètica que es tracta de l’esteorip de dona ideal i impossible que ens imposa la societat i que genera frustació, obsessió i riscos de salut en les dones i el treball reproductiu que és invisible i és l’aliment necessari del sistema capitalista i és el que necessita un estat, la dona i els seu cos són, per als estats i el capitalisme, un espai comú del qual fer-ne ús. Es pot fer servir com a cavall de batalla cultural, com a camp de lluita que cal envaïr perquè és una manera d’envaïr el terreny enemic.

    Actualment encara que el dret de les dones s’ha desenvolupat es segueixen fent manifestacions per aquestes diferències que encara existeixen com el sou (els homes cobren més que les dones), les tasques domèstiques ( que encara solen fer-se càrrec les dones de la casa) ..

    La vaga que més destaca de totes les que han hagut, és la de l’any 1918.
    Va ser la primera vaga que les dones es van manifestar per als seus drets.
    En el mes de Gener totes les dones
    treballadores , durant dues setmanes, van parar la ciutat de Barcelona amb vagues a les fàbriques, tancant les botigues, teatres i comerços davant de la carestia de vida.

    Aquesta novel•la és un gran exemple que ens fa reflexionar si de veritat es compleixen el drets que tenen les dones en el món i com a finalitat fer consciència del que està passant i cambiar-ho.

  22. En aquell moment tot va canviar. La nova persona, que ara es feia dir Quima, ja no podia ser vista de la mateixa manera com era observada anteriorment, quan formava part del gènere masculí.
    Notava com tothom començava a ignorar-la subtilment. Ja no esmentaven el seu nom quan ella volia mostrar les seves capacitats intel·lecuals a l’escola,ni quan volia ajudar el seu pare a l’hort. S’havia tornat una persona muda, amb unes capacitats anulades per la societat que l’envoltava.
    Sempre recordarà aquell dia a l’escola en el que només va faltar que li fessin una forta empenta i la llencessin contra la paret del laboratori de ciències. El professor aquell dia els va fer fer un nou experiment. Va començar a fer la seva feina amb empenta i quan va finalitzar també ho havia fet un altre company seu. Tots dos es van dirigir a la taula del mestre. Havien fet la feina a la perfecció, però hi havia una diferència molt gran , és clar, el seu company era home, ella en canvi un a dona. La professora va aplaudir infinitament la feina d’ell, mentre que la seva era insignificant, invisible, sense importància. Indignació i impotència corrien pel seu cos. “Per què?”” Perquè rebo un tracte diferent?” “Sóc una estudiant igual que ell i fins i tot la meva feina té més dedicació i millors resultats”. Mil preguntes giraven al seu voltant i mil respostes frustrants no feien més que fer-la sentir cada cop més petita. Ella només tenia catorze anys, però tenia clar què volia ser en el món, volia ser arqueòloga.
    I per si no fos suficient arribava a casa, com cada tarda, i s’havia de trobar amb comentaris que la feien sentir encara pitjor del que estava: “Què fas anant amb el pare a l’hort? aquesta és feina d’homes!”, “Agafar una escombra és el que has de fer”, “Quan acabis renta-li les sabates al teu germà i no t’oblidis de preparal-li el berenar”, “Després m’hauràs d’ajudar amb el sopar i avui li serviràs tu el vi al pare” . I quan estudiava ella?
    Li havia de dedicar una estona a les ciències i només li quedava la nit. Després de sopar, cada dia, pujava a la seva habitació i tranquil·la, es passava hores i hores llegint. I per molt que a l’endemà no tenia forces per anar a l’escola, ho feia de totes maneres. La seva debilitat a vegades la portava a dornar un pas enrere i a fer cas a tot allò que li deien per fer-li deixar els estudis, però ella va seguir.
    Aquest ritme de vida no era el que ella desitjava, però després de cinc anys ja estava estudiant a la universitat, seguia sentint-se ignorada en moltes ocasions, però ella no es rendia mai. Finalment i amb molt d’esforç, va aconseguir graduar-se com a arqueòloga. Va aconseguir una feina estable , però ella no es conformava amb això. Traballava amb un grup d’arqueòlegs i la Quima havia de redactar totes les recerques que ells feien. Li agradava el que feia , però volia implicar-se també en les investigacions. Quan ella comentava, ningú no l’escoltava. Un altre cop eclipsada per l’home en una societat masclista. Tenia una ment brillant sí, però una cosa fallava , és clar, era dona.

    • Bona feina, Clàudia. Ben resolta la primera part del relat (Quima com a estudiant, superant els entrebancs a casa i a l’escola). Queda, però, una mica desdibuixat el nus de la segona part: Quima arqueòloga. Quins problemes concrets ha de superar la protagonista, a part de la indiferència de l’entorn? Prova de trobar una sortida a aquest plantejament; la teva narració se’n beneficiarà.

  23. Com cada dia de la seva vida en Quim, un nen de disset anys, una vegada va acabar de sopar va estar veient una estona una pel•lícula amb la seva germana i els seus pares. Seguidament una vegada va acabar la pel•lícula va decidir anar cap a la seva habitació a jugar a la videoconsola amb els seus amics.
    Una vegada va arribar a l’habitació va començar a trobar-se una mica malament, li feia mal la panxa però ell sense cap preocupació no va creure important aquest mal i el va atribuir a un excés de menjar durant el sopar. Seguidament va seure a la cadira i va encendre la consola.
    Passades dues hores llargues el seu pare que era l’últim en anar-se’n a dormir de la família va entrar a l’habitació del seu fill per avisar-lo que marxava al llit i que no s’estigués molta estona més. Tot seguit en Quim va apagar la consola i asseient-se al llit, el mal de panxa es mantenia però va pensar que el millor era ficar-se al llit i descansar.
    L’endemà en Quim va ser l’últim en aparèixer al menjador de casa seva on estaven esmorzant tota la seva família, aquell matí canviaria radicalment la vida d’en Quim.
    Quan va arribar al menjador es fa fer un silenci sepulcral, es van produir un segons d’incertesa. En Quim va aparèixer amb aspecte de dona!
    A en Quim li van créixer pits de dona i el seu aspecte d’home s’havia canviat per complet al d’una dona.
    La seva família va quedar impressionada i van intentar trobar un raonament en aquell mateix moment però realment era un fet inexplicable.
    A corre-cuita la família va sortir corrents a l’hospital de la ciutat per rebre una explicació sobre aquest canvi. A l’hospital no van rebre cap resposta, ja que van creure que tot era una farsa de la família per intentar treure beneficis amb una història fictícia i els van prendre per bojos.
    Bé, com que no hi havia cap remei a aquest problema en Quim va canviar el seu nom masculí al femení i aquest va passar a ser Quima.
    Aquest fet va deixar una mica tocada la família, ja que van passar de conviure amb un jove a una nena adolescent de disset anys.
    Seguidament la vida masculina com a Quim va quedar enrere; els amics, l’institut on estudiava, tot el que tingués relació amb la seva vida passada va desaparèixer i va haver de començar una nova vida com una dona amb totes les seves conseqüències que té.
    La Quima va canviar d’institut i al nou insitut va haver de patir aquestes conseqüències com: Ser considerada inferior als estudis pel fet de ser una dona, ser tractada com un objecte i com un ser inútil per part d’alguns alumnes d’aquell centre, etc.
    La Quima quan era un home sempre va pensar que tots aquests pensaments sobre la discriminació a la dona, les desigualtats socials i la lluita de la dona eren ximpleries que no tenien importància però passats uns pocs anys va veure la situació a la qual estava sotmesa la dona en ple segle XXI.
    Posteriorment es va interessar per la lluita de la dona pels seus drets, va documentar-se en vers a les figures més importants com: Marie Curie, una dona que va ser capaç de fer-se un lloc en el món de la ciència, un món el qual estava totalment ocupat per l’home. També la figura important de Malala Yousafzai que va rebre el premi Nobel en 2014 després de sobreviure al tret d’una bala que va impactar al seu cap per defensar al seu país els drets a l’educació per centenars de nenes del Pakistan.
    Una vegada assabentada de la greu situació en la qual es troben exposades les dones va decidir treballar per canviar el pensament masclista.
    La història de la Quima va quedar en secret, els únics que saben el que va passar aquell dia d’estiu van prometre que tal cosa no seria revelada per cap dels presents a aquell menjador.

    • La idea de fons del teu textx és bona, Pau. Ara bé, no has acabat de concretar-la amb precisió. Comences amb un relat de transformació, però acabes donant dades (la protagonista es documenta) sobre dones cèlebres per haver lluitat en defensa dels seus drets personals i de gènere. Text narratiu o expositiu? En el primer cas, al teu relat li manca un autèntic nus: quina dificultat o problema ha d’afrontar el/la protagonista, un cop verificada la seva transformació? Tot just el canvi d’institut? No sembla que tingui gaire força narrativa, aquest motiu! El que hi afegeixes sobre tracte i consideració cap a una noia sona més a tòpic que a autèntic conflicte argumental.
      D’altra banda, has de controlar les repeticions, que són un llast per al teu comentari: llit… llit, dona… dona, rebre… rebre, etc.

  24. REFLEXIÓ SOBRE LES DIFICULTATS DE SER I EXERCIR COM A DONA EN EL MÓN, TANT ACTUAL COM PASAT

    Desde fa segles i fins ara existeixen desigualtats entre els homes i les dones, encara que amb el pas dels segles això s’ha anat millorant i igualant, encara hi continuen haven-t’hi moltes desigualtats que favoreixen al génere masculí.

    En èpoques pasades, els homes han sigut considerats el sexe fort i la dona ha estat molt per sota en la societat (tot i que en el començament de les anomenades societats no hi existien desigualtats entre els homes i les dones). Tot això es podía veure en les divisions de treball; Els homes (considerats forts i amb més nivell, no només físic sinò també psíquic) es dedicaven a tasques com la caça i la seguretat, les dones en canvi (considerades dèbils) es dedicaven a la cría dels fills i la cura de la casa.
    Encara que hi han hagut diferents revolucions on les dones exigien igualtats no ha sigut fins fa uns anys que s’ha aconseguit “parcialment” la igualtat entre homes i dones.
    Tot i que ara el paper de la dona es considerat més important, hi han àmbits en els que la dona continua sent inferior com en el treball; Depèn del treball escollit els homes són més propensos a ser escollits per exercir-ho ja que si la dona té pensat tenir fills no els interesa que treballin en llocs de treball com per exemple de executiva.
    Fins fa uns anys però, les dones no participaven tampoc en la política ja que es considerava que devien estar a casa i que no tenien suficient capacitat com per entrar al món de la política. Això va canviar quan en el 1917 les dones es van unir en una gran revolució i així van aconseguir el dret a vot i per tat formar part de la política.
    També en l’àmbit de l’escritura la dona ha sigut reprimida, ja que grans escpritores com Caterina Albert i Paradís més coneguda com Victor Català van ser obligades a ponsar un pseudònim per poder públicar obres en editorials.
    Poc a poc per causa de revolucions o per guerres la dona va poder accedir-hi a diferents llocs de treball com ara les fàbriques, ja que la gran part de la població masculina no hi estaba per poder continuar produïnt.

    Actualment encara que les dones tenim més drets i hi ha més igualtat a nivell mundial no s’ha solucionat del tot el problema entre els gèneres, ja que aquestes diferencies les podem trobar en anuncis com les joguines per els nens i nenes.
    En conclusió, crec que la novel·la Quim/Quima de l’escriptora María Aurèlia Capmany explica perfectament el paper de la dona en la societat vista desde el punt de vista d’un home, que canviant de roba i transformant-se en una dona (Quim/Quima) descobreix com canvia el caràcter i el tracte entre els diferents gèneres.

    • Marta, si bé el contingut del teu comentari és correcte, a grans trets, has de corregir aspectes importants:
      -Abús del pronom feble hi: encara hi continuen haven-t’hi (pronom davant i darrere del verb, dues vegades?!); en el començament de les anomenades societats no hi existien desigualtats la dona va poder accedir-hi a diferents llocs de treball (pronom i complement al qual substitueix; titular i suplent, tots dos alhora?!).
      -Expressions ambigües i incorrectes: ja que la gran part de la població masculina no hi estaba (!!!) per poder continuar produïnt: qui continuava produint eren els que no hi estaven o les dones?; descobreix com canvia el caràcter i el tracte entre els diferents gèneres: deus voler dir el tracte que la societat adopta davant dels individus d’un o altre genere.
      des de / des del; no desde.

  25. La seva transformació, que havia durat menys d’un instant, va canviar tota la seva percepció del món. Aquest sentiment de deixar de ser important va fer-li repassar la seva vida com a home i descobrir que era privilegiat. Tantes coses que ell donava per suposat eren les tantes per les quals la Quima hauria de lluitar. Quines eren les perspectives d’en Quim? Acabar la carrera d’advocat, entrar en un buffete com el seu pare, casar-se, tenir dos o tres fills i seguir treballant fins la jubilació. Una vida ideal. Doncs aquesta vida ideal, aquestes perspectives, de sobte eren somnis gairebé impossibles per a la Quima. Això no era, com creia la gent en aquells anys, just abans de començar la dècada dels seixanta, perquè les dones no són prou capaces, prou inteligents o que “estan fetes per estar a casa amb els fills”. Tant el caràcter com la inteligència com les habilitats d’en Quim no havien canviat, seguia sent una persona decidida i treballadora. La única diferència era el seu gènere. Quines eren ara les perspectives de la Quima? Les d’una dona de 28 anys que “ja hauria d’estar casada” i “ja trigava a assentar-se i tenir fills”.
    Ara, però, la Quima era era plenament conscient de que el seu canvi de gènere implicava una desigualtat injusta, fet que en Quim havia trobat natural. Totes aquelles notícies sobre el tema que ell havia llegit pel damunt tenien molta importància per a ella. Ella coneixia més que ningú la diferència: ell havia viscut tota la seva vida com a individu ple, i ara ella havia de lluitar per tot allò que havia perdut. En aquests anys la tercera onada feminista és manifestaria després de la guerra i ara les dones lluitarien, no només per la igualtat política (el vot femení aconseguit al 1947, el dret a propietat, l’accés a la universitat i al treball…) sinó per la igualtat social i cultural.
    Això és coneixeria com l’alliberació de la dona i si en Quim ho hauria vist com una revolució sense sentit, la Quima estaria present i lluitaria com la que més. Formaria part de l’Associació Espanyola de Dones Universitàries i la de Dones Juristes, on dedicaria la seva vida a l’anàlisi de les lleis per aconseguir aquest canvi. Estaria present a la manifestació del maig del 62 a la Puerta del Sol, la primera manifestació feminista durant el franquisme, i a moltes altres més.
    Y quan, als 80 anys, la Quima anés al llit i sentís una sensació que recorria el seu cos i la instava a tornar a la seva forma anterior, a aquella vida ideal que tot home voldria, decidiria no acceptar-la i romandre Quima fins al final.

    • La idea general que anima el teu relat és molt bona, Maria. La llàstima és que, en desplegar-la, has vacil·lat entre la veu interior, que obre i tanca la narració, i una mena de to expositiu sobre fites clau en la lluita feminista de les darreres dècades, que dilueix la càrrega argumental de la teva història. Pots mirar de reconduir aquest relat, centrant-te en la mirada personal de Quima, que constata la diferència amb la seva vida anterior, però opta, amb valentia, per afrontar la duresa del repte i renunciar a la vida fàcil de ser Quim? Prova-ho; el text guanyarà qualitat!

  26. És un fet evident que les diferències entre sexes han estat i estant presents en les nostres vides. Des de l’aparició dels primers individus de l’espècie humana a la Terra, les característiques anatòmiques pròpies de cada sexe han generat patrons de conducta i comportament diferents.
    Al llarg de molts segles, a la societat, han estat presents una sèrie de consideracions o pensaments dels quals l’home s’ha vist beneficiat respecte la dona. Des de ben petits ,algunes idees establertes de generació en generació, han conduït als nens i nenes a rebre una educació diferent.
    Fins no fa gaire anys, els nois i noies no estudiaven junts en la mateixa aula, contribuint d’aquesta manera a que cada estudiant, segons quin fos el seu sexe, tingués un objectiu diferent a la vida. En el cas de l’home era qui havia de treballar i la dona qui s’ encarregava de la cura dels fills.
    A més, els nois i les noies s’han vist obligats a seguir uns patrons de conducta determinats, que els diferencia de l’altre sexe. Així, els nois s’han idealitzat com a persones esportistes ,fortes i valentes, mentre que a les noies se les ha considerat persones sensibles i treballadores. Aquestes diferències es poden veure representades en molts exemples: tipus de joguines, els colors de la roba, el cabell, per citar-ne alguns.
    Els factors exposats han comportat l’enfocament de la dona cap a feines domèstiques, i el fet que no tingués una feina remunerada, han provocat que la dona depengui econòmicament de l’ home, i en certa manera es vegi sotmesa a ell i a les seves decisions.
    Les dones no han disposat de les mateixes facilitats en diversos àmbits. A nivell laboral, la dona, pel fet de ser mare en un determinat moment de la seva vida, pot tenir més obstacles per tal d’obtenir una feina estable. Aquestes desigualtat d’ oportunitats han originat múltiples manifestacions en defensa de la igualtat entre gèneres.
    Jo crec que l’entrada al segle XXI ha deixat enrere les dictadures pròpies del segle passat. Líders com Mussolini, Franco y Hitler es mostraven a favor d’una superioritat masculina i és per això que considero vital la desaparició d’aquests règims polítics. D’aquesta manera desapareix, en certa manera, la idealització de la dona només en el seu paper de mestressa de casa i reproductiu.
    En ple 2018 la societat treballa perquè els joves lluitin per la igualtat entre homes i dones, i tinguin els mateixos privilegis i oportunitats . L’educació ha ampliat els horitzons dels joves i ha comportat una concepció progressista.
    Tot i això, la tasca no és fàcil. Considero que és un procés molt llarg, complex i que només es pot aconseguir amb una conscienciació de la societat.

    • Bon text, Pol. La referència a patrons de conducta feia preveure una anàlisi de respostes diferents d’homes i dones davant dels mateixos reptes, circumstàncies o entorns. Tanmateix, t’has centrat en alguns tòpics arxiconeguts: educació, món laboral, factor reproductiu… L’al·lusió al pes dels règims totalitaris en la discriminació social de la dona també és encertat. Procura aportar la teva visió personal als comentaris que facis; hi sortiràs guanyant.

  27. Les dones no naixem dones, sinó que arribem a ser-ho, tal com deia la filòsofa i feminista radical Simone de Beauvoir. Ningú s’escandalitza en sentir que s’educa a les persones de manera diferent segons el gènere que se’ls assigna quan neixen, ni cal ser gaire radical per reconèixer que les dones patim una discriminació a nivell institucional però també a nivell personal, en el nostre dia a dia. De totes maneres, tenir el problema present no el soluciona si no busquem el seu origen i per què es manté tan arrelat en nosaltres.

    Al llarg de la història les dones només han tingut dos papers: la santa i la pecadora. La primera representa tot allò des desitjable per a la dona religiosa (la puresa, la virginitat, la submissió) i la segona és la seva antítesi. Fent una mirada a la història trobem que la santa ha sigut durant més temps l’ideal femení, o al menys aquella que es desitja com a esposa i mare. Però quin rol juga la pecadora en la societat? Ella sempre és el cos, l’objecte sexual que es deixa de banda i s’oculta, però que al mateix temps reafirma la masculinitat de l’home: és la prostituta. Però quan parlem de la pecadora no ens referim la dona emancipada, sinó a aquella que expressa la seva sexualitat sempre i quan els homes tinguin el control sobre aquesta, ja que la que és propietària del seu propi cos no es desitjable en cap situació. Quan una dona pren autonomia passa a ser la femme fatale, la que s’aprofita dels homes, la interessada. Dins d’aquest grup no només s’inclou a la dona que és lliure sexualment, també en forma part la que ho és intel·lectualment i artísticament.
    És per tot això que se’ns educa des de petites per servir, el nostre cos s’utilitza per vendre, i no es respecta el nostre «no».

    És clar que l’origen del masclisme és molt més complicat que això; hi juguen més factors com la funció que tenien les dones en les societats prehistòriques, que al mateix temps estava determinada per la biologia «femenina» (o el que tradicionalment s’ha entès com a cos femení). Les religions van tenir gran importància en estendre aquesta creença, i d’aquesta manera va persistir a mesura que les societats avançaven.
    La lluita per acabar amb aquesta desigualtat és força recent a nivell col·lectiu. El feminisme, al contrari del que s’acostuma a dir, no busca la igualtat perquè no defensa els drets dels homes, sinó que tracta d’alliberar les dones de tots els estereotips que causen la seva opressió. En aquesta emancipació també poden sortir beneficiats els homes, ja que també pateixen danys col·laterals del masclisme, però dir que el feminisme busca la igualtat és oblidar que la dona és la que ha estat subordinada. Per tant, la igualtat és només una conseqüència del feminisme.

    Tornant a Simone de Beauvoir, ser dona implica haver estat educada en la submissió, pensant que estem condemnades a l’oblit i a ser ignorades. Aprendre a ser dona ens porta a intentar desfer la idea que tenim de ser dona per crear-ne una de nova.

    • Molt bon comentari, Clàudia. Esplèndida la triple distinció santa / pecadora / femme fatale. Tanmateix, et demanaria que completessis la relació masclisme-societats prehistòriques a què al·ludeixes en el teu text. Hi fas esment, tot seguit parles de biologia femenina, però no acabes d’aclarir en què consisteix exactament el vincle que assenyales. Mira de desplegar-lo argumentadament. El teu comentari guanyarà solvència.

  28. El paper de la dona al llarg de la història ha sigut des d’un pla secundari, ja que primer es tenien en compte les necessitats i decisions de l’home, considerat el “sexe fort”. I això és el que sent Quima; que diu que pot resultar desolador acceptar que ja no ets el centre del món, perquè ets dona.

    L’educació entre els dos sexes era diferent; als nois els crien perquè creixin i treballin en oficis considerats per homes, mentre que a les dones per ser mares i cuidar de la llar, per això sempre ens han regalat nines i cuinetes i a ells cotxes i pilotes. A part, també cal destacar que l’home era educat per tindre un gran futur i a les dones perquè estiguessin sotmeses a ells i fossin prou ignorants perquè no es poguessin oposar.

    A partir de la primera guerra mundial la societat ha anat canviant, però encara queda molt de camí per endavant fins a aconseguir la igualtat que la dona es mereix.

    • És correcte el teu comentari, Clara, però tan escàs que gairebé no pots abordar cap aspecte. Fas esment de l’educació, però no et detures en cap cas concret de discriminació o de lluita pels drets de la dona. Al·ludeixes a un canvi històric, però tampoc no detalles en què consisteix ni com s’implanta en la societat aquest canvi de mentalitat i de conducta respecte del sexe femení.

  29. Segles sencers de civilització, guerres, fam i epidèmies, el naixement de les ciutats o la vida camperola sota el feudalisme s’han comptat sense incloure a les dones: la història dels homes era extensiva a la història de la humanitat. Les dones podrien considerar-se invisibles en la història.
    Les dones han estat aparentment absents en molts àmbits de la ciència i de la cultura al llarg de la història. Apareixen escassament en la història, en la Literatura, en l’Art, en la Ciència … D’una banda, perquè han tingut molts obstacles per poder desenvolupar els seus interessos i capacitats, i d’altra banda, perquè a les que han aconseguit fer-ho no se les ha reconegut i ni tan sols han estat nomenades en els llibres o en les enciclopèdies.
    La invisibilitat històrica que han patit les dones, fa que en desconeguem a moltes que van utilitzar la seva imaginació, voluntat, forces i de vegades la seva vida per contribuir a la construcció d’una societat més justa per a dones i homes. En contra de múltiples barreres, les dones de tot arreu del món han participat en el nostre desenvolupament social des de l’inici de la civilització fins als nostres dies. Moltes dones, sobretot les que van gosar a sortir-se de la norma, van haver de lluitar contra la incomprensió de la societat del seu temps, o contra el feixisme o el racisme, o simplement contra una absurda discriminació basada en el sexe, la classe social o la identitat ètnica. Algunes com Marie Curie amb els seus dos premis Nobel han passat a la posteritat però moltes altres han sigut oblidades en la història.
    Els drets de què gaudeixen en l’actualitat les dones del món occidental són a causa dels esforços de moltes d’elles que al llarg dels segles han treballat per aconseguir-los. Al llarg de la història han estat moltes les dones que s’han intentat fer un lloc en un món d’homes. Els costums amb el pas dels anys van ser canviades gràcies a moltes d’elles (també gràcies a alguns homes), per, a poc a poc, anar-se acostant a la societat que coneixem a dia d’avui, que és cert que encara hi ha molt a avançar , ja que continuen havent-hi desigualtats (sobretot en el món laboral), però s’ha guanyat molt terreny.

    • Correcte, Ferran, però hauries pogut il·lustrar la batalla contra barreres i dificultats que, segons tu, han lliurat les dones de totes les èpoques amb algun episodi concret. Atès que t’has referit més d’un cop a l’esdevenir històric, deturar-te en algun dels seus capítols hauria estat interessant.

  30. Álvaro Carnero

    Reflexió personal:
    Avui dia la dona no ha aconseguit la plena igualtat amb l’ home que va perseguint durant tants anys, tot i que fins a l’ actualitat hi han hagut grans avenços però que no són suficients ja que encara queda un llarg recorregut.
    Fins fa pocs anys la dona ha estat tractada pels homes amb una inferioritat que no els hi correspon. Un dels exemples més comuns eres les ocupacions de treball entre homes i dones, ja que els homes ocupaven els llocs de treball importants, mentre que les dones eres a casa amb els fills. O avui dia, un altre exemple clar que tant s’ ha estat parlant durant aquest últims dies és la bretxa salarial , es a dir, que hi ha una diferencia notable entre els diners que cobra un home i els diners que cobra una dona, inclús per fer el mateix treball. Un altre exemple clar és la ocupació de càrrecs importants a la vida laboral de les dones, ja que es més difícil trobar a una dona exercint un càrrec de major importancia. Personalment, la culpa durant tots aquests anys ha estat la educació, ja que fins fa ben poc temps les dones no podien ni estudiar, cosa que les feia més ignorants i vulnerables perque els homes es poguessin sotmetre a elles i per tant fer el que ells vulguessin. La societat va anar progressant i les nenes van poder anar a escola però en edificis separats dels nens. Aquesta educació que per a mi ha estat la gran culpable de totes aquestes desigualtats entre homes i dones ha estat imposada durant molts anys per l’ esglèsia. L’ esglèsia ha intentat sempre que la dona se la relacioni amb les tasques de casa, com cuidar dels nens i de la familia amb la fi de mantener-la aïllada del món laboral i submisa a les ordres del homes.
    Tal i com he dit abans el problema d’ aquesta desigualtat es fruit de la educació. No només l’ escola juga un paper vital en l’ educació dels nens i nenes, si no que també es vital l’ educació que se’ls imparteix a casa des de ben petits, ja que es molt importantsaber que els nens i les nenes imiten tot el que veuen. Assumeixen que el que fan els seus pares, les seves mares o els seus familiars més directes, és el que “s’ha de fer”, i això serà així fins que creixin i tinguin una certa capacitat crítica com per qüestionar aquests models.Durant aquesta etapa es comencen a marcar els rols de gènere. Normalment les nenes tindran més tendència a imitar els patrons de comportament emesos per les seves mares, i els nens els dels seus pares. Però això no és sempre així, ja que els nens i nenes estan en contacte amb molts altres adults que poden exercir una influència més o menys significativa en els seus comportaments.
    També m’ agrada pensar que la societat està canviant, ja que avui dia la dona treballa fora de casa, no es dedica únicament a la cura de la família i als deures domèstics, que han quedat més o menys repartits entre els membres de la parella. D’altra banda, les famílies ja no són tan estereotipades, avui dia trobem famílies monoparentals, homoparentals, biparentals, amb nens d’acollida, amb fills adoptats, amb fills biològics.
    Aquests canvis han estat gràcies a la constant lluita de les dones mitjançant manifestacions i revoltes feministes contra aquestes injustícies que porten anys corrompent aquesta societat, i que poc a poc la estem canviant entre tots i que cada vegada som més els homes que busquem una igualtat entre ambdós sexes.

    • Bon comentari, Álvaro. Em semblen especialment encertades les observacions sobre els rols que imiten nens i nenes, i que emanen del mateix si de la família. Vigila l’apostrofació.

  31. Noël Rubio Tejero 1.2.

    Des de temps immemorials l’home s’ha imposat a la dona a causa de la seva superioritat física. Ha estat oprimida i degradada com a ésser humà transformant-la en una màquina que serveix per fer labors a casa i per tenir i cuidar als fills. Per això, s’entén la frase d’en Quim que diu que “va perdre del tot aquella impressió de ser important”. Perquè des de sempre la dona havia estat en segon pla. No tenien permès estudiar per privar-les d’una capacitat de racionar i se les ensenyava a casar-se d’hora i cuidar del marit. Mai havia sigut això un problema perquè mai ho havien plantejat així. Era simplement una tradició.
    A continuació, podem exposar arguments objectius que defensin la tesi. En primer lloc, en les novel·les de cavallers del segle XIII el tòpic és d’un cavaller heroic que salva i enamora a una princesa (mai trobaràs aquest exemple literari al revés). A més, cal destacar que durant les revolucions socials del segle XIX-XX es demanava l’abolició del sufragi censatari per un sufragi universal masculí (excloent a la dona). Més endavant, va sorgir un moviment anomenat les sufragistes que demanaven que la dona pogués votar.
    Ara bé, no cal remuntar-nos a l’antiguitat per observar el masclisme en una societat. Si mirem la televisió, podem observar com s’assimila el color blau o vermell al noi. A més a més, un noi ha d’agradar-li el futbol o el bàsquet i cada Nadal et recomanen que li compris una pilota. Tanmateix, a una nena s’assimila a un color rosa o lila i li pots regalar una Barbie o una casa de joguines. No solament això, l’altre dia els meus pares van sortir junts a sopar i la meva mare em va explicar que ella es va demanar una cervesa i el meu pare una Coca Cola però que el cambrer quan va tornar li va servir la cervesa al meu pare. Aquests són els coneguts micromasclismes que de vegades no ens adonem però que hi són. He mirat per Internet anuncis masclistes i m’ha sortit un vídeo en què tots els productes de neteja o de cuina estaven destinats cap a les dones. Fins i tot, una part que explica que la dona ha d’estar sempre atractiva per atraure el seu marit. Aquests anuncis no són antics, ja que corresponen als 70-80. Finalment, crec que les religions haurien de modernitzar-se perquè si les examinem detalladament, observem punts com “La mujer aprenda en silencio, con toda sujeción.” o “Porque no permito a la mujer enseñar, ni ejercer dominio sobre el hombre, sino estar en silencio.”, de Timoteo 2:9 a 13.
    En conclusió, penso que el món ha de canviar la manera de pensar i crec que el problema està en el fet que hem tingut una educació equivocada. Les següents generacions han d’aprendre a què la Terra és asexual i que cap tipus d’acció ha de correspondre a un sexe concret. És veritat que la cosa ha millorat respecte fa anys però també és cert que es pot aconseguir molt més.
    Vídeo mencionat en la reflexió: https://www.youtube.com/watch?v=4O-g9jXuJm0

    • Molt bé pel que fa al procediment, Noel: t’has documentat, has extret informació de les fonts, l’has assimilada, n’has fet comentari personal, i, finalment, n’has citat la procedència. Incontestable. Ara bé, potser hauria estat encertat que acompanyessis la reflexió amb alguna observació tan eloqüent com la de l’episodi de la sortida dels teus pares. El comentari sobre un anunci concret; d’altres elements religiosos que recolzessin la citació bíblica que reportes molt oportunament, haurien estat factors de solidesa per a la teva argumentació.

  32. La lluita per la igualtat, pel respecte i pel coneixement ha estat molt present durant tota la història,encara present en el segle XXI.
    Aquesta diferència entre gèneres ha estat present durant tota la història, quan els homes gaudien de privilegis, reconeixements, oficis de prestigi, el qual les dones no erem mereixedores pel simple fet de pertànyer al sexe femení. Tot això causat pel pensament considerat una tradició on la dona es considera inferior a l’home.
    Aquesta situació de discriminació està molt present al llibre “Quim, Quima”, quan en Quim es transforma en dona i pers tots els seus drets, privilegis…
    Però no només està present a la literatura, en l’àmbit científic quasi tots ela majors reconoixements pertànyen als homes. I també en l’àmbit musical, encara avui dia, els membres de les orquestes més importants són homes, els directors d’orquesta són homes, encara que cada vegada es poden veure a més dones en aquest àmbit musical. Això és degut a que miltes activitats relacionades amb la música estaven dirigides pels homes, però cada vegada més dones intentem fer-nos un lloc en un món tan masclista.
    En els últims anys a causa de la lluita constant, hem aconseguit grana avenços a favor del moviment feminista, moviment que no vol la superioritat de la dona sinó la igualtat entre els dos géneres.
    És molt important que la mentalitat igualitària estigui present en l’educació de les noves generacions. Que no creixin en una societat amb desigualtats de gènere.
    Crec que es possible un futur on la dona sigui igual als homes, perquè encara que algú intenti parar-ho, noslatres continuarem lluitant.

    • Ainhoa, em sorprèn comprovar que el teu comentari denota una certa pressa o poca predisposició a revisar la feina. Hi ha moltes repeticions que són un llast per al text: present, present… Abunden els errors tipogràfics, no pas greus, però si reveladors d’una descurança que no feia pròpia de tu. Els errors sintàctics ja són més seriosos: els homes gaudien de privilegis, reconeixements, oficis de prestigi, el qual les dones no erem mereixedores. Deus voler dir: … dels quals les dones no n’eren mereixedores… Fixa-t’hi.
      Està bé que hagis traslladat la reflexió al terreny musical, que coneixes. Potser hauries pogut aprofundir en l’observació, fent comentari d’algun episodi concret de discriminació o de lluita pels drets de la dona.

  33. La situació de la dona ha anat millorant amb el pas del temps. Cada cop es va reconeixent més els seus drets. Sempre s’ha pensat que el sexe femení era débil. El paper de la dona ha sigut des d’un pla secundari, ja que els homes eren qui prenien les decisions, a més que també eren considerats el sexe fort. La dona ha estat sotmesa a l’home, de la mateixa manera en que deixa de ser capaç de prendre les seves pròpies decisions i de tenir les seves pròpies idees ja que l’home era qui decidia per ella. L’educació entre els dos sexes era diferent, ja que des de ben petits se’ls diu que les joguines dels nois són els cotxes i els de la noia les nines. Al igual que els colors, es diu que el color del noi és el blau i el de la noia el rosa.
    Encara hi ha desigualtat entre els dos sexe, per exemple, en l’àmbit del treball. Quan fan una entrevista als homes li poden preguntar les coses comunes de les entrevistes, però a les dones li fan preguntes de si estan en una relació i en cas afirmatiu, li pregunten si tenen pensat tenir fills, si una d’aquestes preguntes es un si directament la descarten. Segons quins treballs la dona no pot fer-ho per tema de foça, i per això es diu que aquests tipus de treballs és millor per els homes.
    El que volia Maria Aurèlia era una justa igualtat per a totes les dones, cosa per la qual defensa el feminisme. Es per això que el dia 10 de juliol de 1918 es va dur a terme una manifestació la qual acabarà tenint tot un efecte sobre els homes. Avui dia els problemes sobre el gènere es per el simple fet de l’educació que es rep cada dia, encara que la dona sigui més valorada que abans hi ha gent que pensa que les dones han de fer les coses de casa i fer les tasques domèstiques al igual que fer-se càrrec dels fills i que els homes són els que han de treballar.
    En conclusió penso que la novel·la Quim,Quima de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany explica molt bé el paper de la dona en la societat vista dels punt de vista d’un home,que en transformar-se en dona descobreix com canvia el caràcter i el tracte entre els diferents gèneres.

    • Isabel, si fas el treball amb algun company/a, has de procurar trobar una veu pròpia i dir les coses de manera personal. Hi ha expressions del teu comentari que reconec d’haver-les llegit en un altre indret; vigila aquest aspecte. També caldria haver esmentat algun cas o episodi concret de discriminació de gènere, més que limitar-se a citar els tòpics coneguts de tots: educació, món laboral…

  34. Les dones al llarg de la història sempre han estat vistes com el sexe inferior i han estat els homes els que han estat considerats superiors en tots els aspectes de la vida excepte en les tasques de la casa.
    Al llarg de la historia s’ha pogut observar una gran desigualtat entre homes i dones.
    Jo crec que els problemes de gènere que avui dia hi ha es deuen a que l’educació se’ls ha donat als nens i nenes desde petits no ha estat capaç de posar en el seu lloc a cada gènere sinó que ha beneficiat a un i han deixat de banda a un altre.
    També trobo que hi ha molta desigualtat a l’hora de lligar, ja que si un home lliga amb moltes dones es considera como si fos una cosa bona i si una dona fa el mateix s’en diu que no es valora a sí mateixa i moltes vegades se l’hi diuen uns adjectius bastant despectius.
    Ara mateix, no se la tindria que considerar sexe dèbil. Tothom en el fons som machistes el que s’ha de fer a partir d’ara es millorar l’educació per tal de que això no passi en futures generacions i per això les dones fan bé en lluitar día a día pels seus drets per evitar-ho i els homes han de colaborar per ajudar a conseguir-ho pero conviure millor entre tots.

    • Mario, deixant de banda que no aprofundeixes pas gaire en les causes (tret de l’educació, tractada de manera superficial), ni en les manifestacions de la discriminació de gènere, l’escriptura continua mostrant seriosos problemes. Rellegeix el darrer paràgraf: tenir que, accentuació (és / dia), puntuació… D’altra banda, passes sense transició d’una qüestió aparentment seriosa, l’educació, a un altra de força frívola, “lligar”.

  35. En Quim , un noi de quinze anys, estava gaudint del seu primer dia de vacances d’estiu fent la cosa que més li agradava en aquest mon: Jugar a futbol. De fet ell jugava en l’equip del barri i era el més bo de tot l’equip. Era per la tarda i sobre les 19:00 va començar a trobar-se malament. Va decidir anar-se a casa per reposar. és trobava tan malament que s’en va anar a dormir sense haver sopat. A l’endemà és va despertar sentint-se més pesat i diferent, com si aquell no fos el seu cos.Notava com li feien mal els pectorals, estava més prim i el cabell li havia crescut molt. Va baixar a donar la notícia als pares, que estaven al menjador veient la televisió. En arribar en Quim al menjador els pares van deixar de fer el que estaven fent i és van quedar muts. En Quim s’havia convertit en Quima. Immediatament van agafar el cotxe i van anar a l’hospital per trobar una explicació al canvia de sexe del seu fill. Els metges no van poder trobar res fora de lloc i van haver de donar-li l’alta. Van tornar a casa i la Quima o va sortir de la seva habitació durant 3 dies, va desconectar-se de les xarxes socials i és va aïllar. Durant aquest temps va buscar informació sobre la dona( la regla, informació del cos…). Al quart dia va decidir enfrentar-se al món on la dona té un paper secundari i volia canviar aquesta situació. Primer va anar a veure els seus amics i dir-los el que li havia passat. Va veure com els seus amics de debó la van recolzar i els altres van desaparèixer. Després va anar al seu club on li van dir que ja no podia jugar al equip de nois i que com que al barri no hi havia equip femení, no podria jugar a futbol base( el seu somni de convertir-se en jugador professional, ja no era possible). Va demanar que fes un equip femení , però va veure com pel fet de ser una noia la van menysprear i discriminar dient que el futbol femení era un esport que no servia per a res i que no tindria que existir. S’en va donar compte estant al altre costat de la balanaça que la discriminació i avegades el masclisme estan en l’esport. Va veure que a les noies de la seva ciutat no estaven interesades en esports alomillor perquè no se les ha motivat a practicar-lo. A mesura que anava passant l’estiu, la quima sortia de festa amb els seus amics i amigues, però es va tindre que adaptar a sortir com una noia i no com un noi i sobretot a tindre precaució amb els assetjaments de possibles persones i a enfrontar-se davant de certs comentaris o tocaments a les festes. S’en va donar compte que ser noi és molt més fàcil que noia en la societat actual del 2018. Però també va veure com de mica en mica s’anava equilibrant la balança.
    A mida que anava passant el temps el seu pensament anava canviant al mateix temps que el seu físic. Fins a acceptar que era una dona i va lluitar per aconseguir la igualtat entre homes i dones.

    • L’inici del relat està prou bé, Marc, però després no pots evitar fer moralisme: les dones són discriminades de l’esport perquè la versió femenina no té el ressò mediàtic de la masculina. Admetem que el fet és cert, però no ho planteges com un veritable conflicte, sinó com un fet consumat que la Quima ha d’acceptar; fins i tot n’apuntes les causes:
      Va veure que a les noies de la seva ciutat no estaven interesades en esports alomillor perquè no se les ha motivat a practicar-lo. Aquí t’allunyes de la narració, i et decantes cap a l’argumentació.
      El teu text, doncs, es desdibuixa com a relat. També el final és molt, massa, alliçonador:
      Fins a acceptar que era una dona i va lluitar per aconseguir la igualtat entre homes i dones.
      No correspon al desenllaç d’un veritable nus narratiu. El que ha canviat en la vida de Quima no ho has presentat com a problemàtica a la qual la protagonista s’ha d’enfrontar, sinó com un seguit de recomanacions per anar per la vida, amb conclusió que desprèn aire paternalista:
      A mesura que anava passant l’estiu, la quima sortia de festa amb els seus amics i amigues, però es va tindre que adaptar a sortir com una noia i no com un noi i sobretot a tindre precaució amb els assetjaments de possibles persones (?) i a enfrontar-se davant de certs comentaris o tocaments a les festes. S’en va donar compte que ser noi és molt més fàcil que noia en la societat actual del 2018.

  36. Desgraciadament, les desigualtats entre homes i dones han estat sempre una realitat al llarg de la història, i avui dia, malgrat haver avançat molt, encara hi són presents.
    L’origen d’aquestes distincions es troba a la prehistòria, on la dona va assumir una activitat relacionada amb el treball domèstic (degut a la condició física i la maternitat), mentre que l’home tenia un paper dedicat a l’aprovisionament d’aliments i a la producció. És aquí on s’inicia la diferenciació de rols a la societat.
    Un altre factor important va ser el cristianisme, que sempre havia tingut una gran importància sobre la societat i que va fer agreujar les desigualtats, ja que promulgava la submissió de la dona dins la família i la supremacia de l’home en la jerarquia social. Aquest predomini de l’home en la societat va continuar durant l’edat mitjana. Durant aquest període el sistema estamental no atorgava cap tipus de dret a la dona (encara que formés part de les classes privilegiades): no tenia poder polític, ni tampoc accés a estudis superiors. Més tard, amb l’arribada de les revolucions, i amb els inicis de la democràcia, les dones tampoc es van beneficiar ja que no se’ls va donar el dret a vot, i per tant tampoc tenien cap tipus d’influència en les decisions polítiques.
    Al S.XX, es van produir grans canvis pel que fa al reconeixement dels drets socials i polítics de la dona a Europa. La participació de la dona a la Primera Guerra Mundial (ja sigui al substituir als homes en els llocs de treball, o ajudant al front com a infermeres), va atorgar a les dones un protagonisme social i polític i a partir del 1918 alguns països van modificar progressivament la seva legislació per donar vot a les dones, tenir accés a l’educació secundària i universitària i a algunes professions que fins aleshores havien estat reservades exclusivament als homes.
    Actualment pel que fa al món occidental, tot i que les coses han millorat molt, continua havent-hi grans diferències socials entre homes i dones, sobretot en l’àmbit laboral, ja que per exemple les dones cobren menys que els homes; i a més els càrrecs més importants són ocupats, majoritàriament, pels homes. Per altra banda, als països més subdesenvolupats la situació és molt pitjor, i les desigualtats segueixen sent molt amplies.Un altre fet que cal destacar és el poc reconeixement que han tingut i tenen les dones en àmbits com la literatura, la ciència, o la història. Moltes escriptores van haver d’utilitzar pseudònims masculins per tal de poder publicar les seves obres, com és l’exemple de Victor Català, qui era en realitat Caterina Albert i Paradís; o d’altres s’han sentit obligades a modificar el seu nom real per així aconseguir més èxit, com és el recent cas de J.K.Rowling. Això també es veu reflectit en els llibres de text, ja que majoritàriament només es mencionen a homes com a grans referents del tema tractat.
    En els darrers anys s’ha fomentat l’auge del corrent que busca la igualtat entre gèneres: el feminisme, i que té com a objectiu la supressió de totes aquestes diferències entre homes i dones. Penso que el fet d’aconseguir aquest objectiu passa també per l’educació. Crec que cal mostrar a les generacions futures quines són les desigualtats actuals i que cal canviar. Al mateix temps també s’han de deixar enrere tots aquells estereotips que marquen uns rols equivocats en la societat. Personalment penso que cal seguir per aquest camí i així aconseguir una societat plenament igualitària.

    • Laura, en conjunt, el teu text és correcte i impecable (ben estructurat, idees ben argumentades i ben expressades), però hi trobo a faltar alguna concreció, anecdòtica o no, que doni recolzament i solidesa a la teva reflexió. Un cas específic de discriminació i/o de lluita pels drets de les dones (més enllà dels exemples que cites, de tots coneguts) hauria acolorit una mica la solemnitat del discurs.

  37. Desde fa segles el paper de la dona no ha estat valorat, encara què amb el pas del temps ha anat disminuint les desigualtats, encara no és valorada com hauria de ser.

    Els homes sempre han estat considerats millors que les dones, on la imatge del sexe masculí era d’una persona forta, amb més nivell i més capacitats, era qui havia d’anar a treballar i en canvi l’imatge del sexe femení era d’una persona dèbil i per sota del sexe masculí, la seva tasca era estar a casa cuidant als fills. L’educació era diferent pels dos sexes, on l’home és podia veure que tindria un gran futur i la dona és quedaria a casa. Aquestes imatges són establertes desde petits.

    Tot i que s’han millorat avui dia les igualtats encara hi ha situacions on la dona és inferior, com per exemple depenent el treball la dona no por treballar o se li paga menys, tampoc podien participar en política, però això va canviar en una revolució on finalment va poder participar.
    En l’àmbit d’escriptura també era menyspreada fins arribar al punt de que hi havia dones que van posar-se un pseudònim per tal de poder publicar obres.

    Actualment les dones tenim més drets i hi ha més igualtat, però no s’ha acabat de solucionar perquè hi han situacions on encara es poden veure desigualtats.

    La novel·la Quim/Quima explica la situació de les dones, on canviant de sexe s’adona de les desigualtats que hi ha entre un home i una dona, el que el Quim podía fer fàcilment, la Quima hauria de lluitar, només per ser de diferent génere.

    • Marta, més que opinió personal, enfiles una sèrie de tòpics que tots coneixem: treball, salari, educació, rols socials… I algun cas concret que recolzés la teva argumentació? Reportar-lo li hauria fet guanyar pes. D’altra banda, cal considerar la llengua:
      Desde fa segles
      -…l’home és podia veure que tindria un gran futur i la dona és quedaria a casa. Distinció és/es
      -Abús de la partícula on: Els homes sempre han estat considerats millors que les dones, on la imatge del sexe masculí era d’una persona forta. A quin lloc et refereixes? No en trobo cap!

  38. La lluita per la igualtat de la dona ha sigut una lluita llarga i que ha durat molt de temps però que al final van aconseguir.
    La diferència de gèneres ha estat present durant molt de temps, hi han hagut molts moviments feministes per a poder acabar amb aquestes diferències. Els homes abans eren més reconeguts com ”triomfadors” i altres característiques mentres que la dona sempre l’han situada a casa, cuidant els nadons o fent la feina de casa.
    Sempre hi han hagut moltes diferències en molts àmbits, com la política, la vida laboral, àmbit científic, literari… Per exemple en l’àmbit de la literatura com a exemple podriem posar a Caterina Albert i Paradís que firmava amb el nom de Victor Català per a que es poguessin publicar els seus escrits. La primera dona en guanyar un Nobel, Marie Curie, en aquest cas en l’àmbit científic i en l’àmbit polític podriem posar d’exemple a Margaret Tatcher.
    Maria Aurèlia Capmany en aquest escrit vol dèixar clares les diferències de gènere amb en Quim i la Quima, quan desperta sent la Quima i no en Quim i deixen de donar-li importància altres persones només pel fet de ser una dona.
    Crec que aquests rols els hem adoptat a causa de l’educació ja que als nostres avantpassats els van educar de la manera que la dona habia de ser a casa amb els fills i el home treballant, o simplement adjudiquem uns colors a les nenes, com el rosa o uns altres als nens, com el blau i no només això sino que també amb els esports, dansa la nena i fútbol el nen o per acabar les joguines, les nines per la nena i els cotxes per als nens, i no hauría de ser així. Gràcies als moviments que hi han actius encara avui día, estem aconseguint que aquestes diferències cada cop siguin minoritaries. Maria Aurèlia Capmany fou una persona molt important en aquest moviment feminista i segueix sent igual d’important.
    En conclusió, en Quim-Quima, Maria Aurèlia Capmany va voler deixar clares aquestes diferències de gènere passant de ser en Quim a ser la Quima.

    • Mireia, el comentari és, a grans trets, correcte. Crec que et centres en tòpis i llocs comuns que tots coneixem, de manera que les teves observacions perden riquesa. Haver citat algun cas, episodi revelador hauria estat una manera de guanyar soidesa per a la teva argumentació. Cal, d’altra banda, que revisis la coherència del teu discurs. Rellegeix, per exemple, aquest paràgraf:
      Per exemple en l’àmbit de la literatura com a exemple podriem posar a Caterina Albert i Paradís que firmava amb el nom de Victor Català per a que es poguessin publicar els seus escrits. La primera dona en guanyar un Nobel, Marie Curie, en aquest cas en l’àmbit científic i en l’àmbit polític podriem posar d’exemple a Margaret Tatcher. Em sembla que la puntuació t’ha jugat una mala passada; la construcció de les oracions, a més, resulta forçada. Procura ser més clara i ordenada, tant en el penament com en l’expressió.
      Corregeix aquests errors imperdonables: la dona habia de ser a casa amb els fills i el home treballant.

  39. En resum, aquests textos sobre Maria Aurèlia Capmany, argumenten la dificultat de donar-se a conèixer en la societat de la coneguda postguerra, o tanmateix, en la societat actual si ets dona. La figura de la dona treballadora, fou mal vista en aquella época, i la nostre protagonista, no només no hi està dacord, si no que es fa el seu propi lloc en el món de la literatura, la pòlítica i l’ensenyança.
    En els seus inicis, en una situació de franquisme on el Català es veia sotmes a una censura i una represió molt destacable, aquesta, juntament amb altres escriptors literaris, van decidir publicar un llibre conjunt. A partir de la dècada del 1960, on Maria tenia una literatura d’estil realista i existencialista, a causa de les seves infuències,es pot destacar la referència a la figura de la dona, la importància d’aquesta, el desacord amb la situació masclista del moment i la rebel·lió de Capmany envers l’esteriotip que la representava pel fet de ser dona.
    Tot i les dificultas de les censures, va guanyar el concurs Joan Ot Martorell en dues convocatories, fets que demostren la capacitat de realització per part de la figura femenina, dins d’un àmbit que no estava adaptat socialment per elles.
    Aquesta rebel·lió o aquest desacord que caracteritza a la escritora, el veiem reflexat en una literatura que utilitza recursos d’ evasió cap un món allunyat de Barcelona, gòtic i de la situació política del moment. La situació familiar on es va criar la protagonista, un àmbient caracteritzat pel liberalisme, es quelcom que afavoreix al desenvolupament literari de Maria.
    Per acabar, podríem dir que la rebel·lió de Maria Aurèlia Capmany contra la realitat que es vivia en aquell moment, ha beneficiat a una millora actual de la situació, on la figura de la dona ha adquirit la importància i el reconeixement que es mereix; tot i així, encara hi ha molts aspectes retrasats en temes de masclista i desigualtat en contra de la dona, però sincerament crec que poc a poc (igual que ho veiem si mirem temps enrere), és una situació que millorarà, si tots posem de la nostra part.

    • Carlos, en cap cas no se us havia demanat de fer un perfil o trajectòria biogràfica de M. A. Capmany (per què l’anomenes Maria? Quina familiaritat tens amb ella? És del tot incorrecte!). Atès que el teu text no s’ajusta a la tipologia proposada (argumentació, article d’opinió), sinó que més aviat se situa en el terreny expositiu (dades informatives sobre la Capmany com a intel·lectual i escriptora), hauries de citar les teves fonts d’informació.
      L’ortografia i l’expressió presenten seriosos problemes: accentuació, apostrofació, lèxic (reflexat, Joan Ot Martorell…).

  40. Totes les societats del món, des del seu inici, inclòs les nostres actuals, estan regides per una relació establerta entre dues classes antagòniques, la classe oprimida i la classe opresora. Tots els canvis que s’han produït en aquestes societats s’han dut a terme gràcies a l’aixecament de la part oprimida de la societat per tal d’aconseguir la seva llibertat davant de l’opressora.
    Per exemple ens trobem que la burgesia es va aixecar davant del feudalisme, per instalar un nou “status quo” i que, en aquest ultim segle, la burgesia es va veure amenaçada pels moviments obrers d’arreu del món. Amb això vull demostrar, que les classes opressores, no són inamovibles i que tard o d’hora cauen. Però ens trobem amb una excepció, des del principi del món, hi ha hagut, una ‘opressió mimetitzada entre la societat, l’opressió dels homes a les dones.
    Els homes, ens hem posicionat en un primer plà de la societat mundial, concentrant tot el protagonisme de la història en nosaltres, com be sent la Quima just al canviar-se de sexe.
    Les dones han patit des de sempre una separació del rol de l’home a la vida, mentre que l’home s’alçava sustentat en els tòpics de l’home forçut i inteligent, la dona quedava relegada a segón plà, sent la que per “naturalesa” s’ocupava del treball a casa i era cuidadosa, serena, calmada, etc…
    Aquesta separació entre els dos gèneres es va veure consolidada pel capitalisme. El capitalisme va esdevenir el millor amic del patriarcat i va avançar com a sistema gràcies al treball domèstic de les dones a casa, ja que, mentre l’home treballava la dona havia de cuidar dels nens i la casa, convertint-se en un simple aparell de reproductor de força de treball.
    Poc a poc s’ha modelant la imatge d’una familia “exemplar”, on la dona s’ocupava de la casa i l’home de portar els diners a aquesta.
    La dona, ja abans de l’arribada del capitalisme tenia, en la familia, el rol de la figura cuidadora que estava al servei de les altres persones de la familia, quedant altra vegada relegada a segón plà.
    La imatge de la dona com a ésser destinat a les cures i a la casa, es va extendre tant i va calar tant a la societat (procès recolzat per la proganda i pels governs), que s’ha arribat a un punt, on les dones són des de petites, ja educades per exercir aquestes funcions, invisibilitzant de qualsevol manera altres futurs perfectament possibles. L’educació és masclista, i es pot veure facilment mirant les joguines de les nenes, la gran majoria destinades a temes com el fer de mares, la cuina, la perruqueria, etc… (Nenuco, barbie…) i les joguines dels nois dedicades a temes com la lluita, l’aventura, etc… (Espases, cotxes….). A més, aquesta educació controlada pel masclisme, tambè es present a les pelicules infantils com les de “Disney”, on totes les pel·lícules de princeses, segueixen el mateix patró de princesa poruga i princep salvador.
    Avuí en dia s’han fet molts avenços, per arribar a aconsequir aquesta igualtat, i el moviment feminista està molt més present que mai com ja vam veure el 8 de Març, però igualment, el masclisme es un gegant enorme, que està molt present en la grandisima majoria d’aspectes de la nostra vida quotidiana i encara falta moltissim treball, tant de les dones com dels homes.
    És per això, que crec que per ajudar a l’emancipació completa de la dona, tots els homes haruíem de renunciar poc a poc als privilegis que hem anat adquirint al llarg de tots aquests anys d’opressió, i per això, abans de tot, hem de fer autocrítica de nosaltes mateixos, dels nostres comportaments, i eliminar-los el més aviat possible.

    • Bona argumentació, Arnau. La relació que estableixes entre classes opressores i oprimides al llarg de la història per fer cap a la tara del masclisme és encertada, com també ho és el vincle que traces entre aquest i el capitalisme. Ara bé, l’expressió no sempre correcta desdibuixa la força del teu discurs:
      mentre l’home treballava la dona havia de cuidar dels nens i la casa, convertint-se en un simple aparell (de) reproductor de força de treball.
      A Poc a poc s’ha anat modelant la imatge d’una falia “exemplar”, on la dona s’ocupava de la casa i l’home de portar-hi els diners (a aquesta).
      La dona, ja abans de l’arribada del capitalisme tenia, en la falia, el rol de la figura cuidadora que estava al servei de les altres persones (de la familia), quedant altra vegada relegada a segón plà (accentuació de segon i pla?!).

  41. Les dones actualment ens percebem diferent, diguem que estem com en un moment de “despertar” en què cada dia tenim més consciència sobre nosaltres mateixes i podem decidir coses que anteriorment eren obligació o es feia com la societat ho marcava. A més, les nostres capacitats han estat cada vegada majorment reconegudes, el que ha obert un llarg camí per a la dona dins de diferents sectors, fins i tot a nivells jeràrquics, a on antigament només s’ocupaven per homes.
    Però encara amb tot això, realment les dones som ara “diferents”? Les tendències actuals marquen nous estereotips: la dona executiva, la noia que cuida la seva salut i es preocupa del medi ambient i no falta la qual fa activitats físiques com ioga; també tenim a la “tia que ja no és soltera” ni està destinada a tenir cura molts gats, ara gaudeix la seva solteria i es dedica a invertir els seus diners en viatges i luxes doncs el seu principal interès no són els fills ni la parella.

    És masclista “piropejar” a una dona perquè la dona no t’ha demanat opinió sobre el seu cos, i per tant, és il·legítim que se li imposi escoltar-lo. Les dones no són cossos exposats per a l’avaluació dels homes, són persones. El sistema masclista, però, ens ensenya que som persones només mentre acceptem estar al servei d’un altre grup humà, el dels homes; o sigui, que som persones de segona classe, amb una funció decorativa important i de recipient per al alleujament sexual, que han d’acceptar sense dir ni piu el que als homes els vingui de gust fer amb nosaltres, com per exemple, sense conèixer-nos, dir-nos coses pel carrer que sovint fan referència al seu desig sexual.

    Aquest article d’opinió va per a totes aquelles dones que el seu treball ha estat tapat pel dels homes i sense elles el món seria pitjor. Vull nomenar que Stephen Hawking ha mort aquest any però jo vull recordar a Jane Wilde, la seva primera dona, que va abandonar la seva vida per cuidar més de tres dècades i a la qual ell va decidir abandonar per una infermera. Sense Jane, no exisitiría Stephen.

    La societat masclista la toquem des que naixem. Si ara miro cap al passat, veig una nena al sofà de casa veient una pel·lícula de Disney on la figura de la madrastra la convertia en la vilana en els contes. Fer que les madrastres siguin vilanes és una forma de reforçar desconfiances i arquetips misògins. La madrastra de Blancaneus volia assassinar la protagonista pel simple fet de ser maca.
    Això ens porta al fet que la societat ens educa a nosaltres, les dones, a odiar-nos entre nosaltres. A tenir-nos enveja i a comparar-nos.
    El masclisme segueix quan vam començar a estudiar literatura a l’escola i m’adono que havien tantes dones en la generació del 27 i que no m’han ensenyat cap.
    I continúa quan en diuen: No et posis aquest vestit tan curt. I després van violar a una dona quan portava els seus texans favorits.
    Ens van dir: no et quedis fins molt tard. I després van arrencar la roba i van tocar els pits d’una noia a plena llum del dia en unes festa populars.
    Ens van dir: Denúncia. I després li van preguntar què portava posat, quant va beure i per què se’n va anar amb ell.
    Ens van dir, ens van dir, ens van dir. Aneu amb compte, aneu amb compte, aneu amb compte.
    El vam tenir, el tenim. El tindrem.

    Però i si ens deixeu d’educar per no ser violades i els ensenyeu a no violar?
    Deixeu de fer-nos sentir culpabes per com vestim, com actuem i com ha de ser la nostra llibertat.

    Els carrers són nostres, el dia és nostre i les nits són nostres. Hem de ser lliures.

    • Molt bon text, Sofía, personal i ben argumentat, sobretot en el joc d’oposicions que estableixes entre els consells adreçats a les noies/dones i la realitat que aquestes sovint pateixen. També és interessant la teva observació sobre el canvi de visió que avui recau sobre les dones solteres, ja lliures de l’etiqueta de tieta conca (soltera). Igualment oportú és el comentari sobre la manipulació d’estereotips femenins en els contes i les pel·lícules per a infants. Per cert, crec que més que el terme vilana per referir-te a la madrastra de Blancaneus, serien indicats: vil, malvada
      Podries imprimir el text i lliurar-me’l quan ens vegem a classe? Te’n faria una correcció detallada.

  42. Pau Granell Masana

    Sembla mentida que en el segle que vivim encara hi hagin persones que siguin machistes. Els homes i les dones són iguals tenen les mateixes capacitats tant físiques com intel·lectuals per fer tot allo que es proposin com els homes. En canvi, encara que siguin iguals en aquesta societat no ho són, com per exemple pel mateix tipus de feina les dones no cobren igual que els homes, els llocs importants en una empresa normalment són ocupats per homes… En altres cultures com per exemple la mulsulmana les dones encara són més discriminades. Les dones han de ser obedients al seu marit perquè les consideren inferiors. En aquesta cultura el matrimoni és un contracte social i el marit adquireix drets sobre la dona després de pagar al pare de la dona, i aixi és com la dona pasa a ser la propietat del marit.
    En conclusió, això hauria de ser diferent atès que els homes i les dones són iguals.
    La nostra societat no les discrimina igual que altres cultures però encara hi han moltes situacions que hem de millorar.

    • A poc a poc la teva expressió escrita es va estructurant de manera correcta, i es va dotant de contingut. Cal que segueixis treballant aquest aspecte. Ara cal apostar per la profunditat i l’argumentació. Hauria estat bé que et deturessis en algun cas concret de discriminació, més enllà dels llocs comuns de la bretxa salarial i els càrrecs directius, en què les dones estan en clar desavantatge. Has fet esment de la realitat que aquestes viuen i pateixen als països islàmics; l’observació és encertada. Si haguessis aportat alguna dada més precisa (possibilitat / dificultat d’estudiar, de conduir, de sortir al carrer, d’exercir feines fora de casa…) el teu comentari hauria guanyat volada. Prova-ho!

  43. Aïda Isidoro Ubach

    Com ja sabem, la dona ha sigut tractada, manipulada i menyspreada des de els inicis de la humanitat. Ens podem remuntar fins al període neolític on la dona era rellevada a un lloc secundari submissa per la força i control dels homes. O a l’edat mitjana on la dona era presa com un objecte reproductiu que havia de quedar-se a la llar. O fins i tot al últims segles on la dona era vista com una cosa feble, emocional i amb poques llums el qual es podia manipular al gust de la persona, com si d’un simple objecte és tractés. I és que aquesta submissió ofegant dels homes a les dones que encara “s’arrossega” al món actual. I és que en el món actual malgrat que, tots els canvis esdevinguts al llarg de l’història per aquelles dones valentes i lluitadores envers aquesta societat opressora o la gran importància d’algunes dones al món amb innovacions, idees o moments inoblidables per a la nostra història, la diferència descomunal de gènere, una mica menys agreujada en aquest últim segle, és encara vigent al nostre dia a dia. I és que no només la qüestió de força, control, o opressió han sigut les culpables d’aquesta desigualtat. També podem destacar les religions, com per exemple la cristiana en la qual la dona era portada al món a partir de la costella d’un home amb la finalitat de mostrar aquesta superioritat de l’home en el món. Un altre gran punt a destacar podrien ser les societats. I com a gran exemple tenim a la Índia. Una societat patriarcal on l’home decideix el present i el futur de la dona.

    Maria Capmany intenta donar veu i vot a aquesta desigualtat, ja que des de el primer moment que en Quim comença a ser la Quima, com bé diu Maria Capmany, ho nota. I no només precisament pel canvi físic que aquest canvi de sexe comporta. Sinó pel canvi de vida que duu a terme. En Quim deixa de ser un home, amb un futur més aclarit i amb l’acceptació general de la societat per passar a ser la Quima que malgrat que les seves insistents per arribar allà on vulgui i la constància que això implica no esdevindrà l’acceptació de la gent tal com diu Maria Aurèlia Capmany. Perquè acceptar que ja no ets allò que políticament, laboralment, o moralment es prefereix en aquesta societat per passar a ser allò que té un paper secundari i que malgrat que l’esforç té menys possibilitats d’arribar allà on vol és una tasca difícil.

    • Aïda, has rellegit el teu escrit? La incoherència hi domina de cap a peus. Fixa-t’hi:
      I és que aquesta submissió ofegant dels homes a les dones que encara “s’arrossega” al món actual (?!) Entens que l’oració queda truncada i, doncs, incomprensible?
      O bé:
      En Quim deixa de ser un home, amb un futur més aclarit i amb l’acceptació general de la societat per passar a ser la Quima que malgrat que les seves insistents per arribar allà on vulgui i la constància que això implica no esdevindrà l’acceptació de la gent tal com diu Maria Aurèlia Capmany. Què vol dir que malgrat que les seves insistents? I què significa no esdevindrà l’acceptació de la gent?
      No només has de pensar què escrius, sinó que has de pensar amb claredat abans d’escriure. D’altra banda, em sembla que uses incorrectament el connector malgrat que (“a pesar de que”), introductor d’una oració subordinada, quan en realitat hauries de fer ús simplement de la preposició malgrat (“a pesar de”).

  44. Desde que existeixen els éssers humans, malauradament han hagut moltíssimes desigualtats, però la més important i la que més mal ha causat a les dones és la diferència de gènere. Al llarg del temps hem anat evolucionant i aquesta discriminació social, política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home poc a poc ha anat disminuint. Per aconseguir això es va crear el moviment anomenat feminisme el cual s’utilitza amb l’objectiu d’ una igualtat entre els dos sexes, ja que vivim en una societat de masclisme absolut que fins i tot ha acabat en violència de gènere. Generalment, que la dona sigui reconeguda i suficientment valorada respecte a l’home.

    Capmany, després de la Segona Guerra Mundial, igual que moltes més dones no es queden de braços creuats i han perdut la por per lluitar contra els drets que mereix una dona igual que l’home. Imposa aquesta idea feminista per defensar totes aquelles dones que tant han sofrit fins ara durant tot el context històric. Bàsicament que les dones deixin de ser vistes com única utilitat de matrimoni i maternitat puguin aconseguir una total llibertat i independència permanent. La seva obra de Quim/Quima vol transmetre aquest missatge per acabar amb aquesta injustícia.
    Actualment la societat esta complerta d’estereotips i rols de gènere des de l’antiguitat com per exemple el color blau pels nens i el rosa per les nenes. Les joguines de cotxes i de mecànica pels nens i en canvi la cuina per les nenes. Els homes deuen treballar fora de casa i les dones domèsticament les llars e casa i sobretot encarregant-se dels fills. Les noies deuen portar els cabells llargs i els nois curt…La dona equival a feminitat i l’home a masculinitat… etc.
    L’autora representa a la obra la diferència que hi hauria si en Quim es tornés Quima i a l’inrevés. Com per exemple, si és Quima, no arribarà lluny laboralment, ja que actualment hi han llocs de treball on el sou és més alt als homes que a les dones, fent el mateix esforç. Un altre exemple pot ser el no poder anar sola pel carrer per tenir por a que siguis segrestada per ser violada. Un altre és d’anar amb poca roba i semblar que el que vulguis fer es provocar als homes, quan només vols escollir el teu propi estil i ser lliure de portar el que vulguis posat, sense importarte el que pensin la resta.
    I moltes més condicions que tindria segons estigués en qualsevol dels dos sexes, però, és clar, posant a favor a l’home i rebutjant la dona.

    En conclusió, Capmany defensa la igualtat, no està d’acord amb l’exclusió de les dones dels àmbits socials i polítics, i lluita per la integració de les dones. I es el que vol aconseguir representant-ho amb el Quim/Quima en els diferents punts de vista.

    • Marina, deixant de banda que lliures el comentari fora de termini, suposo que t’adones de les dificultats d’expressió que no és pas el primer cop que et remarco. Fixa’t en aquests detalls:
      es va crear el moviment anomenat feminisme el cual s’utilitza amb l’objectiu d’ una igualtat entre els dos sexes. S’utilitza el feminisme amb un objectiu?!
      Generalment, que la dona sigui reconeguda i suficientment valorada respecte a l’home. I on és el verb principal?
      Actualment la societat esta complerta d’estereotips i rols de gènere. Deus voler dir està plena
      Els homes deuen treballar fora de casa i les dones domèsticament les llars e casa. Per començar, els homes han de treballar. Què vol dir domèsticament? Has llegit alguna vegada aquest adverbi, referit a la forma de treball de les dones a la llar? Per cert, què vol dir les llars de casa? No t’adones que són sinònims?
      Potser més val no seguir, oi?

  45. Clara Galiano Rodríguez 1.2 Batxillerat Humanístic

    Visc en un país on el 63% dels seus habitants opinen que les dones no són aptes per desenvolupar tasques científiques d’alt nivell. Visc en un país on si un home convida a prendre un cafè a una dona, és interpretat com un acte de supremacia del sexe masculí. Visc en un país on és necessari explicar què és el feminisme. Diàriament escolto a gent dir que no són feministes perquè no creuen en el domini social de la dona. El que aquesta gent no sap és que, inconscientment, estan definint el concepte de “hembrisme”.

    El feminisme defensa la igualtat de l’home i la dona, i no és, per tant, l’antítesi del masclisme. El terme fa referència a una doctrina social que és favorable a la dona. No obstant això, no li és favorable perquè busca que el sexe femení tingui més drets o privilegis, sinó perquè espera que tots dos sexes siguin tractats amb equitat i justícia, tenint sempre en compte que són iguals i diferents. Espero que algun dia la qüestió principal no sigui què és el feminisme, sinó com dur-ho a terme.

    La meva generació ha crescut amb les idees de pel·lícules Disney on sempre ha de ser salvada la princesa per un príncep i no per ella mateixa. Des de petita hi havia un conte que ha sigut el meu preferit:
    Una vegada hi havia una princesa tancada que es va salvar sola. Fi

    Amb això vull dir que aquesta idea no es pot canviar d’un dia a l’altre, ni de molt. És un altercat que fa molts anys portem sobre les esquenes i estem intentant canviar-ho.

    JA ÉS HORA!

    Encara que intentem fixar-nos més en tots els aspectes que podríem canviar o comentaris que trobem inapropiats, són coses que portem que naixem i és així com ens han criat i educat. Els nostres avis, per exemple, la majoria han crescut amb una idea del matrimoni homosexual mal vista i sense coherència, encara que molts comencen ara a canviar una mica d’idea, i això és molt difícil de canviar.

    Els nens d’avui dia, en canvi, hem de fer-los conscients i educar-los amb la idea d’un món on si una noia no s’ha depilat, un noi no se sent com un noi, o una noia surt amb un noi i se sent atreta per una noia, no s’ha de veure amb mals ulls o com si fos un delicte.
    Encara que en l’actualitat diguin que és un món “modern” i no li veuen cap problema a una parella homosexual, no és tan sols això, malauradament, el que fa que no puguem ser nosaltres mateixos.
    Estem acostumats ja a termes com transsexual, heterosexual o bisexual, però existeixen una gran varietat de tendències sexuals. Com la demisexualitat, la polisexualitat, la pansexualitat o la sapiosexualitat entre MOLTS d’altres que la gent no és conscient de la seva existència i en el moment on escolten qualsevol dels termes més coneguts comencen les rialles o les burles. Encara som en un planeta amb moltíssims tabús sense deixar que la gent s’expressi tal com és i sense sentir-se a gust amb una vida tranquil·la.

    • Em sembla correcta la teva reflexió, Clara, però hauries de concretar alguns punts:
      -Què entens per hembrisme?
      És un altercat que fa molts anys portem sobre les esquenes. Vols dir que el terme altercat (baralla, disputa) és aquí el més indicat?
      entre MOLTS d’altres que la gent no és conscient de la seva existència i en el moment on escolten qualsevol dels termes. Vigila la construcció de l’oració: en la primera remarca, hauria de ser dels quals la gent no n’és conscient. En el segon cas, no és adequada la partícula on; l’antecedent, moment, no indica pas cap lloc!

  46. La desigualtat de gènere és una problemàtica de caire polític,social i econòmic que encara avui dia afecta al sector femení de la població.

    Dins de l’àmbit laboral, podem trobar diversos aspectes que fomenten la desigualtat.
    La denominada brecha salarial, entre els elements que promouen la brecha salarial trobem:
    Treball a temps parcial: una de les causes de la discriminació entre homes i dones, és que aquestes últimes han de dedicar-se moltes vegades al seu treball a temps parcial. Aquesta situació crea des del seu inici una situació de desajust en els sous entre dones i homes. Conciliació de la vida familiar i laboral: en general, en la nostra societat les dones són les que decideixen conciliar la vida familiar i laboral, de manera que moltes vegades per aquest motiu decideixen compaginar la seva vida personal amb la feina a temps parcial, és per això que s’acaba produint una bretxa salarial entre homes i dones. Per poder minimitzar aquesta bretxa caldria que les empreses apostaran per una major inversió en la conciliació familiar, sense posar en risc l’estabilitat laboral i econòmica de les dones. Treballs amb major presència femenina: els treballs amb major presència femenina són aquells en què també els sous són pitjors, a diferència dels treballs en què hi ha majoria d’homes en els quals no es produeix aquesta discriminació. Interrupcions en el seu desenvolupament professional: un altre dels problemes que tenen les dones i que obre la bretxa laboral amb els homes ve donada per les interrupcions en la seva vida laboral. Aquestes interrupcions vénen donades de manera principal per l’embaràs i el part, moltes vegades, aquesta situació els impedeix desenvolupar-se professionalment igual de ràpid que els seus companys homes. Encara que és molt injust això fa que es retardin en el seu desenvolupament professional, i això és el que haurien de treballar totes les empreses, per equiparar els sous i la situació professional de les dones.Una altre tema a destacar, és la violència de gènere.Es tracta d’una violència que afecta les dones pel sol fet de ser-ho.El problema no és que faltin lleis sinó inculcar a tothom que la violència de gènere és perjudicial per les dones. Informar-se més sobre els èxits dels moviments feministes que van donar-li el lloc que es mereixia la dona i continuant donant-li suport.

    Segons el meu parer, està bé que s’estableixen polítiques socials però amb això no hi ha prou aquestes han de anar de la mà d’un canvi en la societat, en la cultura, en la mentalitat de les persones.

    • Força correcte, Iván. Sort que tu mateix has corregit el terme “brecha”, que a l’inici havies escrit amb grafia castellana. Has de vigilar també les repeticions. Finalment, hauries d’ajustar bé les construccions sintàctiques: “informar-se sobre el moviment feminista … i continuant donant-li suport” (?).
      Tanmateix, has millorat clarament en expressió escrita.

  47. Aquest cop, però, tenia l’esperança de que la seva experiència com a dona fos diferent.
    Havia viscut la repressió, el menyspreu i tota mena d’agressions masclistes de la societat cada cop que havia sigut dona. Des del seu naixement a l’edat mitjana, l’havien criat dient-li que com a dona s’havia de limitar a la funció reproductiva que déu li havia assignat i a cuidar de la llar. Durant els seus primers 50 anys de vida com a Quima havia cregut allò que tants cops li havia repetit el mossèn de l’església de Sant Esteve de Roures, poble on va néixer, però quan va passar a ser Quim per primer cop, es va adonar de les facilitats que tenia l’home en comparació amb la dona per poder viure. El següent cop que va tornar a ser dona, va decidir que no faria cas ni a l’església ni als palaus. Només per tenir uns òrgans sexuals diferents ja havia de ser inferior? Qui havia decidit que la dona era inferior a l’home? Però quan va explicar les seves idees en públic, la van marginar i complicar la vida fins que va tornar a ser Quim. Havia estat lluitant per els drets de la dona durant molts anys tot i la repressió que havia patit: insults, empentes, detencions, expulsions d’esglésies i pobles… Fins i tot va ser cremada per la santa inquisició acusada de bruixeria (excusa que feia servir l’església catòlica per eliminar a totes aquelles que amenaçaven el seu poder). Després de renàixer com a Quim uns dies més tard (i amb una cicatriu que li van deixar les cremades que la acompanyaria per sempre més) es va resignar i va acceptar el destí que li havia estat imposat amb molta tristor fruit de l’esgotament. Puntualment havia tornat a l’acció quan veia una oportunitat realista de poder fer una revolució per acabar amb aquella societat podrida que la oprimia com a la revolució francesa que va acabar amb el sistema feudal (però desgraciàdament es va imposar el liberalisme burgés que només beneficiava a la classe alta). Havia observat que fins i tot dins dels ambients revolucionaris on teòricament la haurien de respectar, ho tenia més fàcil quan era home. Ningú es prenia seriosament a una dona amb un fusell o carregant sacs i això la indignava. Havia tingut la desgràcia (quan era Quima) d’haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. Quan no la maltractaven per un motiu era per un altre. Com a Quim també tenia problemes però els podia solucionar amb una quarta part de l’esforç del que li costava solucionar-los com a Quima.
    Amb l’arribada de la segona república, però, tot havia canviat. Per primer cop en la història les dones havien aconseguit que es reconegués el seu dret a votar. Només era un petit pas però això significava un canvi important en la societat i, amb sort, aniria seguit de molts altres canvis. Aquest cop, va acceptar el seu canvi de Quim a Quima amb més alegria que normalment, però la seva alegria va durar poc. L’església encara tenia molt poder i la majoria (si no tots) de càrrecs importants de la societat estaven en mans d’homes. Encara hi havia molta feina per fer però estava decidida a aconseguir d’una vegada trencar les cadenes que li impedien avançar. Aquell cop seria diferent. No podia ser que no ho aconseguís. Era el moment de lluitar per totes les que no hi eren i per les que vindrien… Per el futur… Això ho pensava la primavera del 1936. Com va descobrir un mes més tard, això no seria possible i es va veure obligada a viure molts anys més de foscor i misèria.

    • Molt interessant el repàs històric que proposes, Pau, tant com les observacions que apuntes en cadascun dels períodes que esmentes. Ara bé, trobo a faltar la concreció d’alguna vivència de Quima, que ens permetés posar rostre i emoció al fil cronològic que tan bé has mantingut tibat al llarg de la narració. Vigila alguns aspectes de llengua, com apostrofació i d’altres.

  48. Sebastián Lindo Azañero

    Ser dona no és una tasca fàcil en cap lloc, però en pocs llocs és pitjor al lloc on Quim havia nascut: a un poble rural en Guinea. Encara no havia vist la seva aparença reflexada així que per a confirmar el seu canvi de sexe va sortir de la seva cabanya i es va veure al riu més proper per a veure’s reflexat. No hi havia dubte, durant la nit s’havia transformat en una dona. “Que coi ha passat?! Això ha de ser un malson!”. Llavors va recordar el vespre anterior quan va anar a tafanejar i robar monedes a la llar del bruix M’Baku que el va enxampar i el va jurar venjança. Ell va pensar que era un farsant i es va burlar d’aquest. “Segur que ha complit la seva promesa i la seva venjança va ser canviar-me de sexe”. En aquell moment un grup de gent del seu poblat es va apropar a ell, perdó, ella, i de manera no gaire amistosa la van cridar: “Què fas aquí?! Qui t’ha donat permís per venir aquí?”. Quima, que encara estava dubtant si això era realitat o estava somiant a la seva cabanya, gaudint sense saber-ho dels seus privilegis masculins, no va saber respondre. Estant en aquest estat, els homes el van agafar i el van portar al centre del poblat on la van apallissar. Tota la gent va anar a veure aquesta escena. Quima es va adonar de que els seus pares s’apropaven però no feien res per a evitar això. Veure cares d’ells mentres no feien res, la del seu pare com de vergonya i d’indiferència fingida, i la de la seva mare en una barreja de tristor i resignació, gairebé li feien tant de mal com la pallissa. Va acabar lligada de mans i no metafòricament. En tornar a la seva casa en un estat deplorable les coses no van canviar molt per a la pobra Quima: el seu pare, empipat com una mona, li va voler fer una cara nova per fer-li passar vergonya davant de tothom.
    Semblava que no ningú tenia memòria de la seva vida com a noi, tothom actuava com si sempre hagués estat del sexe femení. Mentre els seus germans dinaven amb els seus pares a la cabanya principal ell va anar a una altra cabanya més petita amb la seva germana petita. Quima tenia dues altres germanes però ja no vivien amb la seva família perquè s’havien cassat (òbviament no per amor) i vivien amb els seus marits. Recordant això la nostra protagonista es va adonar de que tenia quinze anys i les implicacions que aquest fet tenia sumat a que ara era una noia: aviat s’hauria de cassar.
    Els seus pares van recordar això també i al dia següent la van portar a buscar marit. “Quinze anys i encara no s’ha cassat? Ja ningú la voldrà!” “És molt major i molt lletja!”. La xerrameca de la gent va provocar en el pare que la mirés amb ulls assassins que va glaçar la seva sang.
    Potser havia sigut una mala idea deixar-la en un estat deplorable un dia i portar-la a buscar xicot al dia següent. Des de la nit anterior tot en el que pensava la Quima era en tornar a veure al bruix M’Baku i demanar-li que el tornés a fer noi. Lamentablement el seu intent de fer mutis va acabar en fracàs i en més pallisses. Quima va perdre la noció del temps i quan va ser portada amb l’imam del seu poble. Savia que significava això pero encara no s’ho volia creure. El següent pas en la seva vida com a noia va ser l’ablació del seu clítoris, la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d’evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. La seva vida com a noia (i vida en general) va acabar abruptament poc després. En lloc de tenir la resignació que tenien les altres noies, Quima va voler escapar i això no va acabar bé, morint d’una manera bastant violenta. Aquesta curta experiència no només el va fer veure que no era el centre del món, el va fer sentir que o no era o no mereixia ser part del món.

    • Sebastián, celebro la teva aportació, encara que sigui fora de termini. L’argument és dels millors que he llegit. Et suggereixo que vinguis a parlar amb mi la setmana entrant. Caldria corregir alguns aspectes d’expressió:
      -REPETICIONS I INCOHERÈNCIES: Ser dona no és una tasca fàcil en cap lloc, però en pocs llocs és pitjor al lloc on Quim havia nascut.
      -INCORRECCIONS LÈXIQUES: reflectida, no reflexada; complert, no complit; gran, no major.
      -ERRORS ORTOGRÀFICS: casar, no cassar.
      -CONFUSIÓ DE PRONOMS: li va jurar venjança, no el va jurar venjança.
      -CONSTRUCCIONS SINTÀCTIQUES: de que és incorrecte: només que; a que tampoc no s’admet, millor al fet que.
      -PUNTUACIÓ I ACCENTUACIÓ: Quima va perdre la noció del temps i quan va ser portada amb l’imam del seu poble. Savia que significava això pero encara no s’ho volia creure. Deus voler dir: Quima va perdre la noció del temps i, quan va ser portada amb l’imam del seu poble, sabia què significava això, però encara no s’ho volia creure.
      -CONFUSIÓ DE TIPOLOGIES: Aquest fragment és informatiu, enmig d’un relat de gran força narrativa: la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d’evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Fóra bo reescriure’l indicant que tots aquests aspectes afecten la protagonista de manera directa i dolorosa: amb els genitals mutilats, mai no podria sentir plaer; arribaria verge al matrimoni, i sempre més seria casta, ja que el sexe seria sempre dolorós, mai feliç.
      -DESENLLAÇ: Quima va voler escapar i això no va acabar bé, morint d’una manera bastant violenta. Cal donar una mínima precisió sobre aquesta mort violenta: la devora una fera, mor per una altra pallissa dels familiars que l’atrapen en plena fugida, cau en mans d’una tribu enemiga…? El gerundi morint no és correcte; millor: i va morir
      Anima’t a fer aquests canvis. En sortirà un momlt bon text.

  49. Com Gregor Samsa a la metamorfosi e Kafka, en quim va patir la seva transformació cap a Quima a la nit. És per aquest motiu que al moment d’aixecar-se es trobava estrany, diferent. També li va sorprendre veure un cabell llarg al llit però va pensar que era de la seva mare quan a mitjanit va anar a tancar-li el llum i a cobrir-lo amb la manta. Va obrir el mòbil i li va saltar la notificació que s’hi havia d’afaitar. Li feia mal la panxa i va anar al lavabo va seure a la tassa del vàter. Va començar a llegir els missatges de Whatsapp que li havien arribat dels seus amics amb els ‘memes’ sobre el gol del seu gran ídol Leo Messi. Va dormir content i és riure amb els missatges rebuts, però li va canviar la cara completament quan al moment de mirar-se al mirall amb la maquineta d’afaitar es va veure amb el cabell llarg. Va tornar a mirar el mòbil i va veure el mateix reflexe. Es va espantar. Va treure’s el pijama. Es va espantar encara més. Era una dona. Tenia pits i vulva. No tenia penis. Es va ficar a plorar, només tenia 17 anys i era una situació molt dura. Va buscar a Google el número d’una doctora nord-americana el seu problema amb un anglès força peculiar. Van establir una cita aquell mateix matí aprofitant que estava fent un congrés de medicina. Va tallar-se el cabell, va eixugar-se les llàgrimes, va mocar-se, va dissimular el canvi com va poder i va marxar de casa. Li esperava un dia molt llarg.

    Joan Amat, 1.3 batxillerat

    • Joan, has fet un molt bon plantejament de relat, però no l’has seguit. Aquest dia tan llarg que espera a Quima hauria d’haver estat la narració de la batalla interna que viu la protagonista: l’impacte emocional i social que genera en ella el sobtat canvi de sexe. És una llàstima que t’hagi quedat un relat interruptus.

      Per altra banda, has de vigilar qüestions de coherència com ara:

      li va saltar la notificació que s’hi havia d’afaitar. Què representa el pronom hi? Fa referència a un lloc? No té sentit.
      Va buscar a Google el número d’una doctora nord-americana el seu problema amb un anglès força peculiar. Intueixo què vols dir, però em sembla que el teclat t’ha jugat alguna mala passada. Revisa-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s