Ramona, adéu

Ramona, adéu, de Montserrat Roig: els llaços que estrenyen

Un joc de veus narratives teixeix el relat de Montserrat Roig que hem llegit a classe. Són les veus de tres dones de la mateixa família i amb el mateix nom que, des del record, des del fons de la pròpia consciència, refan, cadascuna d’elles, el camí de l’experiència personal. Els camins, diferents en el temps i en les circumstàncies, prenen tots un rumb similar: la recerca de l’amor, que és recerca de la felicitat, i la construcció de la pròpia identitat. Els camins, però, no convergeixen; les veus tampoc no harmonitzen. A la fi, cal assumir que l’experiència personal és intransferible i que la conquesta de la llibertat implica una radical solitud.

Preneu aquestes consideracions com a punt de partida per a un relat o un assaig sobre el conflicte generacional: focalitzeu l’atenció en els efectes que provoca el conflicte en l’ordit de relacions familiars.

Anuncis

7 responses to “Ramona, adéu

  1. Mar Tórtoras

    El llibre de Ramona, adéu. És un llibre que es basa en els camins diferents que va agafant la teva vida depenent d’en quina generació et trobis.
    Quan una persona és jove, no ha experimentat encara casi res de la vida, just és quan comença a enterar-se de com anirà evolcionant, coneixerà l’amor, el que realment són els estudis i tindrà l’oportunitat de fer el que ell vulgui amb la seva vida, perquè tot just es troba en els inicis i encara no ha emprés un camí determinat.
    Aquesta joventut serà la que nosaltres anomenem “la joventut idealitzada” perquè encara que tingui alguns problemes, serà la realment feliç i la que cadascú de nosaltres quan és gran, la recorda com el període feliç de la vida en el qual no hi havia preocupacions. Si bé quan ets jove el que realment enyores és aquell temps en el qual no tenies deures, en el qual tot era molt fàcil.
    A mesura que anem creixent, ens anem adonant de totes les dificultats que hem de passar per poder arribar a assolir el nostre objectiu. També, comença un període de la nostre vida en el qual tenim fills i per tant els hem de criar. Per això aquest període va acompanyat de felicitat juntament amb treball. Serà en aquest període en el que enyoraràs la teva joventut.
    Un cop has passat la maduresa, la epoca de ser mare… Entres a la vellesa, en aquesta etapa, ja et pots tornar a relaxar, els fills els quals has anat criant, ja s’han fet més grans i ja es poden valer per si sols, molts d’ells no trigaran en tenir fills. T’has convertit en àvia.
    Quan arribes a aquesta edat, a aquest període de la teva vida, t’adones que moltes de les coses que no has fet de jove i que pot ser t’agradaria haver fer ja no les pots fer perquè tens por o simplement perquè ja no estàs tant en forma com ho havies estat anteriorment. És quan t’adonés de si realment li has tret tot el fruit possible a la vida ja viscuda i intentes acabar d’expremer-li tot el que encarà li pugui quedar.

    • Em sembla prou bé, Mar, la reflexió que has fet a partir de la lectura de Ramona, adéu. Diria que, quan ets conscient de la teva dificultat amb l’expressió, controles prou bé el discurs. Es tracta de no perdre el fil que lliga les idees amb la seva verbalització.

  2. La novel•la de “Ramona Adéu”, narra la història de tres generacions de dones, que pertanyen a la mateixa família. Són tres dones totalment independents les quals no exterioritzen mai els seus pensaments, temor i desitjos. Totes tres són molt semblants i viuen histories d’amor que mai arriben a fer-les felices. La seva independència fa que al no exterioritzar el que pensen no es puguin ajudar entre elles amb el que els passa, encara que és gairebé el mateix.
    Potser el que més m’ha sorprès d’aquesta novel•la és la semblança de caràcters entre elles, encara que no pertanyen a la mateixa època, i per exemple de la Ramona àvia a la Ramona neta hi ha molts anys de diferència, la seva finalitat a la vida és trobar la felicitat en un amor veritable i apassionant que trobaran però mai arribarà a ser més que un amor idealitzat i de joventut, i que a cadascuna aquests amors els marcaran el camí.

    Encara que és un obra complicada de llegir perquè la barreja d’èpoques i de les veus moltes vegades són difícil percebre-les i saber quan parla cadascuna, és un novel·la que no és pesada de llegir i que no només et fa passar una bona estona sinó que també t’explica i t’ensenya la història de Catalunya durant tot el segle XX amb petites circumstàncies que viuen les Ramones, i que estan integrades als seus relats.

    • És un comentari global, que no aprofundeix cap aspecte concret de l’obra, però que resulta prou correcte. El teu problema, Noelia, és l’elaboració d’un comentari interpretatiu seguint pautes marcades. De totes maneres, has aconsegui reconduir les teves dificultats i penso que, finalment, te n’has sortit.

  3. Marona de la Vega

    “Ella va néixer tota arrugada de tant de temps que havia estat dins meu, escarransida, que semblava que s’anés a trencar d’un moment a l’altre; ell em deia que era molt maca, però clar, ell què ha de dir si sempre diu missa i aquí no passa res… No, no, jo volia un nadó fort, que nasqués ple de vida, amb aquella brillantor als ulls que et donen ganes de seguir vivint… però, això? això és un tros de vida, és la meitat. On està l’altre? On s’ha amagat? Potser la vaig perdre un dia d’aquests… Me’n recordo com tancava els ulls, molt fort, com si li anés la vida, plorava tan que la cridòria m’arribava fins a la neurona més amagada del meu cervell, era insuportable, com si no volgués venir al món, com si em negués la vida que nosaltres li havíem otorgat… desagraïda. Ara la nena ja és gran, però és clar, per a mi sempre serà aquella nena dèbil que va sortir a la força del meu ventre, encara però que no se perquè encara segueixo tenint la sensació de que està enganxada a mi, com si li fes por ser independent, com si li fes por viure, com si li fes por estendre les ales i volar…”

    • Has fet una bona creació a partir de la lectura de Ramona, adéu. Ara bé, la correcció dels teus textos al web no té res a veure amb els escrits que elabores a classe. Per tant, hi ha alguna cosa que no encaixa en tot plegat.

      • Marona de la Vega

        Doncs perquè això és un escrit literari a partir de la primera Ramona, i els escrits elaborats a classe són comentaris que me’ls preparo amb anterioritat com bé vaig fer amb l’examen de Ramona adéu. Són coses totalment diferents, almenys des de la meva perspectiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s