Des que era ben petita, la meva àvia m’explica la història de Nausica; ara jo us la vull explicar a vosaltres:
Tot va començar un matí ennuvolat, a la riba del mar de l’illa dels Feacis. Allà hi havia una bonica princesa, filla del rei, alta i prima, amb els cabells rossos i arrissats, cantant una cançó i rentant la roba amb les seves donzelles. De cop i volta, de la mar va sortir un vaixell destrossat, mig enfonsat, amb un home, que més que un home semblava una divinitat. Just en aquell moment, del cel van sortir uns rajos de sol tot il·luminant el nàufrag. Ell era tot el que una dona pot demanar: cabells morens, musculat i molt atractiu; però es presentà davant la princesa amb les robes estripades, gairebé nu. Les serventes es van espantar; no pas, però, Nausica, que va restar bocabadada, esperant que el desconegut s’acostés. Ell es va sorprendre de la decisió i la serenitat de la jove. Tot d’una li digué:
– Bon dia, formosa donzella, no t’espantes de veure’m? No corres amb les teves amigues?
– Espantar-me jo? Per què? No ets home igual que els altres? Jo no marxo perquè mai no havia vist ningú com tu.
– Com jo? Què vols dir? Tan salvatge o tan intrèpid?
– Tan salvatge, tan ben plantat. Mai no hauria pensat que fossis així. Jo sé que tu ets el famós Ulisses, el protagonista de totes aquelles gestes que a mi sempre m’havien explicat i, ara que t’he vist, no vull deixar passar ni un sol dia d’estar al teu costat; vull ser, si tu m’ho permets, la pròxima protagonista de la teva intrèpida aventura.
-De veritat que vols venir amb mi? No crec que sigui una bona decisió que una dona fràgil, sofisticada i bonica com tu vingui a lluitar amb els més vils del planeta. Pensa-t’ho, però sàpigues que, des d’ara, tu seràs la donzella per qui lluitaré en totes les batalles.
– No sóc com tu penses, deixa’m demostrar-t’ho. T’assguro que, per tu, faria baixar el cel a la terra i mataria el mateix diable per estar al teu costat. Ara bé, hauràs de parlar amb el rei, el meu pare, perquè em permeti acompanyar-te.
-Sí, parlaré amb el rei i pots estar segura que tot sortirà com desitgem perquè l’amor que acabem de declarar-nos avui és i serà el més fort de tots els que han existit, capaç de vèncer tots els obstacles.
Annia Garcia i Ana Rosa
Literatura catalana 