Tag Archives: altre

Nausica. Un altre final

Nausica patia per la imminent partida de l’heroi que tant havia admirat quan sentia narrar les seves gestes. Ulisses es va convertir en l’home dels seus somnis. Des del dia en què va naufragar en terres feàcies, la princesa es va anar retrobant amb el rei d’Ítaca en cadascun dels seus somnis: el sentia, així, a prop i distant. A mesura que passaven els dies es va adonar que estava sorgint un nou sentiment dintre seu, indescriptible i totalment nou. Sentia que, en marxar Ulisses, la seva ànima marxaria amb ell i mai no podria recuperar-la.  L’amor innocent i l’orgull de tenir el cèlebre heroi al seu costat, es va anar metamorfosant en una mena d’obsessió, de desig de possessió que la dominava. Ja no era mestressa de la seva voluntat, ell n’era el conductor. El sentiment de pèrdua l’anava ofegant cada vegada més i estava disposada a fer l’impossible per evitar la marxa d’Ulisses. Dia rere dia maquinava  estratègies per frenar la seva partida, però això només l’anava allunyant de qui tant estimava. Tanmateix, s’havia proposat d’aconseguir-ho.Va arribar, inesperadament, el dia de partida de l’heroi per prosseguir el seu camí cap a Ít aca. Com a darrer recurs, Nausica va insistir en el seu propòsit, qualificant Penèlope de dona infidel. No va dubtar a assegurar que l’espera de l’esposa havia finalitzat feia molts anys i que aquella no havia vacil·lat a tenir diversos amants. Ulisses, ple de dolor, no va creure aquesta infàmia i, amb el cor trencat, va partir cap a l’illa enyorada, menyspreant la desesperança i la nostàlgia que omplien la mirada de Nausica.

Thaïs Garcia

Anuncis