Tag Archives: confessió

Nausica i la seva confessió final

Nausica: Daimó, jo et deixo. També mon comiat vull dâ an el hoste

Daimó: Princesa, no podreu: massa sou trèmula. Resteu aquí.

Nausica: Seré ferma i serena perquè ho vull. (Baixa els graons amb majestat graciosa)

Reina: (Que la veu venir). Filla!

Nausica: (Al rei) ¿Deu llicència, pare?

(Assentiment del rei)

Ulisses: Princesa…

Nausica: Ara que sóc coneixedora del vostre passat, comprenc que res no us unirà a la nostra terra.  Feàcia no viurà felices noces reials, mes jo sempre honraré el vostre nom: servaré sempre el record d’aquest dia joiós en què la infanta feàcia conegué el sobirà d’Ítaca.

Ulisses: No só mereixedor de vós,  jove nimfa;  vostra puresa representa molt més que allò que un guerrer com jo pugui apreciar. Ma pacient dona Penèlope encén el foc de la nostra llar, per vigèsim any plora la meva partida. Sé que vós podeu entendre ‘quest dolor.

Nausica: I més que l’entendré amb l’adéu de la vostra partida! Mes ou-me! No us oblideu que, creuant els camins de Posidó, vós veureu una flama. Una flama d’amor que crema per dins,  brillant més que el déu Sol.

Ulisses: Mai no oblidaré tes paraules, dolça flor de primavera, mes marxaré prest, així el vostre dolor no serà tan gran.

(Precipitadament gira el rostre i se’n va)

Nausica: Per Zeus, que algú em torni l’alegre innocència d’altre temps i tregui del meu cor aquest sentiment de dolor!

(S’agenolla i plora davant del mar)

FI

Carla Asensio

Anuncis