Tag Archives: destí

“Segons els nostres antics preceptes”. “Antígona”: pietat, llei, destí.

antigone_and_the_body_of_polynices_‑_project_gutenberg_etext_14994.png eduardriudavets.cat

ANTÍGONA: “Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices, que haurien d’haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.” 

En aquest fragment veig aparèixer el tema de la pietat i el de la confrontació entre llei divina i llei humana. Antígona encarna l’únic personatge dotat de pietat en l’obra, tant la clàssica com la d’Espriu. Ella es deixa guiar pels dictats de la moral natural, la més humana de totes les lleis. Per tant, lluny de complir l’ordre de Creont, enterra el seu germà Polinices, tal com entén que ho ha de fer.  En la meva opinió, Antígona representa el sentiment i la força de totes les persones que, al llarg de la història, s’han guiat per les lleis morals. Aquest gest de pietat condueix Antígona al seu final tràgic: és el desencadenant que contribueix a moure els fils del destí, que s’abat, inexorable, sobre la protagonista.

La llei o moral natural és aquella que hauria de passar per damunt totes les altres normes i decrets: té caràcter universal. En canvi, la llei dels homes, dels poderosos, és imposada sense cap raó aparent.

Anuncis

El destí a l'”Antígona” d’Espriu

Oedipus_at_Colonus.jpg juanles.blogspot.com

El destí és, d’una manera més o menys directa, el causant de tots els conflictes que tenen lloc a “Antígona”. L’obra té relació amb el cicle tebà, i, en el desenvolupament de la trama, pren importància la maledicció que, des de feia temps, havia caigut sobre els Labdàcides, i que condemnava a un seguit de desgràcies tots els membres d’aquesta família, fins i tot les noves generacions. En l’obra d’Espriu es planteja la contradicció entre les lleis divines i les lleis humanes. Ara bé, els homes són presentats com uns titelles en mans del destí, que és el que decideix el tràgic final d'”Antígona”.

En el marc de la tragèdia d’Espriu, intervenen altres factors que semblen els causants del desenllaç d'”Antígona”; entre ells, el poder autoritari de Creont. De totes maneres, el desenllaç ja estava escrit des de la maledicció dels déus. Així,  es planteja el tema de la llibertat humana. En efecte, tot i que sembla que Antígona actua amb llibertat, no és així, perquè el fat ja ha decidit pels personatges.