Tag Archives: només

Antígona, només un mite?

Ant_gona.jpg literaturacatalanalferrancasablancas.blogspot.com

L’Antígona d’Espriu és una reelaboració del mite clàssic. Però,  en el procés de reelaboració, s’enriqueix amb molts altres motius. Alguns d’ells són els següents:

La guerra entre germans; és a dir, els conflictes  civils, fratricides.

El perfil d’un poder autoritari: Lleis arbitràries, creació d’un enemic exterior, dinàmiques d’inclusió i d’exclusió .

Confrontació entre la llei divina i les lleis humanes; és a dir, entre els dictats de la consciència i els decrets dels homes que dicten lleis.

Destí fatal, inevitable, que regeix la vida dels homes.

Llibertat humana: És una fal·làcia ? Som titelles, simples instruments del dels déus i del destí?

Valor de la pietat, la compassió, la clemència, el perdó com a virtuts que dignifiquen l’home.

Aquests són alguns dels motius temàtics que hem pogut trobar en el text d’Espriu i que es van teixint a l’entorn del nus argumental (la tragèdia de l’heroïna de Sòfocles). L’entramat d’aquests motius dóna a l’obra profunditat, complexitat i riquesa de lectura. Alguns dels plantejaments que nosaltres hem destacat ja són presents en el referent clàssic (el pes del destí, la confrontació llei divina/llei humana); d’altres són molt propis d’Espriu (la reflexió sobre el poder, la concepció dels homes com a titelles, el valor de la pietat i el perdó). Algun, fins i tot, Espriu el comparteix amb dramaturgs del seu temps, com Brecht (la caracterització grotesca del tirà, per exemple).