“Segons els nostres antics preceptes”. “Antígona”: pietat, llei, destí.

antigone_and_the_body_of_polynices_‑_project_gutenberg_etext_14994.png eduardriudavets.cat

ANTÍGONA: “Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices, que haurien d’haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.” 

En aquest fragment veig aparèixer el tema de la pietat i el de la confrontació entre llei divina i llei humana. Antígona encarna l’únic personatge dotat de pietat en l’obra, tant la clàssica com la d’Espriu. Ella es deixa guiar pels dictats de la moral natural, la més humana de totes les lleis. Per tant, lluny de complir l’ordre de Creont, enterra el seu germà Polinices, tal com entén que ho ha de fer.  En la meva opinió, Antígona representa el sentiment i la força de totes les persones que, al llarg de la història, s’han guiat per les lleis morals. Aquest gest de pietat condueix Antígona al seu final tràgic: és el desencadenant que contribueix a moure els fils del destí, que s’abat, inexorable, sobre la protagonista.

La llei o moral natural és aquella que hauria de passar per damunt totes les altres normes i decrets: té caràcter universal. En canvi, la llei dels homes, dels poderosos, és imposada sense cap raó aparent.