Tag Archives: relat

Final alternatiu de Nausica: relat de déus i herois

Era un capvespre, les onades xocaven a la sorra de les costes feàcies mentre Nausica i Ulisses romanien als rompents mirant l’horitzó, pensant en el que perdrien quan Ulisses prengués el rumb de la seva llar. Així la tarda va transcórrer: en blanc, mirades perdudes i  paraules mudes. La passió ofegava els seus cors, mentre Ulisses besava la vora del mantell de Nausica i li deia, amb la veu trencada pel dolor: “Princeseta…”. Així se n’anà cap a la seva pàtria, sense mirar enrere i sense saber que, deixant a Nausica, deixava una esperança… esperança d’amor.

Ja de nit, Nausica, desconsolada, no podia parar de plorar. Va estar tres dies i tres nits sense menjar, sense passejar, sense jugar… sense viure.

Els seus pares, reis de Feàcia, desesperats per totes les pregàries dirigides als déus, varen decidir buscar-li un pretendent. Nausica,  plena de dolor, els suplicà que no ho fessin. Responent la petició, van aparèixer guerrers, prínceps i, fins i tot, reis de tots els pobles hel·lènics. Els dies passaven i, mentre les proves i concursos transcorrien, Nausica no cessava de plorar; els seus gemecs arribaren fins a l’Olimp, on van ser escoltats per Apol·lo. El déu baixà al món terrenal transformat en príncep de terres llunyanes per socórrer la dona que patia i vivia amb desesperació.

Apol·lo encantà Nausica: ella quedà rendida davant seu. Un cop celebrades les festes de prometatge, se l’emportà a l’illa de Lesbos,  on  li explicà qui era i d’on venia. Ella, confosa, tornà a sentir aquell dolor penetrant dins del seu cor en el moment en què despertà del somni i, adonant-se que el seu veritable i únic amor era Ulisses, va decidir guardar en el més profund del seu cor la imatge viva de l’heroi i viure en pau amb els seus records.

Andrea Martínez i Mar Morillo

Anuncis