Tag Archives: segles

Guerra i pietat a Antígona: la veu dels segles

Ens proposem de resseguir aquests dos temes, guerra i pietat, que considerem claus en el mite d’Antígona, recollint les paraules més significtives que n’han dit alguns dels autors que han triat la història de l’heroïna grega per parlar dels homes, de les seves virtuts i els seus defectes. Hem basat la nostra recerca en tres obres: l’Antigona de Sòfocles, la traducció que en va fer Carles Riba en les primeres dècades del XX i la reelaboració de Salvador Espriu durant els anys 60.

GUERRA

font: Bloc de: enriquegutierrezmiranda

CARLES RIBA:
Corifeu: Set capitans, als set portals
arrengats, iguals contra iguals, han deixat
al Zeus de les fugues bronzinis tributs;
fora els dos mísers que, nats d’un sol
pare i mare, contra ells mateixos dreçant
les llances d’igual senyoria, han tingut
part en una mort l’un i l’altre.

SÒFOCLES:
Corifeu: Ἐπτὰ λοχαγοὶ γὰρ ἐφ᾿ἑπτὰ πύλαις
ταχθέντες ἴσα…ρός ἴσους ἔλιπον
Ζηνὶ Τροπαίῳ πὰγχαλκα τέλη,
πλὴν τοῖν στυγεροῖν, ὣ πατρὸς ἑνὸς
μητρός τε μιᾶς φύντε καθ᾿αὑτοῖν
δικρατεῖς λόγχας στήσαντ᾿ἔχετον
κοινοῦ θανάτου μέρος ἄμφω.

En aquest fragment d’Antígona, es pot veure la lluita fratricida, entre Polinices i Etèocles. Es pot veure, també, com, per egoisme, moren l’un en mans de l’altre, tal com va predir Èdip, el seu pare. Efectivament, Èdip prediu la seva mort després que els seus propis fills es burlessin d’ell, l’home que havia matat el seu propi pare i s’havia casat amb la seva mare.
El motiu de la guerra entre germans es tractat de manera més extensa en l’obra de Sòfocles que no pas en la de Salvador Espriu, tot i que Espriu també es basa en l’obra clàssica Els set contra Tebes. En qualsevol cas, la lluita fratricida té, en l’Antígona d’Espriu un valor simbòlic: el pecat més greu que poden cometre els homes.

PIETAT

font: mindsriddle

SALVADOR ESPRIU:
ANTÍGONA: El vent allunya la pluja, les estrelles miren tota la nit. Semblen els ulls de Iocasta, multiplicats innombrables i potents, que esperen des del misteri. Ella preferia Etèocles, però aquest cos és, tanmateix, el del seu altre fill. Jo el vestia i el despullava, de petit, i el bressolava perquè s’adormís. M’agafava les trenes i em feia mal… Allunya els ocells! La nit passa de pressa, aviat Tebes es despertarà. Ulls, ara no mireu. Que la terra colgui aquests trossos. On és la teva força, Polinices, el més estimat de tots els joves de Tebes, on és el teu coratge, causant de baralles, mal aconsellat? Si no purificat per les flames, que almenys la terra t’aculli, mentre et guien per la foscor els ulls de Iocasta.

CARLES RIBA:
ANTÍGONA: Ves si em vols ser companya d’obra i de fatic.
ISMENE: Quina aventura! Cap on va el teu pensament?
ANTÍGONA: Si el cos aixecaries amb aquesta mà (mostrant la seva).
ISMENE: Què, penses enterrar-lo, quan se l’ha interdit?
ANTÍGONA: Sí, és sang meva, i teva, fins si tu no vols:
germà; i de traïdora no em convenceran.
ISMENE: Ah, temerària! Contra el que ha manat Creont?
ANTÍGONA: Però és que un dret a fer-me lluny dels meus no el té.

ANTÍGONA DE SÒFOCLES:
ΑΝ: Εἰ ξυμπονήσεις καὶ ξυνεργάσῃ σκόπει.
ΙΣ: Ποῖόν τι κινδύνευμα: ποῖ γνώμης ποτ᾿ εἶ;
ΑΝ: Εἰ τὸν νεκρὸν ξὺν τῇδε κουφιεῖς χερί.
ΙΣ: Ἧ γὰρ νοεῖς θάπτειν σφ᾿, ἀπόρρητον πόλει;
ΑΝ: Τὸν γοῦν ἐμὸν καὶ τὸν σόν, ἢν σὺ μὴ θέλῃς,
ἀδελφόν· οὐ γὰρ δὴ προδοῦσ᾿ ἁλώσομαι.
ΙΣ: Ὦ σχετλία, Κρέοντος ἀντειρηκότος;
ΑΝ: Ἀλλ᾿ οὐδὲν αὐτῷ τῶν ἐμῶν [μ᾿] εἴργειν μέτα.

A primer cop d’ull, a la vida real, hom pot pensar que la pietat és una mostra de feblesa. Quan un noi o noia plora davant algú, el seu gest és interpretat com una mostra de fragilitat. Tanmateix, espriu capgira aquesta apreciació: la compassió és virtut dels valents, dels agosarats. Efectivament, Antígona, moguda per la pietat, té el valor d’enterrar el seu germà Polinices, transgredint el decret de Creont. En canvi, la seva germana Ismene representa la covardia de qui tem per la seva vida i es fa enrere davant l’amenaça del poder: a ella no li és donat de ser compassiva; la por covarda li ho impedeix.

Thaïs Jiménez
Marina Garcia

Anuncis