Tag Archives: tast

Un tast de poesia xilena (Màrius Torres-Jorge Teillier)

Personalment penso que el títol de l’antologia “Com un foc invisible” és molt adient per representar no només els poemes en els quals apareix el foc, sinó en general, tota l’obra de Màrius Torres, ja que un dels motius que més hi apareix és la natura, moltes vegades idealitzada i, també, simbolitzada pels quatre elements, un d’ells el foc, que representaria la llum i la passió del sentiment.

El que em va cridar l’atenció és, com be ha dit la meva companya Noèlia, el títol de l’antologia, extret d’un fragment del poema “Febrer”. Aparentment, els conceptes “febrer”, mes de fred, i “foc”, sembla que entrin en contradicció, però allò que els relaciona és el tema del pas del temps, “tempus fugit”. Per tant, hem d’entendre que el pas de les estacions és un cicle etern i la vida humana s’hi troba inclosa. A més, el poeta relaciona cada estació amb un sentiment o estat d’¡anim diferent: el fred representa la tristor i la mort; en canvi, amb l’arribada de la calor tot és vida i alegria.

Per acabar, m’agradaria compartir amb tots vosaltres un poema que he trobat, això sí, en llengua castellana, anomenat “Sentados frente al fuego” del poeta xilè Jorge Teillier, que, almenys a mi, quan l’he llegit, m’ha recordat alguns dels poemes de Màrius Torres.

Sentados frente al fuego que envejece
miro su rostro sin decir palabra.
Miro el jarro de greda donde aún queda vino,
miro nuestras sombras movidas por las llamas.

Esta es la misma estación que descubrimos juntos,
a pesar de su rostro frente al fuego,
y de nuestras sombras movidas por las llamas.
Quizás si yo pudiera encontrar una palabra.

Esta es la misma estación que descubrimos juntos:
aún cae una gotera, brilla el cerezo tras la lluvia.
Pero nuestras sombras movidas por las llamas
viven más que nosotros.

Sí, ésta es la misma estación que descubrimos juntos.
—Yo llenaba esas manos de cerezas, esas
manos llenaban mi vaso de vino—.
Ella mira el fuego que envejece.

Marc Cortés

Anuncis