Tag Archives: veritat

I el mirall de la veritat s’esmicolà en mil bocins

ALTÍSSIM: “Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.”

Primera història d’Esther, Salvador Espriu.

La visió de Salvador Espriu reflecteix el desengany que sent l’autor davant del panorama de l’Espanya del seu temps. També el desengany que impregna la seva visió de la condició humana. D’altra banda, el concepte de la veritat de Salvador Espriu es basa en la idea de fragmentarietat: cada persona posseeix un fragment de veritat i sovint aquest fet esdevé motiu de baralles i de guerres.

Fruit d’aquesta concepció és el retrat que Espriu fa de la naturalesa humana en les seves obres: els personatges hi adquireixen categoria de símbol; cada un d’ells reflecteix una engruna de veritat del mirall esmicolat; veritat massa sovint amarga perquè els personatges desprenen obscuritat, confusió, lament, dolor.

Espriu descriu l’ésser humà mitjançant l’atribució de formes de ser diferents a cadascun dels personatges. Cadascun d’ells representa una actitud; a voltes, una virtut; més sovint, però, un vici o defecte de l’ésser humà.

Antígona: Honestedat, justícia. És rebel per pietat. Inflexible en les seves decisions, sempre i quan s’acompleixin les lleis divines. Coratjosa i obstinada.

Polinices: Mostra una de les cares fosques de l’ésser humà, la venjança…

Etèocles: És el germà d’Antígona. Empès per l’ambició i pel seu oncle Creont, lluita a la guerra contra el seu germà Polinices, on ambdós germans moren.

Creont (tirà): Mostra la cobdícia i l’ambició. En el context de l’obra, remet al dictador Franco.

Ismene: la germana d’Antígona representa la por i la covardia, la indecisió i l’oblit. És una dona feble i poruga.

Euridice: Encarna el pessimisme. És la muller de Creont, i se situa en una posició d’equilibri entre Euriganeia i Astimedusa.

Euriganeia: És la força moral que recolza Antígona. És dominada pel dolor i representa el pes de la fatalitat i la desesperació: ha perdut tots els seus fills en la guerra.

Astimedusa: Representa l’optimisme, la incredulitat davant dels auguris de Tirèsies.

Tirèsies: És capaç de preveure el futur, ens mostra què passarà. Amb tot i això, es desconeix a si mateix. La ceguesa és un element que reforça aquesta darrera afirmació.

Eumolp: Un dels “alter ego” d’Espriu. Mostra una mentalitat moderna i progressista. Té una actitud irònica davant la vida, ja que és un geperut del qual tothom es burla. Representa el savi boig; és a dir, dóna cos a la idea que les aparences són ben lluny de la veritat.

Consellers de Creont: Són les persones que adulen el monarca per mantenir els seus privilegis. No els importa donar la raó a qui manifestament transgredeix les lleis del sentit comú.

El Lúcid Conseller: És un personatge crític que ens fa reflexionar sobre els fets i successos de l’obra, fent veure els mòbils, a vegades inconfessables, de cadascun dels personatges. També el podem considerar un “alter ego” de l’autor.

Poble, Guerrers, Guardes…..: Es mostren servils davant del dictador per tal d’obtenir pa, és a dir, de garantir la subsistència.

Sintetitzant: Amb tots els personatges, obtenim una visió amb cara i ulls de les emocions, sentiments, … que es vivien a la Guerra Civil Espanyola. Alguns personatges reflecteixen la por que vivia el poble. D’altres, la rebel·lia davant les injustícies d’un cruel dictador. Altres personatges són la clara imatge dels aduladors del poder. També es pot observar en l’obra la confrontació entre dos bàndols fratricides que, per orgull, lluiten i fins i tot es maten.

En un context global, doncs, podríem dir que queda retratada la totalitat de la condició humana, sobretot en la seva dimensió social, cívica, i en relació al poder. Tots hi són representats: la imatge del governador autàrquic, els aduladors d’aquest, els rebels i els temorosos.

Ilya Natarov, Laia Martínez

Anuncis